Ngtjyty

Sabadell
Bandera de Sabadell Escut de Sabadell
Localització
41° 32′ 54″ N, 2° 06′ 27″ E / 41.548333333333°N,2.1075°E / 41.548333333333; 2.1075
Estat	Espanya
Autonomia	Catalunya
Vegueria	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Vallès Occidental
Capital de	Vallès Occidental (1987–)
Conté la localitat	Districte 1 de Sabadell Districte 2 de Sabadell Districte 3 de Sabadell Districte 4 de Sabadell Districte 5 de Sabadell Districte 6 de Sabadell Districte 7 de Sabadell
Població
Total	211.734 (2018)
• Densitat	5.601,43 hab/km²
Llar	144 (1553)
Gentilici	Sabadellenc, sabadellenca
Geografia
Superfície	37,8 km²
Banyat per	Riu Ripoll i riu Sec
Altitud	190 m
Limita amb	Badia del Vallès Castellar del Vallès Sentmenat Polinyà Santa Perpètua de Mogoda Barberà del Vallès Cerdanyola del Vallès Sant Quirze del Vallès Terrassa
Història
Anterior	Arraona
Creació	1800 aC
Patró	Feliu de Girona i Mare de Déu de la Salut
Organització política
Òrgan executiu	Ajuntament de Sabadell
Òrgan legislatiu	Ple de l'Ajuntament de Sabadell
• Alcalde	Maties Serracant i Camps (2017)
Membre de	Eurotowns network
Economia
euro (EUR)
Identificador descriptiu
Codi postal	08200–08208
Zona horària	UTC+01:00 UTC+02:00
Prefix telefònic	93
Codi de municipi INE	08187
Codi territorial IDESCAT	081878
Altres
Agermanament amb	Argub Matagalpa Sarajevo
Lloc web	Lloc web oficial

Sabadell és una ciutat catalana, capital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa. És la cinquena de Catalunya, amb 208.246 habitants el 2016.^[1] L'existència de nuclis de població en el terme de Sabadell es remunta com a mínim a fa 3.500 anys, com ho demostren troballes arqueològiques a les zones de Can Roqueta i Can Gambús.^[2]

La ciutat va ser pionera en la Revolució Industrial de Catalunya dins el sector tèxtil i, a mitjan segle XIX, es convertí en la ciutat llanera més important de l'Estat espanyol, per la qual cosa va rebre el sobrenom de «la Manchester catalana».^[3] Encara avui es poden veure nombroses xemeneies i vapors, una part dels quals han estat reconvertits en seus d'equipaments locals, com ara biblioteques o la Regidoria de Joventut. Aquesta herència tèxtil va deixar un marcat caràcter industrial a la ciutat, que encara és present avui en dia. Al llarg de les últimes dècades, Sabadell s'ha anat diversificant vers el sector serveis.

Història

Article principal: Història de Sabadell

Etimologia

El nom de Sabadell és atestat per primera vegada en un manuscrit de l'any 1050, en referència a una via que unia la ciutat amb Sant Cugat del Vallès. S'han proposat diverses teories sobre l'origen del nom, que van des de topònims llatins com badallum (en referència al gual per travessar el riu Ripoll) fins a un nom provinent de l'església de Sant Salvador (Salvadorell convertit en Salvadell i després en Sabadell), passant per la teoria, actualment descartada, que el nom de la ciutat es deu a la ceba que adorna el seu escut.^[4]

Una altra hipòtesi fa referència a l'arribada d'un hostaler de Collsabadell, al Vallès Oriental. El seu hostal hauria donat origen, més endavant, al nucli habitat. Finalment, és possible que el topònim tingui el seu origen en el dia en què tenia lloc el mercat, el dissabte o sabbatum. Seria, en aquest cas, una etimologia paral·lela a la del Vendrell, amb mercat els divendres. És aquesta darrera l'etimologia més acceptada actualment entre els especialistes en onomàstica.

A Occitània hi ha dos municipis amb nom semblant: Sabadèl i Sabadèl de la Tronquièra (Carcí, Occitània).

Escut i bandera

L'actual escut de Sabadell, és un escut heràldic que fou aprovat pel Ple de l'Ajuntament de Sabadell el 29 de juny del 1992. És un escut caironat truncat amb una corona mural de ciutat. La ceba al·ludeix al nom de la ciutat i a l'origen humil de la seva població i les quatre barres catalanes recorden que la ciutat pertanyé a la Corona.

La bandera de Sabadell és la formada per dues franges horitzontals: blanca la de dalt i verda la de sota, la qual està travessada per una tercera franja de color groc. Fou dissenyada el 1928 per encàrrec a la Casa Jorba SA de Barcelona a partir d'una proposta del mateix Ajuntament. El cost de la confecció fou de 2.750 pessetes de l'època.^[5]

Antiguitat

Restes arqueològiques trobades a la zona de Can Roqueta i Can Gambús indiquen que el nucli que actualment és Sabadell ja era un poblats de pagesos i pastors fa 3.800 anys. La presència humana a la comarca del Vallès Occidental es remunta a fa aproximadament set mil anys.

El nucli va créixer a partir del que avui en dia és conegut com a La Salut. Els seus habitants ibers l'anomenaven Arraona, i es dedicaven a l'agricultura, la ramaderia, la caça i la pesca. En aquells temps, la regió es trobava en territori dels laietans. Les seves cases devien ser rectangulars i fetes de pedra. La seva ceràmica no estava gaire desenvolupada i tampoc no treballaven gaire el bronze i el ferro.

L'arribada dels romans l'any 218 aC encetà un procés de romanització en què la cultura ibèrica indígena anà assimilant els costums romans. Els primers poblats romans al Vallès Occidental daten del segle II aC. En el cas de Sabadell, com en molts altres, els romans s'assentaren en un nucli ja existent; la població ibèrica de La Salut. El segle I, amb August com a emperador, fou un període ric en construccions de vil·les dedicades principalment a la producció de vi. La vil·la de la Salut ha estat tradicionalment associada a la Mansio Arragonem. Aquesta mansió era un lloc d'avituallament per als viatgers que recorrien la Via Augusta de Roma a Cadis. Destaca així mateix la Vil·la romana de Sant Pau de Riu-sec^[6] amb uns importants nivells arqueològics d'època republicana, imperial i tardoantiga.

Edat mitjana

Durant l'edat mitjana, el nucli es desenvolupà al marge dret del riu Ripoll. Els primers edificis foren construïts al costat de la capella de Sant Salvador (actualment l'església de Sant Fèlix),^[7] documentada des de l'any 1076. També s'hi bastiren molins fariners.

Les primeres referències al mercat de Sabadell daten del 1111. Aquest mercat era un centre de reunió per a pagesos de tot el Vallès. Conegut pel nom de Forum Sabatelli i situat a l'actual Plaça Major, aquest mercat fou el cor de l'activitat comercial de Sabadell durant més de vuit segles. Al voltant d'aquest mercat, i de l'església, el nucli urbà es desenvolupà, amb l'aparició dels primers carrerons.

Roger Bernat de Foix vengué la ciutat el 1366 a Elionor de Sicília, esposa de Pere III. Amb l'estatus de vila reial, Sabadell aconseguí privilegis que en revitalitzaren la vida social i econòmica. El rei manà reforçar les muralles de Sabadell el 1374, per por que la dinastia de Mallorca enviés tropes a Catalunya. Posteriorment, el rei revengué Sabadell a la ciutat de Barcelona. Al segle XV, la ciutat tornà definitivament a la Corona, però això no impedí que perdés gairebé la meitat de la seva població, ja que es quedà en, aproximadament, cinc-cents habitants.

Edat moderna

Casa Duran, construïda el segle XVI.

L'edat moderna fou un període de gran expansió territorial per a Sabadell; entre el segle XVI i el segle XVIII, la seva superfície passà de 37.900 m² a 78.272 m². La ciutat també començà a influir de manera important sobre nuclis que més endavant –ja a principis del segle XX– hi quedarien incorporats, com Sant Julià d'Altura. Tot i que la indústria tèxtil llanera fou dominant, també hi hagué una diversificació de l'activitat industrial, amb el desenvolupament de la indústria terrissera i paperera.

Edat contemporània

El segle XIX fou un període d'expansió per la indústria tèxtil de la ciutat. La primera màquina de vapor fou instal·lada el 1838, i Sabadell aviat s'omplí de Vapors, convertint-se en el principal centre llaner d'Espanya. El terme municipal s'estengué fins a l'actual ronda de Zamenhof i el carrer de Vilarrúbias, i la població es multiplicà per onze al llarg del segle, gràcies en part a la immigració d'Alacant, Múrcia i València. Per abastir aquesta població creixent, es crearen societats per protegir el subministrament d'aigua, s'inaugurà la línia de tren a Barcelona, s'instal·là l'enllumenat públic als carrers cèntrics i s'instal·laren les primeres clavegueres. Eventualment, Sabadell obtingué el títol de ciutat el 1877.^[8] Durant el segle XIX també nasqueren dues importants entitats financeres, la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1859) i el Banc Sabadell (1881).

