Luci Sexti Sextí Laterà
Multi tool use
Luci Sexti Sextí Laterà
|
| Biografia |
|---|
| Naixement |
I mil·lenni aC
Roma
|
| Mort |
segle IV aC |
|
| Cònsol de la República Romana |
|---|
|
| Activitat |
|---|
| Ocupació |
Polític i militar
|
| Període |
República Romana
|
 |
Luci Sext Sextí Laterà (en llatí Lucius Sextius Sextinus Lateranus) va ser un magistrat romà que formava part de la gens Sèxtia, una família romana d'origen plebeu.
Va ser amic i partidari de Gai Licini Calb Estoló quan aquest va voler aconseguir el consolat pels plebeus. Va ser col·lega de Licini com a tribú de la plebs de l'any 376 aC al 367 aC) i va aconseguir fer aprovar les anomenades lleis Liciniae-Sextiae l'any 367 aC.
El 366 aC va ser elegit cònsol, càrrec que per primera vegada ocupava un plebeu. Amb el nom de Sextius Lateranus no es coneix ningú mes sota la República, però va tornar a sorgir en els temps de l'Imperi. Els Fasti mencionen a Tit Sexti Magi Laterà cònsol l'any 94, i un Tit Sexti Laterà cònsol l'any 154.[1]
Referències
↑ Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. II. London: aylor and Walton, 1846, p. 724.
XSw,bl,0l1z0LL,EETAEx6cJ1iyK ugrNBTA9eUcVW84zaioBpySR3BwiO R 1v9vd7vT3 P9xYsj6L6yu a9tTNI
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
