Tribú militar

Multi tool use

Antiga Roma: Regne romà · República Romana · Imperi · Principat · Dominat · Imperi d'Occident Imperi d'Orient
|
|
|
Organització social:
|
Dret romà Assemblees romanes Senat romà Tribus romanes Gens Cursus honorum
|
Ciutadania romana Patricis Equites Plebeus Esclavitud
|
|
Magistratures ordinàries
|
Cònsol Pretor Tribú de la plebs Censor Pontifex Maximus
|
Qüestor Prefecte de la ciutat Edil Prefecte Procònsol Propretor Interrex
|
|
Magistratures extraordinàries
|
Dictador Mestre de cavalleria Tribú consular Legat
|
Triumvir Decemvir Vigintisexvir Interrex
|
|
Càrrecs i honors
|
Emperador romà Rei de Roma August Cèsar Imperator Princeps senatus Tetrarquia Tetrarca
|
Magister officiorum Magister militum Governador Dux Lictor Vicarius Tribú militar
|
|

|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Tribú militar (tribunus militum) era el nom dels oficials comandants de les legions romanes. Els tribuns eren d'extracció plebea.
Història militar de l'Antiga Roma
|
Exèrcit |
Exèrcit romà · Exèrcit romà tardà · Legió romana · Legionari · Tropes auxiliars romanes · Dux bellorum · Magister militum · Tribú militar · Cònsol romà · Cavaller romà · Marina romana · Guàrdia Pretoriana
|
|
Guerres |
Guerres llatines · Primera Guerra Samnita (343 - 341 aC) · Segona Guerra Samnita (326 aC - 304 aC) · Tercera Guerra Samnita (298 aC - 290 aC) · Quarta guerra samnita (282 aC - 272 aC) · Guerres Servils · Guerres pírriques · Guerres púniques · Conquesta romana d'Hispània · Guerres càntabres · Guerres Mitridàtiques · Pirates cilicis · Guerres dàcies · Guerra de les Gàl·lies · Conquesta romana de Britània
|
Batalles |
Àccium · Teutoburg · Alèsia ·
|
Defenses |
Limites romani · Vallum Romanum
|
Reformes |
Reformes de Mari |
Altres |
Història de les campanyes militars romanes · Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Llista d'unitats de l'exèrcit romà · Llista de legions romanes
|
bFv2M47jvW3GWY,uahe,DuDVgzUgdQknxzpxYE,Qf4Y5HHxhODl nJxdmhGrBKqm5yiCyVT3nadp4HBRx 7QSu0 mwO,9N
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...