Segle XX i actualitat

L'Eix Macià

Durant el segle XX, la població es multiplicà per deu. El 1904 va absorbir el nucli de Sant Vicenç de Jonqueres i Sant Julià d'Altura. La ciutat s'expandí amb la incorporació d'alguns nuclis de població com la Creu Alta, i es van construir edificis modernistes emblemàtics com ara l'Hotel Suís (1902) o la Torre de l'Aigua (1918). La indústria continua basant-se en els tèxtils, tot i que durant els anys 30 es produeix el procés de mecanització progressiva dels telers, i incrementa el pes de la metal·lúrgia. Cap a la segona meitat del segle començà a diversificar-se en el sector terciari. L'elevada immigració de les dècades del 1950, 1960 i principis del 1970 provocà l'aparició de nombrosos barris nous, on encara avui dia un percentatge important dels habitants són d'origen immigrant.

Sabadell fou una ciutat on molts grups d'individus s'implicaren en la causa democràtica en la transició. Als últims anys del franquisme, la ciutat conegué una important crisi econòmica que féu plantejar la necessitat d'un nou model de desenvolupament per a la ciutat. A final de segle, en canvi, l'objectiu fou posar ordre en el creixement descontrolat dels anys del franquisme, dotant tots els barris de les infraestructures necessàries. La incessant construcció de nous blocs de pisos contrastà amb la inauguració d'espais verds com el parc de Catalunya o el parc del Taulí (1992). La incorporació del nou barri de Can Llong i la creació d'un parc fluvial entorn del riu Ripoll són altres fets destacables.

Política

Ajuntament de Sabadell

Protesta contra la tortura a Sabadell.

Des de les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, Antoni Farrés i Sabater (PSUC i posteriorment Iniciativa) va ser l'alcalde de la ciutat. Després de 20 anys de govern, va deixar voluntàriament el càrrec. Les primeres eleccions sense ell les va guanyar per sorpresa el PSC, amb Manuel Bustos Garrido al capdavant, amb només 99 vots de diferència amb la segona candidatura, la d'Entesa per Sabadell. Aquest fou elegit batlle en coalició amb CiU i ERC, amb l'oposició de l'Entesa i el PP.

Posteriorment ICV va abandonar l'Entesa i va passar a formar part del govern encapçalat per Manuel Bustos. A partir d'aquell moment es va convertir en un quadripartit: PSC, CIU, ERC i ICV. A les següents eleccions del 2003, el PSC guanya amb majoria absoluta, però es va mantenir el govern de coalició quadripartit. El primer a abandonar-lo va ser CiU, acusant el govern de prendre les decisions unilateralment. Més tard, una càrrega policíaca al bar Bemba i la detenció d'un jove de 14 anys per enganxar un adhesiu denunciant l'anomenat Estil Bustos, entre altres fets, provocà una forta crisi a la ciutat,^[9] que va culminar amb el trencament del govern de coalició amb els dos socis restants, ERC i ICV. Des d'aleshores la tensió va disminuir, i a les següents eleccions el PSC va baixar de 40.000 a 30.000 vots. Més endavant, va sortir a la llum el Cas Mercuri, imputant Manuel Bustos, que després de negar-ho tot va cedir l'alcaldia a Joan Carles Sánchez. En les eleccions municipals de 2015 fins a vuit forces polítiques van entrar a l'Ajuntament, amb una diferència de 2.000 vots entre la primera i la cinquena força més votada.^[10] Després d'un pacte amb la Crida, Juli Fernández d'Esquerra Republicana fou nomenat alcalde.

Mandats en el període democràtic

Darreres eleccions municipals

Geografia

El Ripoll un dia de tempesta.

Sabadell se situa al centre de la comarca del Vallès Occidental, aproximadament a vint quilòmetres de Barcelona. Començant pel nord i en la direcció de les agulles del rellotge, limita amb els municipis de Castellar del Vallès, Sentmenat, Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda, Barberà del Vallès, Badia del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Sant Quirze del Vallès i Terrassa.

La ciutat ocupa 37,79 km² i té una densitat de població de 5.337,57 hab./km². L'altitud de la ciutat és d'uns 190 metres.^[13]

El riu Ripoll passa per l'est de la ciutat al llarg de 7 quilòmetres, separant el nucli principal de Sabadell d'alguns barris com ara Torre-romeu o Poblenou. La disposició del riu sobre terrenys al·luvials ha provocat una erosió accidentada al llarg del seu recorregut, sobretot a la part central, que té com a resultat un paisatge característic i fàcil de reconèixer de talussos, cornises i terrasses.

Clima

Sabadell té un clima mediterrani. Dins la situació de Catalunya, forma part del subgrup de clima mediterrani Prelitoral Central. Els estius són força calorosos (mitjanes del juliol i l'agost de 28C aprox.) i els hiverns frescos (gener, entre 3 i 5 °C). La situació de Sabadell en la Depressió Prelitoral provoca que se succeeixin forces dies de boira a l'hivern. Durant l'hivern acostuma a haver-hi 30 dies amb temperatures per sota de 0 °C, així com 60 dies amb temperatures superiors a 30 °C.

