211 aC






















Any 211 aC

Anys:
214 aC 213 aC 212 aC - 211 aC - 210 aC 209 aC 208 aC

Dècades:
240 aC 230 aC 220 aC - 210 aC - 200 aC 190 aC 180 aC

Segles:
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC

Calendari d'esdeveniments

L'any 211 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A l'Imperi romà es coneixia com l'Any del Consolat de Màxim i Màxim (o també any 543 ab urbe condita).




Contingut






  • 1 Esdeveniments


  • 2 Naixements


  • 3 Necrològiques


  • 4 Referències





Esdeveniments


  • Enfrontament entre Cartago i la República romana en la batalla de Castulo i la batalla d'Ilorca,[1] durant la Segona Guerra Púnica.




Naixements




Necrològiques




  • Castulo: Publi Corneli Escipió. Mort a la batalla de Castulo per les forces combinades de cartaginesos, númides, ibers i celtibers.[1]


  • Ilorci: Gneu Corneli Escipió. Mort a la batalla d'Ilorca per les forces combinades de cartaginesos, númides, ibers i celtibers.[1]



Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 211 aC Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. ↑ 1,01,11,2 Monge Marigorta, José Antonio «Els ibers contra Roma: aliats i rebels» (en castellà). Historia. National Geographic. RBA [Barcelona], 90, pàg. 98. ISSN: 1696-7755d.









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more