Tàhir ibn Muhàmmad
Multi tool use
Tàhir ibn Muhàmmad
|
 |
Tàhir ibn Muhàmmad fou nomenat delegat del califa Al-Mamun per a la província d'Armènia el 813 amb la missió d'atreure els funcionaris i militars a la seva causa, ja que la majoria eren partidaris de son germà Al-Amín.
Tàhir es va presentar a Bardaa, on dominaven els partidaris d'Al-Mamun, però fou assetjat allí per l'ostikan Ishak ben Sulaiman. Tàhir devia acomplir la seva missió perquè les forces d'Ishak es van passar a Tàhir, i Ishak es va veure obligat a reconèixer el nou califa i a renunciar al càrrec.
Però Tàhir no va poder entrar a Dwin, que fou ocupada per Djahap al-Qaisi de Manazkert, erigit en defensor del califa deposat. El fill i successor de Djahap, Abd al-Malik ben Djahap, va atacar Tàhir a Bardaa vers el 814, però Tàhir el va rebutjar.
Referències
- Canard, M.; Cahen, Cl.; Deny, J.. "Armīniya." Encyclopaedia of Islam, segona edició. Editada per: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Brill Online, 2016. Referència. 23 de maig de 2016 <http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-2/arminiya-COM_0064>
Al-Baladhuri, Ahmad ibn Jabir. The Origins of the Islamic State, Part I. Trad. Philip Khuri Hitti. Nova York: Universitat de Colúmbia, 1916.
Al-Tabari, Abu Ja'far Muhammad ibn Jarir. The History of al-Ṭabarī, Volume XXXIV: Incipient Decline.. Trad. Joel L. Kraemer. Albany, NY: State University of New York Press, 1989. ISBN 0-88706-874-X.
Ter-Ghevondyan, Aram. The Arab emirates in Bagratid Armenia. Trad. Nina G. Garsoïan. Lisboa: Fundació Calouste Gulbenkian, 1976.
Al-Ya'qubi, Ahmad ibn Abu Ya'qub. Historiae, Vol. 2. Leiden: E. J. Brill, 1883.
hJ 8N8y 82Fp1UsJd2qO0SKVPFs3t5Mh,k,rZDhptJI 521oWQE1ut3VSQY,1upX 63sq1XjmWq3WowlyF z3GEv8rCFFo0DUU
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
