Ngtjyty

Martí de Riquer i Morera

Martí de Riquer a l'acte d'homenatge al Dr. Josep M. Font i Rius, al Parlament de Catalunya
Nom original	(es) Martí de Riquer
Biografia
Naixement	3 de maig de 1914 Barcelona
Mort	17 de setembre de 2013(2013-09-17) (als 99 anys) Barcelona
Lloc d'enterrament	Cementiri de Montjuïc (Barcelona)
Senador per Designació Reial
15 de juny de 1977 – 2 de gener de 1979
Educació	Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació	Escriptor i filòleg
Ocupador	Universitat de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona
Conflicte	Guerra Civil Espanyola
Altres
Títol	Comte
Fills	Borja de Riquer i Permanyer
Premis
(2000)  Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (1997)  Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials (1992)  Premi Creu de Sant Jordi (1991)  Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles (1990)  Premi Internacional Menéndez Pelayo  Premi Lletra d'Or  Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig

Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 3 de maig de 1914 - 17 de setembre de 2013),^[1]comte de Casa Dávalos, Gran d'Espanya, va ser un escriptor i filòleg català. Fou membre de la Real Academia Española des del 1965, president de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1963-1996), membre de la Real Academia de la Historia, de la Real Academia Sevillana de Buenas Letras, del Centre de Cultura Valenciana i de la Hispanic Society of America, entre altres institucions estrangeres. Fou un dels membres fundadors de la Société Rencesvals, societat d'estudiosos de l'èpica. Així mateix, fou catedràtic emèrit de Literatura Romànica de la Universitat de Barcelona.

Estudiós de la literatura en llengua romanç tant en occità com en castellà i català, fou una de les autoritats més reconegudes en l'àmbit filològic, tant als Països Catalans, com a Espanya i Europa.

El 1991 fou guardonat amb el Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles i el Premi Crítica Serra d'Or d'estudi literari per la seva obra Aproximació al Tirant lo Blanc; el 1992 amb la Creu de Sant Jordi; el 1997 amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials; el 1999 amb el Premi Lletra d'Or per Quinze generacions d'una família catalana; el 2000 amb el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles; i el 2005 Joan Carles I li concedí la Grandesa d'Espanya. Fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Lieja i La Sapienza de Roma (1990).

Biografia

Nasqué el 3 de maig del 1914 a Barcelona, nét d'Alexandre de Riquer i Ynglada (pintor i escriptor modernista) i nebot del poeta Magí Morera i Galícia. Nascut en el si d'una família noble i benestant, que vivia exclusivament de rendes, Martí de Riquer va estudiar comerç, però ràpidament va dedicar-se a l'estudi de textos catalans de l'edat mitjana. Format a les classes de Joan Petit i Carles Riba a la Fundació Bernat Metge, va desplegar una intensa activitat en el periodisme cultural des del diari La Publicitat.^[2] Ja l'any 1934 sota el mestratge de Josep Maria de Casacuberta publicava un estudi sobre l'humanisme a Catalunya i l'any 1935 l'editorial Barcino li publicava l'edició crítica de Scipió e Anibal.

En esclatar la Guerra civil resta a Barcelona on entrà al Servei per a la Recuperació del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, en el servei de recuperació d'arxius, dirigit per Agustí Duran i Sampere. Al final de 1937, el 17 d'octubre, fuig a França i després passa a Burgos on col·labora en la primera etapa de la revista Destino i s'integra a l'exèrcit franquista, formant part del Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat i participa en la Batalla de l'Ebre. En el transcurs de la guerra és ferit a Benissa (Marina Alta) i perd un braç.

Un cop acabada la guerra, abandona l'escriptura en llengua catalana i continua col·laborant en la revista Destino (ara ja a Barcelona) i en els diaris La Vanguardia i Solidaridad Nacional i participa activament en la política cultural del règim.^[3] Serà membre de la junta de l'Ateneu Barcelonès fins a l'any 1952.^[4] Fa els estudis de Filosofia i Lletres, es llicencia el 1942 i obté el doctorat el 1945, i ocupa càrrecs a la Delegació de Prensa i Propaganda franquista a la província de Barcelona (Delegat^[5] de 1940-1942) i ingressa a la Universitat de Barcelona com a funcionari acadèmic. Va incorporar-s'hi, el 1942, com a professor auxiliar temporal de Filologia Moderna, i s'encarregà, fins al 1946, de la càtedra vacant d'Història de la Llengua i Literatura Espanyoles, i com a professor encarregat i després adjunt (1947-1950) a la càtedra de Literatures romàniques, la càtedra de la qual l'obtingué el 1950 i va mantenir fins a la jubilació el 1984, i en qualitat d'emèrit fins al 1990. El 1941 es casà amb Maria Ysabel Permanyer i Cintrón, amb qui tindrà sis fills, entre ells el també catedràtic Borja de Riquer i Permanyer.

