Ngtjyty

Per a altres significats, vegeu «Governació del 6 d'Octubre».

El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs. Queden 86 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

• 
  1869, la Bisbal d'Empordà: Revolta federalista i republicana coneguda com el foc de la Bisbal.


• 
  1934: Lluís Companys proclama l'Estat Català durant els fets del sis d'octubre.
  


• 
  1976, El Govern Civil prohibeix els actes populars de solidaritat en la vaga del metall a diverses poblacions del Vallès.


• 
  1977, Alacant: Miquel Grau, militant del MCPV, rep un cop al cap mentre penjava uns cartells de la Diada del País Valencià. Moriria uns quants dies més tard.


• 
  1999, El Consell General de la Vall d'Aran modifica oficialment les normes ortogràfiques de l'aranès.


• 
  2012, Barcelona: Lady Gaga va portar la seva gira The Born This Way Ball Tour al Palau Sant Jordi, aconseguint exhaurir les entrades.

Resta del món

• 
  1539: L'expedició del conqueridor espanyol Hernando de Soto entra a la ciutat d'Anhainca, actual Tallahassee (Estat de Florida).


• 
  1600 - Florència (Gran Ducat de Toscana): s'estrena Euridice, d’Ottavio Rinuccini amb música de Jacopo Peri, primera òpera de la que es conserva la música.


• 
  1713 - Schwedt (Brandenburg, Prússia): Prússia i el Tsarat Rus signen el Tractat de Schwedt en el context de la Gran Guerra del Nord en el que es parteixen territoris suecs. Prússia es queda amb la Pomerània Sueda i Rússia es queda amb l'Íngria Sueca, l'Estònia Sueca i la Carèlia. Prússia també accepta pagar una multa anual a Rússia.


• 
  1833: A Espanya, Carles María Isidre de Borbó és coronat com Carles V d'Espanya, data que es considera el començament de la Primera Guerra Carlina.

• 
  1908: L'Imperi austrohongarès s'annexiona Bòsnia i Hercegovina.


• 
  1973: Comença la Guerra del Yom Kippur
  


• 
  1993: El jugador de bàsquet Michael Jordan anuncia la seva retirada.

Naixements

Països Catalans

• 
  1915 - els Guiamets (el Priorat): Neus Català i Pallejà, supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück.


• 
  1933 - Sant Vicent del Raspeig, Alacantí: José Vicente Beviá Pastor fou un polític socialistavalencià que fou senador i diputat per Alacant.


• 
  1941 - Barcelona: Lluís Bassat i Coen, publicista català.


• 
  1968 - Castelldefels: Xavier Escaich i Ferrer, futbolista català.


• 
  1978 - Barcelona: Oriol Vila i Cristóbal, actor català.

Resta del món

• 
  1552 - Macerata (Itàlia): Matteo Ricci, missioner catòlic jesuïta, introductor del cristianisme a la Xina.


• 
  1773 - París (França): Lluís Felip I de França, rei de França del 1830 al 1849.


• 
  1887
  
  
  
  • 
    Brno, República Txeca: Maria Jeritza, nascuda Maria Jedlicková, cèlebre soprano morava.
  
  
  • 
    La Chaux-de-Fonds (Suïssa): Le Corbusier, arquitecte, urbanista, decorador i pintor considerat com un dels principals representants del Moviment Modern (m. 1965).
  
  
  
  


• 
  1903 - Dungarvan (Irlanda): Ernest Walton, físic irlandès, Premi Nobel de Física de 1951 (m. 1996).


• 
  1908 - Fort Wayne, Indiana (Estats Units): Carole Lombard, actriu estatunidenca.


• 
  1916 - Madrid: Pablo Palazuelo, pintor i escultor espanyol (m. 2007).


• 
  1923 - Adana, Turquia: Yaşar Kemal, escriptor turc.


• 
  1931 - Gènova (Itàlia). Riccardo Giacconi, físic estatunidenc d'origen italià, Premi Nobel de Física de l'any 2002.


• 
  1937 - Verona, Itàlia: Mario Capecchi, genetista estatunidenc d'origen italià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2007.


• 
  1941 - Auckland, Nova Zelanda: John Nicholson, pilot de curses automobilístiques neozelandès.


• 
  1966 - Bilbao, País Basc, Espanya: Adolfo Cabrales, conegut com "Fito", músic basc.

Necrològiques

Països Catalans

• 
  1497 - València: Joan Roís de Corella, poeta (62 anys).


• 
  1893 - Barcelona: Paulí Pallàs i Latorre, anarquista català (n. 1862).


• 
  1993 - Barcelona: Joaquim Soler i Ferret, escriptor i crític literari català, membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.


• 
  2006 - Terrassa: Antoni Gutiérrez Díaz, el Guti, pediatre i polític.


• 
  2018 - Barcelona: Montserrat Caballé Folch, soprano i cantant d'òpera.

Resta del món

• 
  1214 - Gutierre-Muñoz, Regne de Castella: Alfons VIII de Castella, rei, fundador de l'Orde de Sant Jaume i l'Orde dels Hospitalers de Burgos
  


• 
  1661 - Ulm, Alemanya: Martin Zeiller, teòleg protestant


• 
  1912 - Lucerna, Suïssa: Auguste Beernaert, advocat i polític flamenc, Premi Nobel de la Pau de 1909 (n. 1829).


• 
  1919 - Miraflores (Lima, Perú): Ricardo Palma, escriptor peruà (n. 1833).


• 
  1951 - Filadèlfia, Pennsilvània (EUA): Otto Fritz Meyerhof, fisiòleg alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1922 (n. 1884).


• 
  1981 - El Caire, Egipte: Ànwar el-Sadat, militar i polític egipci, president del país, assassinat per integristes islàmics^[1] (n. 1918)


• 
  1999 - Lisboa, Portugal : Amália Rodrigues, fadista, cantant i actriu (79 anys)


• 
  2015 - Budapest, Hongria: Árpád Göncz, president d'Hongria (n. 1922)^[2]
  

Festes i commemoracions

• 
  Onomàstica: sants Fe d'Agen, màrtir; Enímia de Burlatis, abadessa; Bru de Colònia, fundador de l'Orde de la Cartoixa; beata Maria Anna Mogas i Fontcoberta, fundadora de les Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor; sant William Tyndale (només Església Anglicana).

Referències

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons