Llíber
Llíber | |||||
---|---|---|---|---|---|
Llíber | |||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Autonomia | País Valencià | ||||
Província | província d'Alacant | ||||
Comarca | Marina Alta | ||||
Població | |||||
Total | 1.051 (2018) | ||||
• Densitat | 47,93 hab/km² | ||||
Gentilici | Lliberà, lliberana | ||||
Predomini lingüístic | Valencià | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 21,93 km² | ||||
Altitud | 274 m | ||||
Limita amb | Alcalalí Benissa Gata de Gorgos Pedreguer Senija Xaló | ||||
Partit judicial | Dénia | ||||
Història i celebracions | |||||
Festa major | Sant Roc Segona quinzena del mes d'agost | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | José Juan Reus Reus | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 03729 | ||||
Fus horari | UTC+01:00 | ||||
Codi de municipi INE | 03085 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 03085 | ||||
Altres | |||||
Lloc web | www.lliber.org | ||||
Llíber és una població de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià. Pertany a l'antic terme castral del Castell d'Aixa. Llíber pertany, amb Alcalalí i Xaló, a Aixa, de la qual és el poble més menut, junt al riu Xaló-Gorgos, envoltat per la serra de Bèrnia i la del Castell de la Solana. Es pot practicar el senderisme i el cicloturisme la qual cosa ens permetrà paratges com ara la Font d'Aixa, Cuta, Cau, Marnes o la Penya Roja. A part dels riuraus que encara es troben com a record de la manufactura de la pansa, l'únic monument ressenyable és l'església dels sants Cosme i Damià. La cassola al forn, bons embotits, les panses i el moscatell són els trets més característics de la gastronomia lliberana.
Contingut
1 Història
2 Economia i demografia
3 Política
4 Referències
5 Bibliografia
6 Enllaços externs
Història
L'etimologia del topònim Llíber fa derivar aquesta denominació d'un suposat praedium Liberii, és a dir, la finca de Liberius, el seu propietari.[1]
A la partida del Pou de Gata, al nord del terme municipal, s'han trobat les restes d'un poblat ibèric. Els ibers solien construir els seus assentaments en llocs elevats a fi d'aconseguir una millor defensa contra els seus enemics. Per aquesta mateixa raó, també els emmurallaven. Les terres de Llíber van ser conquerides el 1256 per Jaume I. La dama Constança de Sicília va gaudir de les rendes de Llíber fins al novembre de 1300, data en què el rei Jaume el Just li les va canviar per les de Pego i la Vall d'Uixó. A principis del segle XV, Llíber tenia com a senyor el cavaller en Pere de Castellví. Des de l'any 1413 fins al 1444 va formar part del senyoriu dels Martorell, nissaga a la qual pertanyia el cèlebre novel·lista, Joanot Martorell, l'autor del llibre de cavalleria Tirant lo Blanc. L'any 1444 el lloc de Llíber va ser venut judicialment a instàncies dels creditors d'en Galceran Martorell, un altre membre de la família dels Martorell. Els adquirents van ser en Gonçal d'Íxer, Comanador de Montalbà, i la seua esposa, n'Agnès de Portugal. El dia 12 de setembre d'aquell mateix any, aquest matrimoni va vendre Llíber al seu fill Pere. Va pertànyer al senyoriu de la duquessa d'Almodóvar. El 1609 tenia 25 cases de moriscos i era un annex de Xaló, del qual es va independitzar.
Economia i demografia
El recompte poblacional del 2005 dóna la xifra de 930 habitants. La seua economia és agrícola de secà: raïm, de què extrau les panses i un bon moscatell; ametla i en el poc reguiu que hi ha, taronja.
Evolució demogràfica de Llíber | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2006 | 2007 | ||||
Població | 896 | 857 | 838 | 661 | 754 | 647 | 733 | 526 | 467 | 417 | 419 | 475 | 550 | 930 | 950 | 1.001 |
Política
En 2003 va guanyar les eleccions el PSPV, que obtingué 4 regidors i l'alcaldia. El PP, el BLOC i el PUII tragueren 1 cadascú. En les Eleccions municipals espanyoles de 2007 el PSPV aconseguí 4 regidors, per 3 del PP. En 2011 va guanyar el PP per 5 regidors enfront de 4 del PSOE. A les eleccions de 2015 el PP va treure 9 regidors al ser l'únic partit que es va presentar, guanyant amb un 92,46% de vots però una abstenció del 44,21%
Període | Nom de l'alcalde/-essa | Partit polític | Data de possessió |
---|---|---|---|
1979 - 1983 | José Monserrat Sirerol | UCD | 19/04/1979 |
1983 - 1987 | José Monserrat Sirerol | AP | 28/05/1983 |
1987 - 1991 | José Mas Avellà | AP | 30/06/1987 |
1991 - 1995 | Joaquín Escrivà Mestre | Iniciativa Independent | 15/06/1991 |
1995 - 1999 | Juan Bautista Reus Fullana | PSPV-PSOE | 17/06/1995 |
1999 - 2003 | José Mas Avellà | PP | 03/07/1999 |
2003 - 2007 | Juan Bautista Reus Fullana | PSPV-PSOE | 14/06/2003 |
2007 - 2011 | Juan Bautista Reus Fullana | PSPV-PSOE | 16/06/2007 |
2011 - 2015 | José Juan Reus Reus | PP | 11/06/2011 |
Des del 2015 | José Juan Reus Reus | PP | 13/06/2015 |
Referències
↑ Bertomeu Gómez, Romualdo; Cardona Ivars, Joan Josep; Serra Estellés, Xavier. Inventari dels arxius parroquials de la Marina Alta. Vol. I Arxiprestat de Sant Vicent de la Fontsanta. Facultat de teología "San Vicente Ferrer", 2004, p. 57.
Bibliografia
- MAS MARTÍ, Josep & NOGUERA MENGUAL, Jaume. El lloc i el terme de Llíber al segle XVII, revista Aguaits número 26, Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, 2008.
- MAS FORNERS, Antoni; MONJO MASCARÓ, Joan-Lluís & MAS MARTÍ, Josep. Llíber i Llucmajor, les arrels d’un agermanament, coeditat pels Ajuntaments de Llíber i Llucmajor, 2006.
- MONSERRAT CERVERA, Miguel. La Baronía de Llíber en el siglo XVII, Ajuntament de Llíber, 2007.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llíber |
- Web de l'Ajuntament
Institut Valencià d'Estadística.
Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
Diari Parlem, amb la seua autorització.