Prerafaelitisme






John Millais, Ophelia (1851-1852) Tate Gallery, Londres.




Dante Gabriel Rossetti, Ecce Ancilla Domini! (1849-1850) Tate Gallery, Londres.


El Prerafaelitisme (Pre-Raphaelites) és un corrent artístic anglès, sorgit entorn un grup de pintors, poetes i crítics, fundat el 1848 per John Everett Millais, Dante Gabriel Rossetti i William Holman Hunt amb el nom de Pre-Raphaelite Brotherhood.[1]


La intenció del grup era la reforma de l'art refusant el manierisme per considerar-lo com una aproximació mecanicista adoptada pels artistes seguidors de Rafael i Miquel Àngel. Pensaven que els posats clàssics i les elegants composicions de Rafael, en particular, havien tingut una influència corruptiva sobre l'ensenyament acadèmic de l'art. D'aquí el nom de "Prerafaelites". Buscaven un retorn al detallisme, els colors intensos i les composicions complexes del Quattrocento italià.


El Prerafaelites han estat considerats com el primer moviment artístic d'avantguarda; tanmateix ells van refusar aquesta etiqueta perquè continuaven acceptant com a elements centrals de l'art tant els conceptes de la pintura històrica com el de mimesis, o imitació de la natura. Malgrat això, els Prerafaelites es van definir clarament com un moviment reformista, creant un nom específic per al seu art i publicant el diari The Germ (el germen) per promoure les seves idees. Els seus debats van quedar registrats en el Pre-Raphaelite Journal.


La doctrina inicial va ser expressada en quatre principis:


1. Tenir idees genuïnes per expressar.


2. Estudiar la natura amb cura, per tal de conèixer com expressar-la.


3. Simpatitzar amb tot allò que és directe, seriós i sentit en l'art anterior, amb l'exclusió de tot allò que és convencional, ostentós i après de memòria.


4. El més important, fer pintures i estàtues totalment bones.


Aquests principis no eren dogmàtics de manera deliberada, en tant que el grup volia emfasitzar la responsabilitat personal dels artistes individuals per tenir idees i mètodes de descripció propis.


Un dels artistes d'aquest corrent artístic, William Morris, va tenir una gran influència en el modernisme de Catalunya a través d'Alexandre de Riquer.




Contingut






  • 1 Germandat prerafaelita


  • 2 Llista d'artistes


    • 2.1 El grup Pre-Raphaelite Brotherhood


    • 2.2 Artistes i figures associats


    • 2.3 Artistes simpatitzants




  • 3 Referències


  • 4 Bibliografia


  • 5 Enllaços externs





Germandat prerafaelita


La Germandat Prerafaelita (Pre-Raphaelite Brotherhood), integrada per William Holman Hunt, sir John Everett Millais, Dante Gabriel Rossetti, James Collinson, Thomas Woolner, Frederick G.Stephens i William Michael Rossetti, es va constituir a Londres l'any 1848 amb la finalitat de donar a l'obra d'art un significat capaç de transmetre un missatge tal com havia fet la pintura cristiana. Els fundadors van ser William Holman Hunt (1827-1910), John Everett Millais (1829-1896) i Dante Gabriel Rossetti (1828-1882). Posteriorment es va incorporar al grup Walter Dewell. I poc abans de desfer-se, es van sumar a la Germandat els pintors Edward Coley Burne-Jones (1833-1989) i William Morris.


El grup com a tal va durar poc més de quatre anys, que, això no obstant, van ser suficients per desenvolupar un estil de pintura molt característic, que seria anomenat prerafaelitisme.


Inicialment, el públic i la crítica van rebre amb hostilitat els prerafaelites, però poc temps després el grup va començar a imposar-se i a ser vist amb simpatia pels interessats en la pintura i pels col·leccionistes. John Ruskin (1819-1900), el crític més influent de Gran Bretanya durant el segle XIX, els va recolzar.



Llista d'artistes



El grup Pre-Raphaelite Brotherhood




  • James Collinson (pintor)


  • William Holman Hunt (pintor)


  • John Everett Millais (pintor)


  • Dante Gabriel Rossetti (pintor, poeta)


  • William Michael Rossetti (crític)


  • Frederic George Stephens (crític)


  • Thomas Woolner (escultor, poeta)



Artistes i figures associats




  • Ford Madox Brown (pintor, dissenyador)


  • Edward Burne-Jones (pintor, dissenyador)


  • Walter Howell Deverell (pintor)


  • Charles Allston Collins (pintor)


  • Arthur Hughes (pintor, il·lustrador de llibres)


  • Jane Morris (model)


  • May Morris (brodadora i dissenyadora)


  • William Morris (dissenyador, escriptor)


  • Christina Rossetti (poeta)


  • John Ruskin (crític)


  • Elizabeth Siddal (pintora, poeta i model)


  • Simeon Solomon (pintor)


  • Algernon Swinburne (poeta)


  • Henry Wallis (pintor)



Artistes simpatitzants




  • John William Godward (pintor)


  • Thomas Cooper Gotch (pintor)

  • Lord Frederic Leighton (pintor)


  • John William Waterhouse (pintor)



Referències




  1. ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.188. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 7 desembre 2014]. 



Bibliografia


  • Gibson, Michael (2006) El Simbolismo. Madrid: Taschen ISBN 978-3-8228-5030-5


Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prerafaelitisme Modifica l'enllaç a Wikidata



  • Recopilació d'enllaços(anglès)

  • Mark Harden's Artchive









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more