Hans Albert



































Infotaula de personaHans Albert

Hans Albert 2005.jpg
Biografia
Naixement
8 febrer 1921 (97 anys)
Colònia
Religió
Ateisme
Activitat
Ocupació
Filòsof, sociòleg i professor d'universitat
Ocupador
University of Mannheim Tradueix
Universitat de Colònia
Moviment
Ateisme
Premis


Modifica les dades a Wikidata

Hans Albert (Colònia, 8 de febrer de 1921) és un filòsof i sociòleg alemany. Albert va ser alumne de Karl Popper i representa el racionalisme crític. Els seus camps de recerca són les ciències socials i estudis generals sobre metodologia. Com a racionalista crític, ha prestat especial atenció a l'heurística racional i d'altra banda és un fort crític de la tradició hermenèutica continental que procedeix de Martin Heidegger i de Hans-Georg Gadamer.


Un tema important en l'obra és la gnoseologia amb falsacionisme. Albert va ser un crític del positivisme. Aquest filòsof es va graduar a la universitat de Colònia i va ensenyar a la Universitat de Mannheim des de 1963 fins a 1989. La seva polèmica, principalment al voltant del plantejament gnoseològica i epistemològicament escèptic d'Albert anomenat trilema de Münchhausen, amb Karl-Otto Apel portar a Apel a algunes de les seves més fecundes elaboracions filosòfiques.



Enllaços externs



  • Hans Albert

  • Pàgina web global sobre Hans Albert


  • Plädoyer für Kritische Vernunft - Hans Albert im Gespräch mit Michael Schmidt-Salomon

  • Zeitschrift Aufklärung und Kritik

  • Hans Albert bei philolex






A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hans Albert Modifica l'enllaç a Wikidata



-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more