Luci Juli Vopisc Jul





El títol de l'article conté noms romans; el nomen és Juli i el cognomen és Vopisc.





































Infotaula de personaLuci Juli Vopisc Jul
Biografia
Naixement
segle V aC
Floruit
segle V aC


  Senador romà 



  Mestre de cavalleria 



  Tribú amb potestat consular 



  Cònsol romà 



Activitat
Ocupació
Polític i militar
Període
República Romana
Família
Fills
Luci Juli Jul II
Pare
Vopisc Juli Jul
Modifica les dades a Wikidata

Luci Juli Vopisc Jul (en llatí Lucius Iulius Vopiscus F. C. N. Iullus) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Júlia, una família patrícia de l'Antiga Roma.


Era fill de Vopisc Juli Jul i un dels tres tribuns amb potestat consolar de l'any 438 aC. El 431 aC va ser magister equitum del dictador Aule Postumi Tubert, que li va encarregar la custòdia de la ciutat juntament amb el cònsol de l’any, Gai Juli Mentó, mentre ell marxava contra els eques i volscs. L'any següent, el 430 aC va ser cònsol amb Gai Papiri Cras.


Aquell any els tribuns volien modificar la llei per la qual es pagaven les sancions amb caps de ramat (Lex Aternia Tarpeia promulgada l'any 454 aC) i volien posar en el seu lloc un pagament en metàl·lic. Els cònsols es van avançar i van establir el pagament d’una quantitat petita i fixada en metàl·lic en lloc pagar en caps de bestiar (mulctarum aestimatio). La imposició de multes per obtenir ramats s’havia convertit en un perill, ja que unes poques famílies estaven acumulant tots el ramats de Roma. Luci Juli Vopisc va ser també censor l'any 424 aC.[1]



Referències





  1. ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. II. London: Taylor and Walton, 1846, p. 656. 












-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more