Durant el franquisme Martí de Riquer va defensar des de dins del règim un reconeixement i tolerància per a la llengua i cultura catalanes especialment a partir de 1946.^[6] Prova d'això és el seu informe secret encarregat pel Consejo Nacional del Movimiento sobre la situació del franquisme a Catalunya i on aconsellava l'oficialització i reconeixement del català.^[7][8] L'any 1960 és nomenat professor del príncep Joan Carles. Martí de Riquer s'anirà desvinculant del règim franquista i acaba formant part del Consell Privat de Joan de Borbó i Battenberg^[9] fins a la seva dissolució l'any 1969. El juny de 1977 és nomenat senador a les Corts espanyoles per designació real en la legislatura constituent (1977-1979); l'agost de 1978 s'integrarà al grup del Senat de l'Entesa dels Catalans, encapçalat pel senador Josep Benet i Morell, no tornant a l'activitat política després de la fi de la legislatura. El 1965 fou vicerector de la Universitat de Barcelona, i exercí el càrrec durant la Caputxinada, càrrec del qual en dimitirà poc després. Entre 1970 i 1976 féu una estada a la Universitat Autònoma de Barcelona, durant la seva etapa inicial i participà en la creació dels estudis de lletres.

Morí el 17 de setembre 2013 a Barcelona als 99 anys.^[10]

Obres publicades

• 
  L'humanisme català (1388-1494) Barcelona: Barcino, 1934.


• 
  Humanisme i decadència en les lletres catalanes Barcelona: Revista de Catalunya, 1934.


• 
  Comentaris crítics sobre clàssics catalans Barcelona: Barcino, 1935.


• 
  Manual de heráldica española Barcelona: Apolo, 1942.


• 
  La lírica de los trovadores Madrid: CSIC, 1948.


• 
  Los cantares de gesta franceses, Madrid: Gredos, 1952.


• 
  Història de la literatura catalana, Barcelona: Ariel, 1964-1966.


• 
  Història de la literatura universal, Barcelona: Noguer, 1957-1959 (en col·laboració amb José María Valverde).


• 
  Caballeros andantes españoles, Madrid: Espasa Calpe, 1967.


• 
  La leyenda del graal y temas épicos medievales, Madrid: Prensa española S.A, 1968.


• 
  L'arnès del cavaller: armes i armadures catalanes medievals, Barcelona: Ariel, 1968.


• 
  Cavalleria: fra realtà e letteratura nel Quattrocento, Bari: Adriatica, 1968.


• 
  El combate imaginario: Las cartas de batalla de Joanot Martorell, Barcelona: Seix Barral, 1972 (en col·laboració amb Mario Vargas Llosa).


• 
  Los trovadores, Barcelona: Planeta, 1975.


• 
  Heràldica catalana des de l'any 1150 al 1550, Barcelona: Quaderns Crema, 1983


• 
  Chanson de Roland - Cantar de Roldán y el Roncesvalles navarro, Barcelona, El festín de Esopo, Edicions dels Quaderns Crema, 1983, ISBN 8485704282 edició de la Chanson de Roland amb traducció al castellà


• 
  Vida i aventures de don Pero Maça, Barcelona: Quaderns Crema, 1984.


• 
  Heráldica Castellana en tiempos de los Reyes Católicos, Quaderns Crema, 1986.


• 
  Estudios sobre el Amadís de Gaula, Barcelona: Sirmio, 1987.


• 
  Cervantes, Passamonte y Avellaneda, Barcelona: Sirmio, 1988.


• 
  Cervantes en Barcelona, Barcelona: Sirmio, 1989. Reeditat a Acantilado el 2005.


• 
  Aproximació al Tirant lo Blanc, Quaderns Crema, 1990 (Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles)


• 
  Tirant lo Blanch, Novela de historia y de ficción, Barcelona: Sirmio, 1992.


• 
  Les poesies del trobador Guillem de Berguedà, Barcelona: Quaderns Crema, 1996.


• 
  Quinze generacions d'una família catalana, Barcelona: Quaderns Crema, 1998. (Premi Lletra d'Or)


• 
  Llegendes històriques catalanes, Barcelona: Quaderns Crema, 2000.


• 
  Para leer a Cervantes, Barcelona: Acantilado, 2003.


• 
  Vida y amores de los trovadores y sus damas, Barcelona: Acantilado, 2004.


• 
  Vida i aventures del cavaller valencià don Pero Maça, Barcelona: Quaderns Crema, 2004.


