Ngtjyty

; Sant Jordi
	; Sant Jordi/San Jorge
	;
	; Ajuntament;
	; ;
Localització
	; 40° 30′ 34″ N, 0° 19′ 55″ E / 40.509444444444°N,0.33194444444444°E / 40.509444444444; 0.33194444444444;
	;
	;
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	província de Castelló
Comarca	Baix Maestrat
Municipi	; 1
Població
Total	; 935 (2018)
• Densitat	; 25,62 hab/km²
Gentilici	; Jordienc, jordienca
Predomini lingüístic	; Valencià;
Geografia
Superfície	; 36,5 km²
Altitud	; 175 m
Limita amb	; ; ; ; Càlig ; Cervera del Maestrat ; Traiguera ; Vinaròs ; Ulldecona; ; ;
Partit judicial	; Vinaròs;
Història i celebracions
Festa major	; Juliol;
Patró	; Sant Jordi
Organització política
• Alcalde	; Luis Tena Ronchera;
Identificador descriptiu
Codi postal	; 12320
	;
Codi de municipi INE	; 12099
Codi ARGOS de municipis	; 12099;
Altres
	; ;
Lloc web	; www.santjordi.es;

Sant Jordi és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat. El seu nom històric, malgrat no ser l'oficial, és Sant Jordi del Maestrat.

Limita amb Vinaròs, Càlig, Cervera del Maestrat i Traiguera a la comarca del Baix Maestrat i amb Ulldecona a la comarca del Montsià.

Contingut

1 Geografia

2 Història

3 Demografia

4 Administració

5 Economia

6 Monuments

7 Llocs d'interés

8 Festes i celebracions

9 Galeria d'imatges

10 Referències

11 Enllaços externs

Geografia

Situat en el sector central de la comarca en un pla ondat i envoltat d'un paisatge de cultius de secà típicament mediterranis com oliveres, garroferes, ametllers, en el qual cada dia guanya més terreny les plantacions de cítrics.

Història

Les úniques restes prehistòriques que s'hi han trobat són una destral de pedra i uns enterraments destruïts; la toponímia local indica la fundació per part dels àrabs; el 2 d'agost de 1261 els germans Esteban i Bononate Steller juntament amb Doménec de Monte Real compren una alqueria de Traiguera que passa a denominar-se Mas dels Astellers o d'Estellers i li donen carta de població; en 1281 obté parròquia pròpia; des de 1319 l'orde de l'Hospital, i posteriorment la de Montesa hi exerciren el senyoriu; el creixement de la masia féu que en les Corts de Monsó de 1626 demana's la segregació de Traiguera, la qual cosa li fou denegada però els santjordiers ja no pararen fi ns assolir-la mitjançant Reial Privilegi de Felip IV (1683-1746) de 1647, que es consolidaria en 1649 amb del nomenament de Vila del Maestrat a la masia, que a partir d'aleshores passà a denominar-se Sant Jordi; les guerres d'Independència, carlistes i la de 1936-1939 (Guerra Civil espanyola) hi tingueren força incidència; la segona meitat del segle XX fou de forta davallada demogràfica per l'emigració cap a les ciutats industrials (Madrid i Barcelona) i a les turístiques costaneres.

Demografia

Evolució demogràfica (des de 1877) Censos de població^[1]


	Font: Institut Nacional d'Estadística

Evolució demogràfica en els darrers anys Padró d'habitants^[2]
Any	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011	2012	2013
Població	581	605	637	648	637	744	782	935	982	1.042	1.078	1.111	1.126	1.127

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Nom de l'alcalde/-essa	Partit polític	Data de possessió
1979 - 1983	Luis Tena Ronchera	UCD	19/04/1979
1983 - 1987	Luis Tena Ronchera	AP	28/05/1983
1987 - 1991	Luis Tena Ronchera	AP	30/06/1987
1991 - 1995	Luis Tena Ronchera	PP	15/06/1991
1995 - 1999	Luis Tena Ronchera	PP	17/06/1995
1999 - 2003	Luis Tena Ronchera	PP	03/07/1999
2003 - 2007	Luis Tena Ronchera	PP	14/06/2003
2007 - 2011	Luis Tena Ronchera	PP	16/06/2007
2011 - 2015	Luis Tena Ronchera	PP	11/06/2011
Des del 2015	Iván Sánchez Cifre	PP	13/06/2015

Economia

Una economia basada en l'agricultura principalment, es veu reforçada amb el turisme que acudeix a Sant Jordi atret pel seu camp de golf.

Encara es conserva en aquesta població el tradicional treball de forja de ferro.

Monuments

Església de Sant Jaume. Del segle XVIII.

Es va iniciar en 1736 sota la direcció de Joan Barceló. Les obres, inclòs el campanar, van concloure en 1759, com consta en una làpida de la façana. És de tres naus, amb creuer i cúpula inscrita en un rectangle i amb poderosos estreps projectats a l'exterior. En el sector del creuer, al costat de l'evangeli, duu capella de Comunió a planta de creu grega i amb cúpula. Al mateix costat, als peus, el campanar, de bona traça i de carreus, amb balustre sobre el cos de campanes i rematada de templet octogonal. En 1790 es va decorar i va daurar el temple que conserva elements interessants d'aquesta decoració, així com bones escultures dels Evangelistes en les petxines. En 1784 es va instal·lar l'òrgan adquirit a València i que encara que molt danyat, existeix encara, sent de notable interès el moble amb les seves formes arquitectòniques i decoració.

L'Hostal.

Restes de l'edifici de l'antiga església amb arcs lleugerament apuntats. Només es visita el pati interior per a l'exposició d'oficis tradicionals.

Llocs d'interés

El Bobalar. Denominat "Bovalar de Sant Jordi", es troba a menys d'1 km del nucli urbà i té una superfície de 27,38 hectàrees. Quant a la vegetació predomina el pi carrasquer i el matoll mediterrani. En l'entrada de la pineda, ens trobem amb unes casetes (zona d'esbarjo) que té com finalitat l'esplai de la població, per a passejar, descansar o contemplar el paisatge. Actualment existeix un projecte denominat Parc Escultòric, on es van a instal·lar diverses escultures en els itineraris del paratge. Ha estat declarat Paratge Natural Municipal.

Festes i celebracions

Sant Antoni. Es desenvolupen diversos actes com representacions teatrals, exhibició d'animals, la tradicional "graellada" de carn i revetlla. El 17 de gener.

Festes majors. Celebrades al juliol, destaquen tant els actes culturals i esportius, com les carrosses, les revetlles, les festa taurines, les exposicions fotogràfiques, la festivitat dels dies dedicats als nens i als majors, el ball folklòric local, els concerts de la Banda de Música, els tradicionals sopars de germanor,... Estan dedicades a Sant Jaume.

Festes patronals. El 23 d'abril en honor a Sant Jordi.

Romiatge a la Font de la Salut. Se celebra l'1 de maig on els veïns passen un dia al Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut a Traiguera.