Mostela































































Infotaula d'ésser viuMostela
Mustela nivalis

Mustela nivalis -British Wildlife Centre-4.jpg
Dades
Període de gestació
35 dies i 35 dies



Estat de conservació


Status iucn3.1 LC-ca.svg

Risc mínim
UICN
70207409
Taxonomia

Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Mammalia
Ordre Carnivora
Família Mustelidae
Gènere Mustela
Espècie
Mustela nivalis
Linnaeus, 1766


Distribució


Least Weasel area.png


Modifica les dades a Wikidata

La mostela o mustela[1] (Mustela nivalis) i a les Balears, el mostel o estel, és el carnívor més petit de tots, de mida, fins i tot, inferior a la d'una rata de claveguera amplament distribuït per Euràsia i Nord-amèrica.




Contingut






  • 1 Descripció


  • 2 Ecologia


  • 3 Subespècies


  • 4 Referències


  • 5 Bibliografia


  • 6 Enllaços externs





Descripció


Presenta la morfologia típica dels mustèlids: cos i coll allargats, potes curtes i cua mitjanament llarga. El cos és recobert totalment per un pelatge curt de color bru clar per les parts dorsals i blanc per les ventrals, amb una línia de demarcació ben clara però sinuosa entre totes dues coloracions. La cua és monocolor, bruna tant per la part superior com per la inferior. El cap més cos fa entre 15 i 25 cm i la cua entre 3 i 7 cm. Pes: de 45 a 180 g.



Ecologia


És autòctona de l'Afganistan, Albània, Algèria, Andorra, Armènia, Àustria, Azerbaidjan, Bielorússia, Bèlgica, Bòsnia i Herzegovina, Bulgària, Canadà, Xina, Croàcia, Txèquia, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, França, Geòrgia, Alemanya, Grècia, Hongria, Iran, Iraq, Israel, Itàlia, Japó (Honshu, Hokkaido i Sakhalín),[2]Jordània, Kazakhstan, Corea, Kirguizistan, Letònia, el Líban, Liechtenstein, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Moldàvia, Mònaco, Mongòlia, Montenegro, el Marroc, els Països Baixos, Noruega, Polònia, la península Ibèrica, Romania, Rússia, San Marino, Sèrbia, Eslovàquia, Eslovènia, Suècia, Suïssa, Síria, Tadjikistan, Turquia, Turkmenistan, Ucraïna, Gran Bretanya, Estats Units, l'Uzbekistan i el Vietnam, i ha estat introduïda a Nova Zelanda, Malta, Creta, les Illes Açores i São Tomé.[3][4]
Les femelles són capaces de tenir més d'una ventrada a l'any (generalment de cinc cries, tot i que pot variar entre 3 i 10). El període de gestació dura 35-37 dies, les cries són deslletades al cap de 24 dies i arriben a la maduresa sexual als 4 mesos.[5]


Se la pot trobar en tota mena de boscos, màquies, garrigues, camps de conreu, prats, maresmes, etc. També habita en jardins i, fins i tot, s'arriba a instal·lar en construccions humanes de pobles i ciutats. És un animal molt nerviós, que es mou contínuament. Sovint es posa dret sobre les potes del darrere per observar els voltants i així que se sent amenaçat s'amaga ràpidament sota un munt de pedres o en qualsevol forat, ja que no té un cau permanent.


Gràcies a la seva mida petita, és l'únic carnívor que pot accedir a les galeries subterrànies dels talpons i capturar-los directament dins els caus.


Tant diürna com nocturna, mostra un màxim d'activitat al crepuscle.


La seva dieta es compon de petits mamífers, principalment rosegadors (incloent-hi lèmmings a l'extrem nord de la seva distribució), tot i que quan aquests darrers són escassos, també menja ous i cries d'ocells, insectes i llangardaixos. Els mascles són millors caçadors i cacen preses més grosses, mentre que les femelles són més propenses a caçar petits rosegadors.[6]


Els individus joves que encara es troben al niu són depredats per serps, mentre que els adults ho són per ocells rapinyaires (mussols i falcons).[7]



Subespècies




  • Mustela nivalis aistoodonnivalis (Wu i Kao, 1991). Sichuan, Xina.[8]


  • Mustela nivalis allegheniensis (Rhoads, 1901).[9] Apalatxes, oest de Virgínia (Estats Units).[10]


  • Mustela nivalis boccamela (Bechstein, 1800)


  • Mustela nivalis campestris (Jackson, 1913)


  • Mustela nivalis caucasica (Barrett-Hamilton, 1900)


  • Mustela nivalis eskimo (Stone, 1900)


  • Mustela nivalis heptneri (Morozova-Turova, 1953)


  • Mustela nivalis mosanensis (Mori, 1927)


  • Mustela nivalis namiyei (Kuroda, 1921)