• 
  Reportajes de la Historia, Barcelona: Acantilado, 2010.


• 
  Spinoza i els gentils/El triomf de la fonètica, Barcelona: Quaderns Crema, 2014.

Edicions a cura de Martí de Riquer

• Antoni Canals, Scipió e Anibal. De providència. De arra de ànima, Barcelona: Barcino, 1935.


• Jordi de Sant Jordi, Poesies, Barcelona: Catalònia, 1935.


• Bernatz de Ventadorn, Poesías, Barcelona: Yunque, 1940.


• Sebastián de Covarrubias, Tesoro de las lenguas castellana o española, Barcelona: Horta,1943.


• Miguel de Cervantes, Don Quijote de la Mancha, Barcelona: Juventud, 1944.


• Jacinto Verdaguer, L'Atlàntida, Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona, 1946.


• Pero Martínez, Obras, Barcelona: CSIC, 1946.


• Cerverí de Girona, El trovador Cerverí de Girona, Barcelona: Universitat de Barcelona, 1946.


• Joanot Martorell, Martí Joan de Galba, Tirant lo Blanc, Barcelona: Selecta, 1947.


• Joanot Martorell, Martí Joan de Galba, Tirante el Blanco: traducción castellana de 1511, Barcelona: Asociación de Bibliófilos, 1947-1949.


• Andreu Febrer, Poesies, Barcelona: Barcino, 1951.


• Gilabert de Proíxita, Poesies, Barcelona: Barcino, 1954.


• Juan Boscán, Obras poéticas, Barcelona: Facultat de Filosofia i Lletres, Universitat de Barcelona, 1957 (amb Antoni Comas i Joaquim Moles).


• Guillem de Berguedà, Guillem de Berguedà, Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971.


• Alonso Fernández de Avellaneda, Don Quijote de la Mancha, Madrid: Espasa-Calpe, 1972.


• Fernando de Rojas, La celestina, Madrid: Alfaguara, 1974.


• Chrétien de Troyes, Li contes del graal, Madrid: Espasa-Calpe, 1961. Reeditat a Acantilado el 2003.


• Alan Chartier, La belle dame sans merci, Barcelona: Quaderns Crema, 1983.


• 
  Chanson de Roland. El Cantar de Roldán y el Roncesvalles navarro, Barcelona: El Festín de Esopo, 1983. Reeditat a Acantilado el 2003.


• Arnaut Daniel, Poesías, Barcelona: Acantilado, 2004.

Referències

Bibliografia i articles

• Xavier Caballé. «Ressenya: “Martí de Riquer. Viure la literatura”». Diari d'un llibre vell, 23-10-2008. [Consulta: 18 abril 2013].


• Jordi Llovet «Vida del trovador Martí de Riquer» (en castellà). El País, 27-03-2008 [Consulta: 18 abril 2013].


• Jose Carlos Mainer «El caballero Riquer y su dama, la filología. Crítica del llibre "Martí de Riquer. Viure la literatura"» (en castellà). El País, 29-11-2008 [Consulta: 18 abril 2013].


• Sergi Doria «Martín de Riquer vida y obras de un sabio» (en castellà). ABC, 28-10-2008 [Consulta: 18 abril 2013].


• Josep Lluís Martín Berbois. Entrevista a Martí de Riquer i Morera. Sabadell: 2004. Quadern de les idees, les arts i les lletres, número 145, pàgines 47-50.


• Hauf i Valls, Albert Guillem «"L'Homenot" Martí de Riquer savi cavaller de les nostres lletres». Estudis Romànics, 2006, p. 351-361. ISSN: 2013-9500 [Consulta: 18 abril 2013].


• 
  Cristina Gatell, Glòria Soler. Martí de Riquer. Viure la literatura. La Magrana, 2008. ISBN 8498671345. 
  

Enllaços externs

• «Martí de Riquer i Morera». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).


• 
  (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Ciències Socials 1997
  


• Ramon Tremosa i Balcells "Quinze generacions d'una família catalana"

Premis i fites
Precedit per: Federico García Sanchiz	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira H 1965-2013	Succeït per: Félix de Azúa
Precedit per: Agustín García Calvo Hablando de lo que habla	Premi Nacional d'Assaig 1991	Succeït per: Emilio Lledó Íñigo El silencio de la escritura
Precedit per: Francisco Brines Baño	Premi Nacional de les Lletres Espanyoles 2000	Succeït per: Miquel Batllori i Munné
Precedit per: Ernest Moliné i Brasés	Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XVII 1944-2013	Succeït per: Jordi Maluquer de Motes i Bernet
Precedit per: Julio Caro Baroja	Premi Internacional Menéndez Pelayo 1990	Succeït per: Pedro Laín Entralgo