Banda de música







Banda de Música de Campanar al Palau de la Música de València


Les bandes de música és un grup de música format per músics de vent i percussió amb la possibilitat d'incorporar instruments de corda (pinçada, percutida i fregada) en l'anomenada banda simfònica. A diferència de les orquestres, les bandes tenen la seva essència al carrer, sent especialment idònies per a la música festera, com els pasdobles. Les bandes acostumen a ser molt properes al gran públic gràcies a la seva participació en actes de festa major com són les processons, els concerts a l'aire lliure, entre altres.


Al País Valencià hi ha una gran cultura de banda.[1] Destaquen les de Llíria, la de Cullera, ,les de Bunyol la Societat Unió Artística Musical d'Ontinyent, l'Agrupació Musical Ontinyent i la Societat Unió Musical d'Alberic. Però a Catalunya també es troben una gran afició, potser per ser límit amb el País Valencià, a les Terres de l'Ebre, destaquen bandes de música com Alcanar, Amposta, la Sénia. Fora d'aquest territori destaca la Banda Simfònica de Badalona, la qual guanyà el premi del Certamen Nacional de Bandes de Música de Cullera (Ribera Baixa) l'any 2010.




Contingut






  • 1 Instrumentació


    • 1.1 Família Vent-fusta


    • 1.2 Família Vent-metall


    • 1.3 Família Percussió


    • 1.4 Família de corda




  • 2 Vegeu també


  • 3 Referències


  • 4 Enllaços externs





Instrumentació


Els instruments que componen aquest tipus de formacions són:



Família Vent-fusta



  • Flautí

  • Flauta

  • Oboè

  • Clarinet

  • Requint

  • Saxo Alt

  • Saxo Tenor

  • Saxo Baríton

  • Saxo Soprano

  • Clarinet Baix

  • Fagot


  • Dolçaina*



Família Vent-metall



  • Trompeta

  • Fliscorn

  • Trombó

  • Trompa

  • Bombardí

  • Tuba



Família Percussió



  • Caixa

  • Bombo

  • Plats

  • Timbals

  • Bateria

  • Lira o Glockenspiel

  • Marimba

  • Xilòfon

  • Congues

  • Bongos

  • Gong

  • Petita percussió: Temple block, Triangle, castanyoles, etc.

  • ...



Família de corda


En el cas de tractar-se d'una banda simfònica, hi trobem instruments de corda fregada com:



  • Violoncel

  • Contrabaix


i, a vegades de corda pinçada


  • Arpa

o percudida


  • Piano


Vegeu també



  • Llista de compositors valencians de música per a banda

  • Llista de societats musicals del País Valencià

  • Banda de la Unió Musical Santa Cecília d'Onda



Referències





  1. ↑
    «Banda de música». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Banda de música Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Agrupació Musical l'Artística de Carlet

  • Societat Unió Musical Santa Cecília de Rafelcofer

  • Agrupació Musical de Godall









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more