Aule Postumi Tubert

Multi tool use
Aule Postumi Tubert

|
Biografia |
Naixement |
segle V aC Roma
|
|
|
Activitat |
Ocupació |
Soldat, polític i militar
|
Període |
República Romana
|
 |
Aule Postumi Tubert (llatí: Aulus Postumius Tubertus) fou un magistrat romà. Fou magister equitum del dictador Mamerc Emili Mamercí el 433 aC i ell mateix fou dictador el 431 aC, govern memorable per la gran victòria obtinguda a la Batalla del Mont Algidus sobre les forces unides d'eques i volscs, suposadament un 18 de juny; després d'això els eques foren subjectes a Roma. La tradició diu que el fill del dictador va abandonar el seu lloc assignat per anar a lluitar contra l'enemic i fou executat en càstig per ordre del seu pare, però Tit Livi refusa la veracitat de la història. Al seu retorn a Roma va rebre els honors del triomf.
Dictadors romans (Mestres de la cavalleria)
|
Plantilla:Country data 494: Marcus Valerius Volusus (m. c.: Quintus Servilius Priscus Structus)
Plantilla:Country data 458: Lucius Quinctius Cincinnatus I (m. c.: Lucius Tarquitius Flaccus)
Plantilla:Country data 439: Lucius Quinctius Cincinnatus II (m. c.: Caius Servilius Structus Ahala)
Plantilla:Country data 437: Marcus Aemilius Mamercinus I (m. c.: Lucius Quinctius Cincinnatus)
Plantilla:Country data 435: Quintus Servilius Fidenas I (m. c.: Postumius Aebutius Elva Cornicen)
Plantilla:Country data 434: Marcus Aemilius Mamercinus II (m. c.: Aulus Postumius Tubertus)
Plantilla:Country data 431: Aulus Postumius Tubertus (m. c.: Lucius Iulius Iullus)
Plantilla:Country data 426: Marcus Aemilius Mamercinus III (m. c.: Aulus Cornelius Cossus)
Plantilla:Country data 418: Quintus Servilius Fidenas II (m. c.: Caius Servilius Structus Axilla ?)
Plantilla:Country data 408: Publius Cornelius Rutilus Cossus (m. c.: Caius Servilius Structus Ahala)
Plantilla:Country data 396: Marcus Furius Camillus I (m. c.: Publius Cornelius Maluginensis)
Plantilla:Country data 390: Marcus Furius Camillus II (m. c.: Lucius Valerius Potitus)
Plantilla:Country data 389: Marcus Furius Camillus III (m. c.: Caius Servilius Ahala) |
9xvZF96D,CVg,brOy26SwMv2zxs,yfkkO U,9 GsmQQSa0ox8fNraN4F9QFerI5uqeB7a k73OXi
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...