Tit Quint Capitolí

Multi tool use
Tit Quint Capitolí
|
|
|
Activitat |
Ocupació |
Militar
|
Període |
República Romana
|
 |
Tit Quint Capitolí (en llatí: Titus Quinctius Capitolinus) fou un magistrat romà. Fou tribú amb potestat consolar el 385 aC i magister equitum al mateix any amb el dictador Aule Corneli Cos.
Referència
Smith, William (editor). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès), 1870.
Cònsols romans
|
Plantilla:Country data 399:
· Plantilla:Country data 398:
· Plantilla:Country data 397:
· Plantilla:Country data 396:
· Plantilla:Country data 395:
· Plantilla:Country data 394:
· Plantilla:Country data 393: Lucius Valerius Potitus I - Publius Cornelius Maluginensis Cossus. Cònsols sufectes: Lucius Lucretius Flavus Triciptinus - Servius Sulpicius Camerinus
· Plantilla:Country data 392: Lucius Valerius Potitus II - Marcus Manlius Capitolinus
· Plantilla:Country data 391:
· Plantilla:Country data 390:
· Plantilla:Country data 389:
· Plantilla:Country data 388:
· Plantilla:Country data 387:
· Plantilla:Country data 386:
· Plantilla:Country data 385:
·
·
·
· Plantilla:Country data 381:
· Plantilla:Country data 380:
· Plantilla:Country data 379:
· Plantilla:Country data 378:
· Plantilla:Country data 377:
· Plantilla:Country data 376:
· Plantilla:Country data 375:
· Plantilla:Country data 374:
· Plantilla:Country data 373:
· Plantilla:Country data 372:
· Plantilla:Country data 371: |
Dictadors romans (Mestres de la cavalleria)
|
Plantilla:Country data 426: Marcus Aemilius Mamercinus III (m. c.: Aulus Cornelius Cossus)
Plantilla:Country data 418: Quintus Servilius Fidenas II (m. c.: Caius Servilius Structus Axilla ?)
Plantilla:Country data 408: Publius Cornelius Rutilus Cossus (m. c.: Caius Servilius Structus Ahala)
Plantilla:Country data 396: Marcus Furius Camillus I (m. c.: Publius Cornelius Maluginensis)
Plantilla:Country data 390: Marcus Furius Camillus II (m. c.: Lucius Valerius Potitus)
Plantilla:Country data 389: Marcus Furius Camillus III (m. c.: Caius Servilius Ahala)
Plantilla:Country data 385: Aulus Cornelius Cossus (m. c.: Titus Quinctius Capitolinus)
Plantilla:Country data 380: Titus Quinctius Cincinnatus Capitolinus (m. c.: Aulus Sempronius Atratinus)
Plantilla:Country data 368: Marcus Furius Camillus IV (m. c.: Lucius Aemilius Mamercinus)
Plantilla:Country data 368: Publius Manlius Capitolinus (m. c.: Caius Licinius Stolon)
Plantilla:Country data 367: Marcus Furius Camillus V (m. c.: Titus Quinctius Pennus Cincinnatus Capitolinus)
Plantilla:Country data 363: Lucius Manlius Capitolinus Imperiosus (m. c.: Lucius Pinarius Natta)
Plantilla:Country data 362: Appius Claudius Crassus Sabinus (m. c.: ?) |
dzl6HOWMJ6HkueguvlYDEXXKuK2muANAK5dy6gUXZVtpkgIglxz BFkBk0TNDxrkAVCQwta nQT0XGJ PbFUC3
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...