Sassi di Matera
 | ||||
|---|---|---|---|---|
 Els Sassi de Matera | ||||
| Dades | ||||
| Tipus | jaciment arqueològic i centre històric | |||
| Part de | The Sassi and the Park of the Rupestrian Churches of Matera  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | rock-cut architecture | |||
| Superfície | 1,016 ha | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Localització | Matera Basilicata  Itàlia | |||
| ||||
Patrimoni de la Humanitat  | ||||
| Tipus | Cultural → Europa-Amèrica del Nord | |||
| Data | 1993 (17a Sessió), Criteris PH: (iii),(iv),(V) | |||
| Identificador | 670 | |||
| Lloc web oficial | Lloc web oficial | |||
 | ||||
Els Sassi di Matera (en català: Pedres de Matera) conformen el centre històric de la ciutat de Matera d'Itàlia.
Reconegut per la Unesco com a patrimoni de la humanitat, els "Sassi" no s'identifiquen amb un monument sinó amb un sistema de vida i un model que ha persistit al llarg de mil·lennis.
El nom "Sassi" identifica els dos principals barris on es troba el centre històric de la ciutat de Matera: la "Civita" i el "Piano" (el pla). Al voltant de la "Civita" hi ha el Sasso Barisano i el Sasso Caveoso.
Sasso Caveoso
El Sasso Barisano pren el seu nom per la seva posició. Està orientada cap al nord-oest cap a Bari, i va ser la primera
Sasso Caveoso, orientat al sud, pren el seu nom de la ciutat de Montescaglioso, coneguda a la Mitja Edat com Mons Coveous. Es caracteritza per cases excavades a l'interior del tuf, construïdes una damunt de l'altra. Amb el material excavat, es feia la part frontal de la casa, tancant així la "gruta", donant-los el nom de "casa-gruta". El disseny d'aquestes cases s'assembla a la càvea d'un teatre, amb cases grutes que baixen fins al Gravina. Originalment, aquesta àrea era posterior a Civita i Sasso Barisano, es va començar a poblar només després d'un fort flux migratori de poblacions balcàniques durant el segle XVI.
Casa gruta de Vico Solitario
Moltes de les cases excavades a l'interior de la calcarenita han estat habitades sense interrupció des de l'Edat de Bronze. La primera definició de Sasso com a zona pedregosa habitada es remunta a un document de 1204 i al llarg dels anys ha estat habitat per diferents pobles i cultures.[1]
A l'informe de la comissió que va verificar que el lloc compleix amb els criteris d'avaluació de la UNESCO, indica que la candidatura de Matera compleix els següents criteris:
Criteri III: El Sassi i el Parc de les Esglésies rupestres de Matera representen un exemple destacat d'un assentament tallat en roca, adaptat perfectament al seu entorn geomorfològic i ecosistèmic i amb continuïtat durant més de dos mil·lennis.
Criteris IV: La ciutat i el parc constitueixen un exemple destacat d'un conjunt arquitectònic i paisatgístic que il·lustra una sèrie d'etapes significatives de la història de la humanitat.
Criteris V: La ciutat i el parc representen un exemple destacat d'assentament humà tradicional i d'ús de la terra que mostra l'evolució d'una cultura que ha mantingut una relació harmoniosa amb el seu entorn natural al llarg del temps.[2]
Aquest sorprenent escenari ha servit d'ambientació per a diverses pel·lícules més o menys famoses, tant italianes com estrangeres, entre les quals destaca "La passió de Crist" de Mel Gibson.[3]
Referències
↑ «Storia ed origini dei Sassi di Matera» (en italià). Sassi di Matera. [Consulta: 10 novembre 2017].
↑ «The Sassi and the Park of the Rupestrian Churches of Matera» (en anglès). UNESCO. [Consulta: 10 novembre 2017].
↑ «Los "Sassi" de Matera» (en espanyol). italia.it. [Consulta: 10 novembre 2017].
Enllaços externs
Itinerari per a recorre els "Sassi"
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sassi di Matera |
Patrimoni de la Humanitat d'Itàlia | |||
|---|---|---|---|
 | Nord d'Itàlia | L'art rupestre de Valcamonica · L'església i el convent dominicà de Santa Maria delle Grazie, amb El Sant Sopar de Leonardo da Vinci · Venècia i la llacuna · La ciutat de Vicenza i Vil·les de Palladio al Vèneto · Crespi d'Adda, colònia industrial de la Llombardia · Ferrara, ciutat renaixentista, i el delta del Po · Trulli d'Alberobello · Monuments paleocristians de Ravenna · Catedral, la Torre Cívica i la Piazza Grande de Mòdena · Jardí botànic (Orto botanico) de Pàdua · Les residències dels Savoia · Centre històric d'Urbino · Ciutat de Verona · Vil·la d'Este · Els Sacri Monti del Piemont i de la Llombardia · Monte San Giorgio · necròpolis etrusques de Cerveteri i de Tarquínia · La vall de l'Orcia · Gènova, les Strade Nuove i el sistema dels palaus dels Rolli · Màntua i Sabbioneta · El Ferrocarril Rètic en el paisatge cultural de l'Albula i el Bernina · Dolomites · Llocs palafítics prehistòrics al voltant dels Alps · Primers centres de poder dels longobards a Itàlia · Paisatge vitícola del Piemont: Langhe-Roero i Monferrato · |  |
| Centre: Ligúria Laci Toscana | El centre històric de Roma, els béns de la Santa Seu que es beneficien dels drets d'extraterritorialitat i la Basílica de Sant Pau Extramurs · Les vil·les dels Mèdici, a la Toscana, Centre històric de Florència · Piazza del Duomo de Pisa · Centre històric de San Gimignano · El Centre històric de Siena · Centre històric de la ciutat de Pienza · Porto Venere, les Cinque Terre i les illes (Palmaria, Tino i Tinetto) · Assís, la Basílica de Sant Francesc d'Assís i altres llocs franciscans · La Vil·la Adriana | ||
| Sud: Basilicata Pulla Campània | El Sassi di Matera, habitatges troglodítics · El centre històric de Nàpols · El Castel del Monte a la Pulla · La costa amalfitana · El Palau reial del segle XVIII de Caserta amb el parc, l'aqüeducte de Vanvitelli i el conjunt de San Leucio · Les Zones arqueològiques de Pompeia, Herculà i Torre Annunziata · El Parc Nacional del Cilento i de la Vall de Diano, amb els jaciments arqueològics de Paestum i Vèlia i la cartoixa de Padula | ||
| Sicília | La vil·la romana del Casale · La zona arqueològica de la Vall dels Temples · Les illes Eòlies · Les vil·les del barroc tardà de la vall de Noto · Siracusa i la necròpoli rocosa de Pantalica · L'Etna · Els edificis de Palerm d'estil árab-normand i les Catedrals de Cefalù i de Monreale | ||
| Sardenya | Su Nuraxi de Barumini | ||
Patrimoni de la Humanitat · Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Europa · Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill | |||
