Janine Charrat
Multi tool use
Janine Charrat (Grenoble, França, 24 de juliol de 1924 - París, 29 d'agost de 2017[1]) fou una ballarina, coreògrafa i directora de ball francesa. Un catàleg creatiu de més de 50 ballets a més d'una trajectòria escènica, la van situar com a cap de la seva generació, i es va estabilitzar com la primera ballarina del ballet modern francès de la postguerra.[1]
Amb Roland Petit, Jean Babilée i Maurice Béjart formà part en el terreny de la dansa del gran moviment de renovació que tingué lloc en les arts i las lletres a França després de la Segona Guerra Mundial. El seu paper en el camp del ballet durant la post-guerra, amb el Ballets des Champs-Élysées, fou molt important, tant des del punt de vista de la coreografia (Jeu de cartes, 1945) com en la interpretació (el neoclàssic Concert sobre música de Grieg, 1951). Tot això arribà darrere els seus estudis clàssics amb mestres de l'altura de Volinine i Iegórova i l'aparició com enfant terrible en la pel·lícula La mort du cygne (1937) de Jean Benoît-Lévy.
Posteriorment, amb la seva companyia realitzà nombroses gires a l'estranger i actuà en el Teatro Colón de Buenos Aires, La Scala de Milà i al Théâtre de la Monnaie de Brussel·les. També col·laborà amb Béjart. A finals de 1961 patí un greu accident en un estudi de TV i es va témer per la seva vida a causa de les tremendes cremades rebudes. Amb gran esperit i valentia superà la crisi i al cap d'un any tornà a la dansa i la coreografia.
Referències
↑ 1,01,1 Salas, Roger. «Muere Janine Charrat, bailarina, coreógrafa y directora francesa» (en castellà). El País. [Consulta: 3 setembre 2017].
Bibliografia
- Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 297 (ISBN 84-7291-226-4)
| Registres d'autoritat |
- WorldCat
BNF: cb14654631p
GND: 120866072
LCCN: nr98038971
VIAF: 34717048
ISNI: 0000 0000 9086 4662
SUDOC: 032572050
|
| Bases d'informació |
|
aJwsQBF05GXZym4kvfolwgWadcAL2sdlFvI2 vB6wF2Mzl33uqVD5du,Kv1nL
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
oficial de la Legió d'Honor