La precipitació mitjana és d'uns 611 mm l'any, sent l'estació més plujosa la tardor i sent els mesos de setembre i octubre els mesos més plujosos. El mar escalfat per les temperatures de l'estiu combinades amb els vents de llevant provoquen pluges intenses des del final de setembre fins al principi de novembre. Aquest és un tret característic de tota la zona est de la península Ibèrica. Durant l'any hi ha, aproximadament, 77 dies de pluja, així com 5 dies de neu. La pedra fa acte de presència una mitja de 5 dies a l'any, així com les tempestes amb trons uns 40 dies. Durant l'any hi ha 200 dies de sol, 20 dies tapats i 135 dies mig tapats. La humitat mitjana a l'aire és del 67% (la màxima es produeix durant el desembre amb un 72% de mitja i la mínima el mes de juliol amb un 64%).

Les estacions en què menys plou són l'hivern i l'estiu. Tot i així, no hi ha mesos extremadament secs.
La temperatura més baixa mai enregistrada són els -12.6 °C l'any 1956. Les més altes s'han arribat a acostar als 38 o 39 °C en diverses ocasions.

Divisió administrativa

Mapa dels 7 districtes de Sabadell

La ciutat està dividida en set districtes, dinou sectors i trenta-dos barris, després de la divisió administrativa aprovada el 2018, a més de 6 nuclis de població al rodal i 2 zones industrials.^[14]

Evolució demogràfica

Evolució en nombre de ciutadans a Sabadell.

La immigració, potenciada sobretot per l'expansió industrial de Sabadell, ha provocat augments notables de població les darreres dècades. La més notable va començar els anys 50 i va durar fins al final dels anys 70 del segle XX, i es va triplicar el nombre d'habitants de la ciutat. La majoria de nouvinguts provenien de diferents zones de l'Estat Espanyol, sobretot d'Andalusia, d'Extremadura i de Múrcia. La població de la ciutat ha augmentat també en diversos milers els darrers anys, amb l'augment d'immigració extracomunitària a Catalunya.

Gastronomia

Article principal: Gastronomia del Vallès

La gastronomia de Sabadell s'emmarca dins de la Gastronomia del Vallès, amb algunes produccions diferenciades o destacades:

• 
  Pa de Sant Julià: Es tracta d'un pa elaborat amb farines del Parc Agrari de Sabadell. És el primer pa amb denominació PI (producció integrada).^[15]
  


• Coca de Vidre

Patrimoni: llocs d'interès

Torre de l'Aigua

La torre de l'aigua, de 1918, és un monument emblemàtic de la ciutat.

Construïda el 1918, s'hi emmagatzemava l'aigua del Ripoll per distribuir-la a la població. Va funcionar des del 1922 fins al 1967. Forma part dels 100 elements del Patrimoni Industrial de Catalunya per la seva singular construcció de formigó armat. Obra de Lluís Homs i Moncusí i de Josep Renom i Costa, arquitectes, i de Francesc Izard i Bas, enginyer industrial. És un dels símbols de la ciutat.

Casa Duran

Casa pairal construïda al pedregar entre 1578 i 1606 per Feliu Duran, procurador reial i jurat del Consell de la Vila. Home de destacat protagonisme a la vila. La casa combina els elements senyorials amb les característiques d'una casa de pagès, i tot i ser reformada el s. XVIII, conserva l'estructura original.^[16]
A la planta pis, on residia la família Duran, hi ha el que eren les estances domèstiques, de les quals es conserven: la sala noble, la biblioteca i les cambres amb la decoració pictòrica de les parets i el sostre. La planta baixa, dedicada a activitats econòmiques relacionades amb l'agricultura i els tints, consta d'un gran vestíbul d'entrada, un pati a cel obert amb l'escala i un magnífic celler amb les bótes, una premsa i els cups on s'aixafava el raïm.
És un bé patrimonial protegit des del 1958 i és declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. És propietat municipal des de l'any 2003.

Campanar de Sant Fèlix

Església de Sant Fèlix, amb el campanar

Es va començar a construir en 1724 coincidint amb les obres de reforma i d'ampliació de l'església de Sant Fèlix, bastida el segle XV. D'estil barroc, disposa d'una planta octogonal i quatre cossos: tres de pedra i un de terra cuita. Al capdamunt s'hi troba el comunidor, el pis de les campanes, l'habitació del rellotge i el terrat.
Al pis de les campanes, de les tres que hi ha, dues són litúrgiques i la tercera, penjada al mig, és horària; cal destacar-ne la decoració, obra de l'artista Joan Vila Cinca. Dalt de tot del campanar hi ha un àngel penell i dues campanes horàries.
A la planta baixa hi havia la capella del Roser i de Sant Joan, avui desaparegudes.

