Ngtjyty

Fagina

Martes foina
Il·lustració del 1927
Període
Plistocè mitjà – recent[1]
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	29672
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Carnivora
Família	Mustelidae
Gènere	Martes
Espècie	Martes foina (Erxleben, 1777)
Distribució
Mapa de distribució

La fagina (Martes foina) és un mamífer de la família dels mustèlids i l'espècie més comuna del gènere dels marts a l'Europa central. També se l'anomena fatgina, faïna, fuïna, fuina, fusina, fugina, o gorjablanc. A les comarques de Lleida se'n diu fegina, a les de l'Alt Pirineu fitgina o fetgina, gat fagí o faïna a la Catalunya del Nord i, a les Balears, mart d'Eivissa. Al País Valencià és corrent dir-ne ubina, uina o fugina.^[2]

Morfologia

Fagina

Esquelet

Crani

Fagina al museu de Gressoney-Saint-Jean

En estat adult la fagina fa entre 40 i 50 cm de longitud, la cua mesura entre 21 i 27 centímetres, i el seu pes oscil·la entre 1 i 2 kg. Molt semblant a la marta (Martes martes), no en va tenen avantpassats comuns, però és lleugerament més camacurt i corpulenta, té el musell més camús i les orelles més petites, i es distingeix d'aquella pel seu pitet de color blanc que s'obre en forquilla cap a les extremitats davanteres. Té una excel·lent oïda i molt bona vista i olfacte.

• Té una llargada de 42 a 56 cm i una cua de 20 a 30 cm^[3]
  


• Pesa fins a 2 kg.


• El seu pelatge marró té una marca en forma de forca a la zona de la gola, que la distingeix de la marta (Martes martes), la marca de la qual és més cremosa i arrodonida.

Ecologia

Viu en zones molt assolellades, normalment prats i zones muntanyoses i rocalloses amb poca vegetació. S'ha adaptat a llocs on viu l'home i caça en granges, però també es pot trobar en boscos com alzinars. Es troba des de Dinamarca, la península Ibèrica i Itàlia fins a Mongòlia i l'Himàlaia, incloent-hi les illes de Creta, Rodes i Corfú.^[4] N'hi ha, també, una població establerta a Wisconsin (els Estats Units) provinent d'exemplars fugits del comerç de mascotes.^[5][6] A la península Ibèrica se'n troba al nord del Principat de Catalunya, Àlaba, Càceres i Granada.^[7] No viu ni a les Balears ni a les illes Canàries.

Etologia

Molt sovint viu sola al seu cau (un forat entre roques, en un arbre o ocupat anteriorment per un altre animal), marca el seu territori que, normalment, és de 80 hectàrees i és bàsicament nocturna i silenciosa. S'alimenta de petits mamífers, ocells, ous, fruita i mel.

Les fagines esdevenen sexualment madures entre els 18 mesos i els 3 anys. La fagina té dues èpoques de reproducció anuals, la primera durant el mes de febrer i l'altra entre juny i agost. La primera època, al mig de l'hivern, no es reprodueix. Durant l'eixida veritable, els mascles es barallen i xisclen, recorren llargues distàncies fins a trobar una femella. Aquest període d'eixida dura uns 15 dies. La femella retindrà els espermatozoides vius del mascle dintre seu fins, si fa no fa, el mes de gener a causa de la implantació retardada. Té una gestació de 56 dies.^[8] Cria a partir del mes de març en coves o bé sota les cavitats dels blocs de pedres. Pot tenir d'entre 3 a 7 cries. Les alimenten gràcies a llurs quatre glàndules mamàries.

Subespècies

• 
  Martes foina bosniaca (Brass, 1911).^[9]Euràsia^[10]
  


• 
  Martes foina bunites (Bate, 1906).^[11]Creta^[12]
  


• 
  Martes foina foina (Erxleben, 1777).^[13]Europa i sud-oest d'Àsia^[12]
  


• 
  Martes foina intermedia (Severtzov, 1873).^[14]Àsia Central^[12]
  


• 
  Martes foina kozlovi (Ognev, 1931).^[15] Est del Tibet^[12]
  


• 
  Martes foina mediterranea (Barrett-Hamilton, 1898).^[16]Península Ibèrica^[12]
  


• 
  Martes foina milleri (Festa, 1914).^[17]Illa de Rodes^[12]
  


• 
  Martes foina nehringi (Satunin, 1906).^[18]Caucas^[12]
  


• 
  Martes foina rosanowi (Martino i Martino, 1917).^[19]Crimea^[12]
  


• 
  Martes foina syriaca (Nehring, 1902).^[20]Síria^[12]
  


• 
  Martes foina toufoeus (Hodgson, 1842).^[21]Euràsia^[10][22]
  

Referències

Bibliografia

• Abràmov, A. V., Kruskop, S. V. i Lissovski, A. A., 2006. Distribution of the stone marten Martes foina (Carnivora, Mustelidae) in the European part of Russia. Russian Journal of Theriology 5(1): 37–41


• Kryštufek, B., 2004. The Cretan Stone Marten Martes foina bunites. Small Carnivore Conservation 30: 2–4.


• Kryštufek, B., 2004. The Stone Marten Martes foina milleri]] on the Island of Rhodes. Small Carnivore Conservation 31: 6–8.


• Long, C. A., 1995. Stone marten (Martes foina) in southeast Wisconsin, U.S.A. Small Carnivore Conservation 13: 14.


• Rabinowitz, A. i Tun Khiang, S., 1998. Status of selected mammal species in North Myanmar. Oryx 32(2): 201–208.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons
	Viccionari
	Viquiespècies

• 
  UICN (anglès)
  


• 
  UNEP-WCMC Species Database (anglès)
  


• 
  uBio (anglès)
  


• 
  La Fuïna, article de Joan Solà a l'Avui+, 9 de maig del 2009 (català)
  


• 
  La Fuïna, encara, article de Joan Solà a l'Avui+, 13 de juny del 2009 (català)