  • Mustela nivalis nivalis (Linnaeus, 1766).[11] Estats Units: Dakota del Sud, Nebraska i Iowa.[12]


  • Mustela nivalis numidica (Pucheran, 1855)


  • Mustela nivalis pallida (Barrett-Hamilton, 1900).[13] Turquestan.[12]


  • Mustela nivalis pygmaea (J. A. Allen, 1903)


  • Mustela nivalis rixosa (Bangs, 1896)


  • Mustela nivalis rossica (Abràmov i Baríxnikov, 2000)


  • Mustela nivalis russelliana (Thomas, 1911)


  • Mustela nivalis stoliczkana (Blanford, 1877)


  • Mustela nivalis tonkinensis (Björkegren, 1941)


  • Mustela nivalis vulgaris (Erxleben, 1777)[14]



Referències





  1. ↑ DIEC, DNV


  2. ↑ Abe, H., Ishii, N., Ito, T., Kaneko, Y., Maeda, K., Miura, S. i Yoneda, M., 2005. A Guide to the Mammals of Japan. Tokai University Press, Kanagawa, Japó


  3. ↑ Sheffield, S. R. i King, C. M., 1994


  4. ↑ UICN (anglès)


  5. ↑ Brainmuseum (anglès)


  6. ↑ Sheffield, S. R. i King, C. M., 1994. Mustela nivalis. Mammalian Species 454: 1-10


  7. ↑ Animal Diversity Web (anglès)


  8. ↑ www.planet-mammiferes.org (anglès)


  9. ↑ Mammal Species of the World (anglès)


  10. ↑ Virginia Department of Game and Inland Fisheries (anglès)


  11. ↑ Mammal Species of the World (anglès)


  12. ↑ 12,012,1 www.funet.com (anglès)


  13. ↑ Mammal Species of the World (anglès)


  14. ↑ «Mustela nivalis». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)




Bibliografia




  • Bannikov, A. G., 1954. Mammals of the Mongolian People's Republic. Nauka, Moscou, Rússia

  • Bettina Schmitt: Das Mauswiesel in der Kulturlandschaft. Abundanz, Reviersysteme und Habitatnutzung. Laurenti, Bielefeld 2006, ISBN 978-3-933066-30-5

  • Danzig, T., 1992. Biological Values for Selected Mammals. American Association of Zoo Keepers Inc, Kansas, els Estats Units.

  • Dobson, M., 1998. Mammal distributions in the western Mediterranean: the role of human intervention. Mammal Review 28: 77-88.

  • Dulamtseren, S., 1970. Guide Book of the Mammals in Mongolia. Publishing House of the Mongolian Academy of Science, Ulaanbaatar.

  • Goszczynski, J., 1977. Connections between predatory birds and mammals and their prey. Acta Theriologica 22: 399-430.

  • Handley Jr., C. O., 1991. Mammals. McDonald and Woodward Publishing Company, Blacksburg, Virgínia, Estats Units.

  • Honacki, J.H., ed., Kinman, K.E., ed., Koeppl, J.W., ed., 1982. Mammal Species of the World; A Taxonomic and Geographic Reference. Association of Systematic Collections, Estats Units

  • Li, Y. M., Gao, Z., Li, X., Wang, S. i Jari, N., 2000. Illegal wildlife trade in the Himalayan region of China. Biodiversity and Conservation 9: 901-918.

  • McDonald, R.A., Harris, S., Turnbull, G., Brown, P. i Fletcher, M. (1998). Anticoagulant rodenticides in stoats (Mustela erminea) and weasels (Mustela nivalis) in England. Environmental Pollution 103: 17-23.

  • Macdonald, D.W. i Tattersall, F.T. (2001). Britain's mammals- the challenge for conservation. The Wildlife Conservation Research Unit, Oxford University.

  • Pulliainen, E., 1999. Mustela nivalis. A: A. J. Mitchell-Jones, G. Amori, W. Bogdanowicz, B. Kryštufek, P. J. H. Reijnders, F. Spitzenberger, M. Stubbe, J. B. M. Thissen, V. Vohralík i J. Zima (eds), The Atlas of European Mammals, Academic Press, Londres, la Gran Bretanya.

  • Ronald M. Nowak: Walker's mammals of the world. 6. Auflage. Johns Hopkins University Press, Baltimore, 1999, ISBN 0-8018-5789-9.

  • The Environment Agency. (1998). Species and Habitats Handbook: Look-up chart of species and their legal status. The Environment Agency, Bristol.

  • Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya, planes 194-195.. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4




Enllaços externs
















En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viccionari
Viccionari
Viquiespècies
Viquiespècies



  • Global Invasive Species Database (anglès)


  • Arctos Specimen Database (anglès)


  • Barcodes of Life (anglès)


  • Mammal Species of the World (anglès)


  • CITES (anglès)


  • ARKive (anglès)










-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more