Ajuntament de Sabadell

L'edifici fou construït entre els anys 1871 i 1872 i primerament allotjava l'escola dels Escolapis. L'any 1880 va passar a mans de l'Ajuntament, que el va reformar i posteriorment s'hi va instal·lar. Els fanals de l'entrada són rèpliques dels que hi havia a principis del segle XX.

Edifici Caixa Sabadell

Edifici Caixa Sabadell

Un exponent del modernisme català de principis del segle XX. Construït el 1915, obra de Jeroni Martorell. Hi destaquen la façana principal, el pati Turull i el saló d'actes. Al costat de l'edifici hi ha uns jardins, popularment anomenats jardinets de la Caixa.

Teatre Principal

Teatre del 1866 recentment reformat, un dels més antics de Catalunya. Durant anys va funcionar com a sala de cinema.

Cementiri de Sant Nicolau

Proposat per a Bé cultural d'interès nacional.

Bosc de Can Deu

El bosc de Can Deu forma part de la ciutat de Sabadell, està situat al parc periurbà dels barris de Sant Julià i Can Deu.
Dins del bosc hi trobem la masia de Can Deu de més de cinc-cents anys d'història, l'any 1964 la Caixa d'Estalvis de Sabadell la va adquirir per conservar el ric patrimoni del món rural de la ciutat i oferir el Bosc de Can Deu com un espai de lleure i de conservació del medi natural. També hi podem trobar les ermites de Sant Julià d'Altura i la de Sant Vicenç de Verders, aquesta última essent traslladada per evitar de quedar colgada pel pantà de Sau.

Castell de Can Feu

Situada al terme de Jonqueres hi ha el mas dels Feu. Aquesta família l'adquirí al segle XV, qui a les darreries del segle XVIII obtingué el títol de noblesa, sent el primer a ser-ho Pau de Feu. I aleshores sobre aquesta masia s'hi erigí l'actual castell.
Actualment Can Feu dóna nom al 5è districte de la ciutat.

Font Rosella

Al segle XIV, concretament l'any 1367, els primers pobladors agafaven l'aigua d'una font principal anomenada la font Rosella i d'un parell més de fonts situades entre ca n'Oriac i can Borgonyó. En memòria de l'antiga font Rosella l'any 1980, la Companyia d'Aigües de Sabadell va fer una font al final del carrer de la Via Aurèlia, on hi ha l'anomenat Bosc de la Concòrdia, part del que era el bosc de Can Borgonyó i a prop d'on era l'originària font Rosella. Per la proximitat a aquesta font agafa el nom l'escola Font Rosella, situada al barri de la Concòrdia.

Altres

• Antiga estació de ferrocarril


• Bosc de la Concòrdia


• Cambra de Comerç i Indústria de Sabadell


• Casa Arimon


• Casa Brutau


• Casa Ponsà


• Casal Pere Quart


• La Creu de la Creu Alta


• Despatx Lluch


• Edifici del Gremi de Fabricants


• Església de l'Immaculat Cor de Maria


• Església de la Santíssima Trinitat


• Eix Macià


• Gran Via


• 
  Horta de Can Puiggener o del Fruiterar


• Hotel Espanya


• Hotel Suís


• Masia i Molí de Can Garriga


• Masia de Can Mimó


• Masia de Can Pagès


• Masia de Can Llong


• Masia de Ca n'Oriac


• Masia de Can Rull


• Masia de Can Roqueta


• Mercat Central de Sabadell


• Molí d'en Font


• Molí d'en Mornau


• Parc de Catalunya


• Parc del Taulí


• Parc perirubà de la Salut


• Parròquia de la Puríssima Concepció


• Pont de la Salut


• La Rambla


• Roure de la Torre del Canonge


• Santuari de la Mare de Déu de la Salut


• Séquia Monar


• Torrent de Colobrers


• Vapor Badia


• Vapor Buxeda Vell


• Vapor de Ca la Daniela


• Vapor Codina


• Vapor Llonch


• Vapor Pissit


• Vapor Sampere


• Vapor Turull

Cultura i societat

Vegeu també: Cultura de Sabadell

Educació

Educació Infantil i Primària

La ciutat compta amb 38 escoles d'educació pública d'Infantil i Primària.

Educació Secundària

Disposa de 13 instituts públics (Institut Agustí Serra i Fontanet, Institut Arraona, Institut Escola Industrial, Institut Ferran Casablancas, Institut Joan Oliver, Institut Jonqueres, Institut Les Termes, Institut Miquel Crusafont i Pairó, Institut Pau Vila, Institut Ribot i Serra, Institut Sabadell i Institut Vallès, Institut La Serra)

Educació concertada

A Sabadell hi ha 23 escoles concertades que ofereixen les etapes d'Infantil, Primària i/o Secundària.

Educació Universitària

• 
  Universitat Autònoma de Barcelona: Facultat d'Economia i Empresa, i una de les seus de la Facultat d'Enginyeria (Escola d'Informàtica), al carrer d'Emprius, 08202.


