Tàhir ibn Muhàmmad
 |
Tàhir ibn Muhàmmad fou nomenat delegat del califa Al-Mamun per a la província d'Armènia el 813 amb la missió d'atreure els funcionaris i militars a la seva causa, ja que la majoria eren partidaris de son germà Al-Amín.
Tàhir es va presentar a Bardaa, on dominaven els partidaris d'Al-Mamun, però fou assetjat allí per l'ostikan Ishak ben Sulaiman. Tàhir devia acomplir la seva missió perquè les forces d'Ishak es van passar a Tàhir, i Ishak es va veure obligat a reconèixer el nou califa i a renunciar al càrrec.
Però Tàhir no va poder entrar a Dwin, que fou ocupada per Djahap al-Qaisi de Manazkert, erigit en defensor del califa deposat. El fill i successor de Djahap, Abd al-Malik ben Djahap, va atacar Tàhir a Bardaa vers el 814, però Tàhir el va rebutjar.
Referències
- Canard, M.; Cahen, Cl.; Deny, J.. "Armīniya." Encyclopaedia of Islam, segona edició. Editada per: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Brill Online, 2016. Referència. 23 de maig de 2016 <http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-2/arminiya-COM_0064>
Al-Baladhuri, Ahmad ibn Jabir. The Origins of the Islamic State, Part I. Trad. Philip Khuri Hitti. Nova York: Universitat de Colúmbia, 1916.
Al-Tabari, Abu Ja'far Muhammad ibn Jarir. The History of al-Ṭabarī, Volume XXXIV: Incipient Decline.. Trad. Joel L. Kraemer. Albany, NY: State University of New York Press, 1989. ISBN 0-88706-874-X.
Ter-Ghevondyan, Aram. The Arab emirates in Bagratid Armenia. Trad. Nina G. Garsoïan. Lisboa: Fundació Calouste Gulbenkian, 1976.
Al-Ya'qubi, Ahmad ibn Abu Ya'qub. Historiae, Vol. 2. Leiden: E. J. Brill, 1883.
