Llíber






































































































Infotaula de geografia políticaLlíber










Bandera de Llíber Escut de Llíber

Llíber, Marina Alta, País Valencià.JPG
Llíber




Localització







Localització de Llíber respecte del País Valencià.png

38° 44′ 36″ N, 0° 00′ 21″ O / 38.743333333333°N,0.0058333333333333°O / 38.743333333333; -0.0058333333333333



Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província d'Alacant
Comarca Marina Alta
Població
Total
1.051 (2018)
• Densitat
47,93 hab/km²
Gentilici
Lliberà, lliberana
Predomini lingüístic
Valencià
Geografia
Superfície
21,93 km²
Altitud
274 m
Limita amb

Partit judicial
Dénia
Història i celebracions
Festa major

Organització política
• Alcalde
José Juan Reus Reus
Identificador descriptiu
Codi postal
03729
Fus horari
UTC+01:00

Codi de municipi INE
03085
Codi ARGOS de municipis
03085
Altres



Lloc web
www.lliber.org
Modifica les dades a Wikidata

Llíber és una població de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià. Pertany a l'antic terme castral del Castell d'Aixa. Llíber pertany, amb Alcalalí i Xaló, a Aixa, de la qual és el poble més menut, junt al riu Xaló-Gorgos, envoltat per la serra de Bèrnia i la del Castell de la Solana. Es pot practicar el senderisme i el cicloturisme la qual cosa ens permetrà paratges com ara la Font d'Aixa, Cuta, Cau, Marnes o la Penya Roja. A part dels riuraus que encara es troben com a record de la manufactura de la pansa, l'únic monument ressenyable és l'església dels sants Cosme i Damià. La cassola al forn, bons embotits, les panses i el moscatell són els trets més característics de la gastronomia lliberana.




Contingut






  • 1 Història


  • 2 Economia i demografia


  • 3 Política


  • 4 Referències


  • 5 Bibliografia


  • 6 Enllaços externs





Història




Església dels Sants Cosme i Damià.


L'etimologia del topònim Llíber fa derivar aquesta denominació d'un suposat praedium Liberii, és a dir, la finca de Liberius, el seu propietari.[1]


A la partida del Pou de Gata, al nord del terme municipal, s'han trobat les restes d'un poblat ibèric. Els ibers solien construir els seus assentaments en llocs elevats a fi d'aconseguir una millor defensa contra els seus enemics. Per aquesta mateixa raó, també els emmurallaven. Les terres de Llíber van ser conquerides el 1256 per Jaume I. La dama Constança de Sicília va gaudir de les rendes de Llíber fins al novembre de 1300, data en què el rei Jaume el Just li les va canviar per les de Pego i la Vall d'Uixó. A principis del segle XV, Llíber tenia com a senyor el cavaller en Pere de Castellví. Des de l'any 1413 fins al 1444 va formar part del senyoriu dels Martorell, nissaga a la qual pertanyia el cèlebre novel·lista, Joanot Martorell, l'autor del llibre de cavalleria Tirant lo Blanc. L'any 1444 el lloc de Llíber va ser venut judicialment a instàncies dels creditors d'en Galceran Martorell, un altre membre de la família dels Martorell. Els adquirents van ser en Gonçal d'Íxer, Comanador de Montalbà, i la seua esposa, n'Agnès de Portugal. El dia 12 de setembre d'aquell mateix any, aquest matrimoni va vendre Llíber al seu fill Pere. Va pertànyer al senyoriu de la duquessa d'Almodóvar. El 1609 tenia 25 cases de moriscos i era un annex de Xaló, del qual es va independitzar.



Economia i demografia


El recompte poblacional del 2005 dóna la xifra de 930 habitants. La seua economia és agrícola de secà: raïm, de què extrau les panses i un bon moscatell; ametla i en el poc reguiu que hi ha, taronja.










































Evolució demogràfica de Llíber
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2007
Població 896 857 838 661 754 647 733 526 467 417 419 475 550 930 950 1.001


Política


En 2003 va guanyar les eleccions el PSPV, que obtingué 4 regidors i l'alcaldia. El PP, el BLOC i el PUII tragueren 1 cadascú. En les Eleccions municipals espanyoles de 2007 el PSPV aconseguí 4 regidors, per 3 del PP. En 2011 va guanyar el PP per 5 regidors enfront de 4 del PSOE. A les eleccions de 2015 el PP va treure 9 regidors al ser l'únic partit que es va presentar, guanyant amb un 92,46% de vots però una abstenció del 44,21%








































































Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període
Nom de l'alcalde/-essa

Partit polític

Data de possessió

1979 - 1983
José Monserrat Sirerol

UCD

19/04/1979

1983 - 1987
José Monserrat Sirerol

AP

28/05/1983

1987 - 1991
José Mas Avellà

AP

30/06/1987

1991 - 1995
Joaquín Escrivà Mestre

Iniciativa Independent

15/06/1991

1995 - 1999
Juan Bautista Reus Fullana

PSPV-PSOE

17/06/1995

1999 - 2003
José Mas Avellà

PP

03/07/1999

2003 - 2007
Juan Bautista Reus Fullana

PSPV-PSOE

14/06/2003

2007 - 2011
Juan Bautista Reus Fullana

PSPV-PSOE

16/06/2007

2011 - 2015
José Juan Reus Reus

PP

11/06/2011

Des del 2015
José Juan Reus Reus

PP

13/06/2015


Referències




  1. Bertomeu Gómez, Romualdo; Cardona Ivars, Joan Josep; Serra Estellés, Xavier. Inventari dels arxius parroquials de la Marina Alta. Vol. I Arxiprestat de Sant Vicent de la Fontsanta. Facultat de teología "San Vicente Ferrer", 2004, p. 57. 



Bibliografia



  • MAS MARTÍ, Josep & NOGUERA MENGUAL, Jaume. El lloc i el terme de Llíber al segle XVII, revista Aguaits número 26, Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, 2008.

  • MAS FORNERS, Antoni; MONJO MASCARÓ, Joan-Lluís & MAS MARTÍ, Josep. Llíber i Llucmajor, les arrels d’un agermanament, coeditat pels Ajuntaments de Llíber i Llucmajor, 2006.

  • MONSERRAT CERVERA, Miguel. La Baronía de Llíber en el siglo XVII, Ajuntament de Llíber, 2007.



Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llíber Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Web de l'Ajuntament


  • Institut Valencià d'Estadística.


  • Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.


  • Diari Parlem, amb la seua autorització.









Popular posts from this blog

Fluorita

Hulsita

Península de Txukotka