Sant Pere de Viladecavalls és una església del poble de masies disperses de Viladecavalls de Calders, del terme municipal de Calders, al Moianès. Es tracta del temple vell, abandonat i en ruïnes, al sud-oest i a ran de la masia del Llucià.[1] És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Contingut
1Descripció
2Història
3Referències
4Enllaços externs
Descripció
És una església encarada vers el llevant. Té un portal d'entrada adovellat, de mig punt i amb una sanefa decorativa al seu voltant. Hi ha una rosassa adovellada sobre la porta d'entrada. Adossat a la part de migdia hi havia la rectoria, avui enrunada. L'interior està dividit en tres naus, separades per columnes amb arcs de mig punt. La coberta actual és d'uralita; l'original era de volta, amb cúpula.[2] El campanar descansa sobre la nau esquerra. Té dues gàrgoles, una a banda i banda de la part superior del campanar.[2] El material constructiu utilitzat, les arestes de les parets, portal i rosassa, carreus ben escairats. La resta és reble.[2]
Història
Aquest edifici s'assenta sobre un de romànic que va ser construït prop la "Vila de Cavalls", coneguda des del 965, església que va ser refeta completament al segle XVIII, i és d'aquesta de la que en queden els restes descrits.[2] Una llinda la datava del 1780. Era l'església parroquial de Sant Pere de Viladecavalls, aleshores un poble format per unes poques cases disseminades. És prop de la masia del "Llucià", que avui l'utilitzen de pallissa. El 1936 va ser cremada, i a l'haver-hi ja aleshores format el nucli de la Colònia Tèxtil de Sant Pere de Viladecavalls, es va decidir construir una església més propera a l'anomenat nucli, deixant aquesta inutilitzada.[2]
Referències
↑GAVÍN, Josep M. "Bages 5". A: Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín, 1979. ISBN 84-85180-18-6.
↑ 2,02,12,22,32,4«Sant Pere de Viladecavalls». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 agost 2014].
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Pere de Viladecavalls
Institut Cartogràfic de Catalunya; cal fer dos passos d'aproximació
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