• 
  Escola Superior de Disseny (ESDi) (centre adscrit a la Universitat Ramon Llull), al carrer Marquès de Comillas, 81-83 08202.

Formació d'adults

Hi ha 4 centres de formació d'adults: CFA La Concòrdia, CFA Creu de Barberà, CFA Torre-romeu i CFA de Can Rull.

Centres mèdics

A Sabadell hi ha 12 centres d'atenció primària (CAP). També hi ha dos centres hospitaliaris: l'Hospital Parc Taulí i la Clínica del Vallès.

Museus

Article principal: Llista de museus de Sabadell

• Museu d'Història de Sabadell

Museu municipal, situat a un antic casal construït el 1859 pel fabricant local Antoni Casanovas, el 1931 va ser fundat amb el nom de Museu de la Ciutat. El seu primer fons eren col·leccions d'arqueologia, de paleontologia i d'art. No va ser fins a 1970 que es va constituir com a Museu d'Història. Actualment té mostres de la història de la ciutat des de la prehistòria fins a l'actualitat. Exposicions permanents: El poblament del territori de Sabadell, de la prehistòria a l'antiguitat tardana dedicada a la història més antiga del territori, Sabadello, el naixement d'una vila (segles XI-XV) dedicada als primers anys de la ciutat actual, Manufactura i menestrals, Sabadell del segle XVI al XVIII dedicada als inicis de l'expansió industrial, Maquinària tèxtil, segles XIX i XX dedicada a l'època daurada de la indústria a la ciutat i Del vapor a l'electricitat.

• Museu d'Art de Sabadell

Museu municipal, situat a l'antiga residència de Pere Turull. La seva col·lecció mostra l'evolució de la ciutat des de finals del segle XIX fins als anys 30.
Exposicions permanents: La Col·lecció, 1875-1936 :Academicismes del segle XIX, de l'Art Nou als anys 30 i La casa fàbrica Turull: Estances públiques i privades d'una família burgesa del segle XIX.

L'antic triceratops de l'Institut Paleontològic

• Museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont
  

Inaugurat l'any 1969. Dedicat a la recerca i difusió de materials paleontològics, especialment vertebrats fòssils. L'Institut conserva la millor col·lecció de mamífers fòssils de l'Estat i una de les més importants del món. Compta amb una renovada exposició permanent, una extensa biblioteca especialitzada i diversos laboratoris.

• 
  Museu d'Eines del Camp^[17]
  

• 
  Museu del Gas, ubicat a la plaça del gas, ha estat inaugurat al desembre de 2011 i és el primer museu dedicat al gas i a l'energia de tot l'Estat espanyol.


• Observatori Astronòmic de Sabadell

L'Agrupació Astronòmica de Sabadell^[18] té la seva seu al parc de Catalunya des del 1993. L'edifici compta amb una sala d'exposicions, un auditori, biblioteca, i un observatori en forma de torre cilíndrica on hi ha la cúpula amb el telescopi.

Entitats culturals

Vegeu també: Categoria:Entitats de Sabadell

Entitats de cultura popular

Primer 2 de 8 amb folre carregat pels Castellers de Sabadell en la Festa Major del 2011

Article principal: Llista d'entitats de cultura popular de Sabadell

Esports

Escut del C.E. Sabadell

La pista d'atletisme coberta de Sabadell

L'any 1992 va ser subseu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona'92.

L'entitat esportiva més rellevant és l'equip de futbol més representatiu de la ciutat el Centre d'Esports Sabadell, que encara que actualment disputi a la 2a divisió B espanyola (3a categoria) té una important història al darrere. Concretament el CE Sabadell ha estat 14 temporades a 1a divisió, 43 a 2a i fins i tot va participar en una edició de la Copa de Fires (actual copa de la UEFA) i va jugar una final de la Copa del Rei.

Altres entitats esportives rellevants de la ciutat són el Club Natació Sabadell (CNS), amb més de 35.000 socis,^[19] el Cercle Sabadellès 1856, amb uns 4.000 socis i la Unió Excursionista de Sabadell,^[20] amb gairebé 3.000. Un altre club important de la ciutat és el Club Esportiu Escola Pia Sabadell que destaca en l'àmbit del futbol sala i del bàsquet. Tot i això en el bàsquet el club més important de la ciutat és la Unió Bàsquet Sabadell, que actualment disputa la LEB-2, la tercera divisió de la lliga espanyola de bàsquet.

