Sistema ortoròmbic















Infotaula ocupacióSistema ortoròmbic

Orthorhombic.svg
Tipus d'ocupació
estructura cristal·lina
Modifica les dades a Wikidata

El sistema cristal·lí ortoròmbic és un dels set sistemes cristal·lins existents en cristal·lografia. Molts minerals cristal·litzen en aquest tipus de xarxa, com ara l'olivina o el topazi.




Exemplar d'olivina




Contingut






  • 1 Forma del cristall


  • 2 Tipus


  • 3 Referències


  • 4 Enllaços externs





Forma del cristall


Es caracteritza pel fet que la cel·la unitat de la xarxa cristal·lina té la forma geomètrica amb els tres angles rectes, mentre que les tres arestes d'aquesta cel·la unitat tenen totes longituds diferents. Els tres vectors que defineixen la cel·la és el que en matemàtiques es denomina mútuament ortogonals. Les característiques que el distingeixen dels altres sis sistemes cristal·lins és que, o bé té tres eixos binaris o bé un sol eix binari amb tres plans de simetria.



Tipus


Existeixen quatre varietats principals d'aquest tipus de cristall:






  • Ortoròmbic simple







  • Ortoròmbic centrat







  • Ortoròmbic amb bases centrades







  • Ortoròmbic amb cares centrades





Els cristalls d'aquest sistema es classifiquen en les tres classes següents:



  • Piramidal

  • Diesfenoïdal

  • Dipiramidal



Referències






  • Introducció a la cristal·lografia: sistema ortoròmbic.


  • Sistema ortoròmbic en webmineral.com.



Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sistema ortoròmbic Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Webmineral.com.










-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more