Serra del Llop, Serra de l'Avetar, Pi de Migdia, Serra de Godall, Serra de l'Esquirol, Serra de la Sola d'en Forn, Serra d'en Solà, Serra de Miralles, Serrat de la Crestada, Serra de Cal Curt
Característiques
Cims destacats
Turó d'en Vives, Turó Gros, Turó Gros de Miralles, Roca de la Guilla, Turó Gros de Terra Negra
Altitud
760.3[1]
Dimensions
15,7 km m ()
Material
Granític
El Montnegre és un conjunt muntanyós que forma part de la Serralada Litoral. Constitueix la secció més alta de la serralada de Marina amb 760,3 metres d'altitud al Turó d'en Vives.[cal citació]
Contingut
1Particularitats
2Vegeu també
3Referències
4Enllaços externs
Particularitats
Situat al nord del Maresme i part del Vallès Oriental, el Montnegre s'estén entre la Tordera i la riera de la Vallalta.[cal citació] És una unitat de relleu que dóna personalitat i forma al nord de la comarca del Maresme, car els darrers contraforts i turons acaronen el mar, l'altre element característic de l'alt Maresme.[cal citació]
Amb 15.000 hectàrees,[cal citació] aquest massís, el nom del qual prové de la foscor dels seus boscos d'alzines, va passar a formar part de la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona junt amb la serralada del Corredor amb el nom de Parc Natural del Montnegre i el Corredor.
Poblat des del neolític, tal com demostra el dolmen de la Pedra Gentil a Vallgorguina, l'ús agrícola del sòl ha desaparegut pràcticament, i ara el seu territori es va reconvertint per dedicar-lo a usos lúdics i d'oci. Així, el Montnegre, amb indrets inoblidables com la riera de Fuirosos, l'ermita de l'Eola, Sant Martí de Montnegre o Hortsavinyà, és avui un territori ocupat en el 95% per la massa forestal, la qual, en algunes àrees, està formada per una vegetació de caràcter centreeuropeu, cosa que el converteix en un lloc molt agradable per a l'excursionisme, el senderisme i l'esbarjo.
La Vallalta és una estreta vall que circula pels contraforts del massís del Montnegre al Maresme entre els municipis d'Arenys de Munt, Canet de Mar i Sant Pol de Mar, a la riba de la mateixa riera, i hi trobem Sant Iscle de Vallalta i Sant Cebrià de Vallalta
Vegeu també
Parc Natural del Montnegre i el Corredor
Serralada de Marina
Referències
↑Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Massís del Montnegre
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...