La ciutat també acull el Tennis de Taula Sabadell, fundat al juliol de 2016 ^[21] per exjugadors de Superdivisió i Divisió d'Honor, entre ells Mònica Weisz Romero).^{[cal citació]} El club neix com a escissió del Club Falcons de Sabadell.^{[cal citació]} Té com a seu principal la Sala Emprius al barri de Covadonga de Sabadell.^[22]

El 26 de setembre del 2010 es va inaugurar la Pista Coberta d'Atletisme de Catalunya, l'únic pavelló esportiu d'atletisme d'aquestes característiques de Catalunya que compleix amb la normativa internacional d'atletisme, la qual cosa l'habilita com a seu de campionats i competicions d'alt nivell.^[23]

L'any 2012 es va crear el club de rugbi de la ciutat, Sabadell Rugby Club. Un any després, el març del 2014 va ser refundat. Actualment, el club disposa de dos equips sèniors: el masculí i el femení. L'equip masculí, que ha participat durant 4 anys a la competició catalana, opta a lluitar aquest any 2018 per obtenir el títol de campions de Primera Catalana. A més, enguany el club sabadellenc ha realitzat un acord amb el Club de Rugby Sant Quirze per tal de crear l'Escola de Rugbi del Vallés.

Festes locals

A la ciutat hi ha dos dies festius locals cada any.

• Dilluns després del segon diumenge de maig: Aplec de la Salut
  


• Cap de setmana després del primer divendres de setembre: Festa Major. S'hi balla el Ball del Rodet i el Ball de la Bola També es fa el "Ball De Gegants", El "Despertar de Festa Major" i des del darrer any "El Gran Ball de tots els Gegants de Sabadell".

Infraestructures i transport

Carretera

Per l'oest, Sabadell connecta amb l'autopista C-58 en 3 punts diferents. Aquesta autopista comunica la ciutat tant amb Terrassa i Manresa com amb Barcelona. Travessa tota la ciutat la N-150 (també coneguda com a "Carretera de Barcelona" o "Carretera de Terrassa"), antigament usada per anar a Barcelona, i que avui dia connecta en un sentit amb Terrassa i per l'altre amb Barberà i Cerdanyola. A l'est, hi ha la C-155, que connecta amb Granollers. Al sud-est, hi ha la carretera B-140, que comunica amb Santa Perpètua de Mogoda. Al nord-est, hi ha la carretera de Prats de Lluçanès (B-124), que connecta amb Castellar del Vallès. Al nord hi trobem la carretera de Matadepera (BV-1248), que comunica amb aquesta població.

Pel que fa a les rondes de la ciutat, actualment disposa de la Ronda Oest (C-58C), que connecta la C-58 amb la carretera de Matadepera (BV-1248) per l'oest del nucli urbà, entre els barris de Castellarnau i Can Llong. També està previst l'arribada del Quart Cinturó (B-40), que farà de Ronda Nord, connectant l'actual Ronda Oest amb la carretera de Castellar.

Tren

Obres d'ampliació de la Línia Barcelona-Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat.

A Sabadell hi arriba la línia S2 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que comunica la ciutat amb Barcelona a través de Sant Cugat del Vallès i té a Sabadell cinc estacions en funcionament: Can Feu | Gràcia (entre els barris de Can Feu i Gràcia, a l'est de la ciutat), Sabadell Plaça Major (en ple centre), La Creu Alta (al costat de l'Eix Macià), Sabadell Nord (connexió amb Rodalies de Catalunya) i Sabadell Parc del Nord. Les dues primeres estacions van ser inaugurades el 12 de setembre del 2016, i substitueixen les antigues Sabadell-Estació i Sabadell-Rambla. Les tres últimes es van inaugurar el 20 de juliol de 2017.

A la ciutat també hi arriba la línia de Barcelona-Manresa-Lleida, i s'ofereixen els serveis de la línia R4 de Rodalies de Barcelona i la línia R12 de Regionals. Adif disposa de tres estacions, Sabadell Sud, Sabadell Centre (correspondència amb l'estació d'autobusos) i Sabadell Nord (correspondència amb la línia S2 d'FGC). Tot el traçat va ser soterrat durant els anys setanta per donar lloc a la Gran Via. Tant Sabadell Centre com Sabadell Nord són soterrades i Sabadell Sud està mig soterrada.

Aeroport

Aeroport de Sabadell

Sabadell disposa d'un aeroport destinat a l'aviació general (vols no regulars ni comercials), a la formació de pilots, serveis d'aerotaxi i publicitat amb volum d'unes 35.000 operacions anuals.^[24] Actualment és propietat d'AENA, tot i que el Govern de la Generalitat en reclama el traspàs.

