Esquirol








Per a altres significats, vegeu «Esquirol (desambiguació)».


































































Infotaula d'ésser viuEsquirol
Sciurus vulgaris

Eichhörnchen Düsseldorf Hofgarten edit.jpg
Esquirol al Hofgarten de Düsseldorf

Dades
Període de gestació
38 dies
Període


Plistocè inferior – recent[1]

Estat de conservació


Status iucn3.1 LC-ca.svg

Risc mínim
UICN
20025
Taxonomia

Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Mammalia
Ordre Rodentia
Família Sciuridae
Tribu Sciurini
Gènere Sciurus
Espècie
Sciurus vulgaris
Linnaeus, 1758


Distribució


Sciurus vulgaris habitat.png
Mapa de distribució

Modifica les dades a Wikidata

L'esquirol,[2]esquirol comú,[3][4]esquirol vermell comú, esquirol vermell europeu o farda[5] (Sciurus vulgaris) és un rosegador de costums arborícoles que es troba a Europa i al nord d'Àsia. És un animal omnívor de petites dimensions, d'uns 38-45 cm de longitud incloent-hi la cua (20-30[6] cm del cos i 14-25[6] de la cua).


Els esquirols són uns autèntics acròbates. Per a un esquirol, les branques dels arbres són camins en l'aire. Les potes de l'esquirol són curtes però fortes. Amb les ungles corbes i punxegudes s'arrapa a l'escorça quan corre saltant d'un arbre a l'altre. La cua l'ajuda a mantenir l'equilibri quan camina per les branques. La bona vista li permet de calcular bé les distàncies quan salta.


Acostumen a viure en boscos caducifolis o de coníferes (entre els quals es troben els pins). A Catalunya, lloc de moltes pinedes, hi ha esquirols als quals els agrada menjar i rosegar les pinyes. A Gran Bretanya i Irlanda, la població d'esquirols ha baixat dràsticament durant els últims anys, en part a causa de la introducció de l'esquirol gris (Sciurus carolinensis) de Nord-amèrica.[7]




Contingut






  • 1 Descripció


  • 2 Altres esquirols


  • 3 Aspectes culturals


  • 4 Referències





Descripció




La part de la panxa acostuma a ser d'un color blanquinós.




Perfil d'un esquirol


L'esquirol té una llargada mitjana de cap i cos d'entre 19 i 23 cm, una cua d'entre 15 i 20 cm i una massa d'entre 250 i 340 g. No presenta dimorfisme sexual, ja que els mascles i les femelles són iguals en mides. L'esquirol és lleugerament més petit que l'esquirol gris, que té una llargada d'entre 25 i 30 cm i pesa entre 400 i 800 g. Es creu que la cua llarga l'ajuda a mantenir l'equilibri i a guiar-lo quan salta d'arbre en arbre i quan corre. També es creu que ajuda que l'animal estigui calent mentre dorm.



Altres esquirols


Sovint es fa servir el terme «esquirol» en sentit ampli per referir-se a altres espècies d'aspecte i forma de vida semblants, força estesos per la major part dels boscos món. Principalment es fa servir el terme per les espècies dels gèneres Sciurus i Tamiasciurus, però també per a altres esciürins.


Per distingir-lo de les altres espècies s'han proposat els noms d'esquirol vermell comú[8] o esquirol vermell europeu[8] per a Sciurus vulgaris, que és l'única espècie autòctona d'Europa, si bé l'esquirol gris (Sciurus carolinensis), originari de Nord-amèrica, ha estat introduït a la Gran Bretanya (350 exemplars el 1889 a Bedfordshire) i Irlanda, desplaçant de moltes zones l'esquirol vermell europeu i causant danys a la silvicultura.[6]



Aspectes culturals


Els esquirols tenen una connotació positiva a la cultura, ja que representen el treball i la previsió, per com busquen nous per l'hivern. Per això han aparegut en nombrosos contes infantils i sèries de dibuixos animats, com els personatges de Disney Chip i Dale, que representen esquirols llistats del gènere Tamias.


A l'antiguitat europea, en canvi, eren un animal fugisser que es veia com a encarnació del dimoni (augmentat pel color roig del seu pèl) o associat al déu Loki. En la societat industrial un esquirol és la persona que no respecta la vaga pactada pels companys i va a treballar.




Referències





  1. Entrada «Sciurus vulgaris» de la Paleobiology Database (en anglès).


  2. «esquirol». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.


  3. Cerdeira i Ribot, J. Els Vertebrats a Olesa de Montserrat: peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers del terme. Edició il·lustrada. L'Abadia de Montserrat, 2001, p. 195. ISBN 9788484152866. 


  4. Piqué i Vilar, J. «Ecoetologia i biologia de l'esquirol (Sciurus vulgaris) en dos hàbitats de predictibilitat alimentària contínua que difereixen en l'abundància d'aliment». Universitat de Barcelona, 1997


  5. «farda». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.


  6. 6,06,16,2 REICHHOLF, J. Mamífers. Barcelona, 1984. Ed. Blume. ISBN 84-7031-527-7 (Ed. original Steinbachs Naturführer: Säugtiere. Munic, 1983)


  7. "Fight to save Red Squirrel impeded by lack of funds": article by Graham Tibbetts on page 17 of issue 47,381, Daily Telegraph (Friday 5th October 2007)


  8. 8,08,1 Termcat
















Viccionari







Popular posts from this blog

Fluorita

Hulsita

Península de Txukotka