Luci Emili Mamercí (cònsol)

Multi tool use
El títol de l'article conté noms romans; el nomen és Emili i el cognomen és Mamercí.
Luci Emili Mamercí
|
Biografia |
Naixement |
segle V aC |
Mort |
segle IV aC |
|
Cònsol de la República Romana |
---|
Cònsol de la República Romana |
---|
|
Activitat |
Ocupació |
Polític i militar
|
Període |
República Romana
|
 |
Luci Emili Mamercí (en llatí: Lucius Aemilius L. F. Mam. N. Mamercinus) fou un magistrat romà fill de Luci Emili Mamercí. Fou magister equitum del dictador Marc Furi Camil (368 aC). Fou cònsol el 366 aC amb Luci Sexti Sextí Laterà, càrrec que fou el primer plebeu que va exercir d’acord a la llei Licínia recentment aprovada. Fou cònsol per segona vegada tres anys més tard (363 aC) amb Gneu Genuci Aventinense.
Cònsols romans
|
Plantilla:Country data 379:
· Plantilla:Country data 378:
· Plantilla:Country data 377:
· Plantilla:Country data 376:
· Plantilla:Country data 375:
· Plantilla:Country data 374:
· Plantilla:Country data 373:
· Plantilla:Country data 372:
· Plantilla:Country data 371:
· Plantilla:Country data 370:
· Plantilla:Country data 369:
· Plantilla:Country data 368:
· Plantilla:Country data 367:
· Plantilla:Country data 366: Lucius Aemilius Mamercinus I - Lucius Sextius
· Plantilla:Country data 365: Lucius Genucius Aventinensis I - Quintus Servilius Ahala I
· Plantilla:Country data 364: Caius Sulpicius Peticus I - Caius Licinius Calvus Stolo I
· Plantilla:Country data 363: Gnaeus Genucius Aventinensis - Lucius Aemilius Mamercinus II
· Plantilla:Country data 362: Lucius Genucius Aventinensis II - Quintus Servilius Ahala II
· Plantilla:Country data 361: Caius Licinius Calvus Stolo II - Caius Sulpicius Peticus II
· Plantilla:Country data 360: Marcus Fabius Ambustus I - Caius Poetelius Libo Visolus
· Plantilla:Country data 359: Marcus Popillius Laenas I - Cnaeus Manlius Capitolinus Imperiosus I
· Plantilla:Country data 358: Caius Fabius Ambustus - Caius Plautius Proculus
· Plantilla:Country data 357: Caius Marcius Rutilus I - Cnaeus Manlius Capitolinus Imperiosus II
· Plantilla:Country data 356: Marcus Fabius Ambustus II - Marcus Popillius Laenas II
· Plantilla:Country data 355: Caius Sulpicius Peticus III – Marcus Valerius Publicola I
· Plantilla:Country data 354: Marcus Fabius Ambustus III – Titus Quinctius Poenus Capitolinus Crispinus I
· Plantilla:Country data 353: Caius Sulpicius Peticus IV – Marcus Valerius Publicola II
· Plantilla:Country data 352: Publius Valerius Publicola – Caius Marcius Rutilus II
· Plantilla:Country data 351: Caius Sulpicius Peticus V – Titus Quinctius Poenus Capitolinus Crispinus II
|
Dictadors romans (Mestres de la cavalleria)
|
Plantilla:Country data 408: Publius Cornelius Rutilus Cossus (m. c.: Caius Servilius Structus Ahala)
Plantilla:Country data 396: Marcus Furius Camillus I (m. c.: Publius Cornelius Maluginensis)
Plantilla:Country data 390: Marcus Furius Camillus II (m. c.: Lucius Valerius Potitus)
Plantilla:Country data 389: Marcus Furius Camillus III (m. c.: Caius Servilius Ahala)
Plantilla:Country data 385: Aulus Cornelius Cossus (m. c.: Titus Quinctius Capitolinus)
Plantilla:Country data 380: Titus Quinctius Cincinnatus Capitolinus (m. c.: Aulus Sempronius Atratinus)
Plantilla:Country data 368: Marcus Furius Camillus IV (m. c.: Lucius Aemilius Mamercinus)
Plantilla:Country data 368: Publius Manlius Capitolinus (m. c.: Caius Licinius Stolon)
Plantilla:Country data 367: Marcus Furius Camillus V (m. c.: Titus Quinctius Pennus Cincinnatus Capitolinus)
Plantilla:Country data 363: Lucius Manlius Capitolinus Imperiosus (m. c.: Lucius Pinarius Natta)
Plantilla:Country data 362: Appius Claudius Crassus Sabinus (m. c.: ?)
Plantilla:Country data 361: Titus Quinctius Poenus Capitolinus Crispinus (m. c.: Servius Cornelius Maluginensis)
Plantilla:Country data 360: Quintus Servilius Ahala (m. c.: Titus Quinctius Poenus Capitolinus Crispinus) |
Família dels Emili Mamerc/Mamercí
:
Article principal: Gens Emília
Luci Emili Mamerc, cònsol el 484, el 478 i el 473 aEC ;
Tiberi Emili Mamerc, fils de l'anterior, cònsol en el 470 i el 467 aEC ;
Mamerc Emili Mamercí (tribú), tribú consular en el 438 aEC, i dictador en el 437, 434 i 426 aEC ;
Mamerc Emili Mamercí (cònsol), fill de l'anterior, censor en el 418 aEC, cònsol en el 410 aEC i tribú consular en el 405, el 403 i el 401 aEC ;
Luci Emili Mamercí (tribú), germà de l'anterior, tribú consular en el 391, el 389, el 387, el 383, el 382 i 377 aEC ;
Luci Emili Mamercí (cònsol), fill de l'anterior, cònsol en el 366 i el 363 aEC ;
Luci Emili Mamercí Privernes, fill de l'anterior, cònsol en el 341 i en el 329 aEC, dictador en el 335 i en el 316 aEC ;
Gai Emili Mamercí, tribú consular en el 394 i el 391 aEC ;
Luci Emili Mamercí (mestre de la cavalleria), mestre de la cavalleria en el 352 aEC ;
Tiberi Emili Mamercí, cònsol en el 339 aEC
z,F l7a9ylh4a,O,f8m9ZYnPogBSKkAKm22NoSeDcRGIXVJFAcKZltgwER5Sv5eDH JROCbSxY0jlkQIWfi5lJziLMiMUh4
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...