Autobús interurbà

Es pot arribar a Sabadell amb les diferents línies de bus interurbà que donen servei a la ciutat:

• Línia A1: Barcelona - Barberà - Sabadell


• Línia B1: Badia - Barberà - Sabadell


• Línia B2: Ripollet - Cerdanyola - Barberà - Sabadell


• Línia B5: Ripollet - Sabadell (directe)


• Línia B6: UAB - Badia - Barberà - Sabadell


• Línia C1: Castellar - Sabadell


• Línia C2: Martorell - Castellbisbal - Terrassa - Sabadell


• Línia C3: Sant Llorenç Savall - Castellar - Sabadell


• Línia C5: Terrassa - Sabadell


• Línia C7: Castellbisbal - Hospital de Terrassa - Sabadell


• Línia e1: Barcelona - Sabadell (directe)


• Línia e13: Mataró - Granollers - Sabadell


• Línia 230: Caldes de Montbui - Sabadell


• Línia 231: Caldes de Montbui - Palau-solità i Plegamans - Sabadell


• Línia 232: Polinyà - Sabadell


• Línia 233: Palau-solità i Plegamans - Polinyà - Sabadell


• Línia 234: Sabadell - Polinyà - Sentmenat - Caldes de Montbui - Palau-solità i Plegamans


• Línia 360: Badalona - Mollet del Vallès - Sabadell (per Tiana i Montgat)


• Línia 361: Sant Fost - Mollet del Vallès - Sabadell


• Línia 362: Badalona - Mollet del Vallès - Sabadell

Línies interurbanes nocturnes

• Línia N61: Barcelona - Terrassa - Sabadell - Barcelona


• Línia N64: Barcelona - Sabadell - Terrassa - Barcelona


• Línia N65: Barcelona - Sabadell - Castellar - Sabadell - Barcelona

Plànol de la xarxa d'autobús urbà de la ciutat

Autobús urbà

La ciutat compta amb 15 línies urbanes d'autobús per a la xarxa de feiners i 6 línies per a la xarxa dels dies festius. Transports Urbans de Sabadell ^[25](TUS S.C.C.L) és l'empresa que presta el servei d'autobús urbà a Sabadell. Fou fundada el desembre de 1980, en forma de cooperativa.^[26]

Xarxa de feiners i dissabtes

• Línia 1: Can Deu - Estació Sud


• Línia 2: Can Deu - Creu de Barberà


• Línia 3: Can Deu - La Romànica


• Línia 4: La Roureda - El Poblenou


• Línia 5: Can Rull - Les Termes


• Línia 7: Castellarnau - Can Puiggener


• Línia 8: La Roureda - Estació Sud


• Línia 10: Sant Julià - Plaça Picasso


• Línia 11: Castellarnau - Sant Pau de Riu-se


• Línia 12: Estació Centre - Sant Quirze


• Línia 14: Estació Centre - Els Merinals (només circula els dissabtes)


• Línia 15: La Bassa - Centre (només circula de dilluns a divendres)


• Línia 23: Sant Bernat - Can Roqueta (només circula de dilluns a divendres en període lectiu)


• Línia 44: Parc Taulí - El Poblenou (només circula de dilluns a divendres)


• Línia 55: Can Llong - Les Termes


• Línia 80: La Plana del Pintor - Plaça Picasso

Xarxa de diumenges i festius

• Línia F1: Can Deu - Estació Sud


• Línia F2: Sant Julià - La Creu de Barberà


• Línia F3: Can Deu - La Romànica


• Línia F4: La Roureda - El Poblenou


• Línia F5: Castellarnau - Les Termes


• Línia F6: Plaça Catalunya - Sant Pau de Riu-sec (només circula els festius comercials)

Fills il·lustres

Vegeu també: Llista de sabadellencs

• 
  Pere Turull i Sallent (1796-1869), industrial i polític.


• 
  Agnès Armengol i Altayó (1852-1932), escriptora i poetessa.


• 
  Teresa Claramunt i Creus (1862-1931), dirigent obrera i sindicalista.


• 
  Mateu Morral Roca (1880-1906), anarquista responsable de l'atemptat contra Alfons XIII.


• 
  Pau Vila i Dinarès (1881-1980), geògraf.


• 
  Joan Oliver i Sallarès, Pere Quart (1899-1986), escriptor i poeta.


• 
  Francesc Trabal i Benessat (1899-1957), escriptor.


• 
  Miquel Carreras i Costajussà (1905-1938), escriptor i historiador.


• 
  Miquel Crusafont i Pairó (1910-1983), paleontòleg.


• 
  Teresa Rebull (1919-2015), cantautora.


• 
  Joan Vilacasas (1920-2007), pintor i escriptor.


• 
  Francesc Garriga i Barata (1932-2015), escriptor.


• 
  Xavier Vinader i Sánchez (1947-2015), periodista.


• 
  Feliu Formosa i Torres (1934), traductor, poeta i home de teatre.

Referències

Vegeu també

• Llista de xemeneies de Sabadell


• Llista de fonts i mines de Sabadell

Enllaços externs

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Sabadell

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sabadell

Portal de la ciutat de Sabadell

• Informació de la Generalitat de Catalunya


• 
  Pobles de Catalunya Guia del patrimoni historicoartístic de Sabadell