1983
| Tipus | any |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1983 (MCMLXXXIII) |
| Islàmic | 1404 – 1405 |
| Xinès | 4679 – 4680 |
| Hebreu | 5743 – 5744 |
| Calendaris hindús | 2038 – 2039 (Vikram Samvat) 1905 – 1906 (Shaka Samvat) 5084 – 5085 (Kali Yuga) |
| Persa | 1361 – 1362 |
| Armeni | 1432 |
| Rúnic | 2233 |
| Ab urbe condita | 2736 |
| Efemèrides | |
Naixements - Defuncions | |
| Categories | |
Esdeveniments (Eleccions - Esports) Obres (Pel·lícules - Discs) | |
| Anys | |
1980 1981 1982 - 1983 - 1984 1985 1986 | |
| Dècades | |
1950 1960 1970 - 1980 - 1990 2000 2010 | |
| Segles | |
segle xix - segle xx - segle xxi | |
 | |
1983 (MCMLXXXIII) fon un any començat en dissabte.
Jordi Pujol i Joan Fuster
Contingut
1 Esdeveniments
1.1 Cinema i televisió
1.2 Còmics i literatura
1.3 Dansa i deport
1.4 Música i ràdio
2 Naiximents i defuncions
2.1 Naiximents
2.2 Defuncions
3 Referències
Esdeveniments
El 23 de febrer, un incendi destruí el Gran Teatre de La Passió d'Olesa de Montserrat.[1]
El 25 de febrer entrà en vigor l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983, en ser publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat.
Diumenge 8 de maig se celebraren les eleccions municipals espanyoles de 1983 —les segones després del franquisme—, les (primeres) eleccions a les Corts Valencianes de 1983 i les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983.
El 6 d'abril, el Parlament de Catalunya aprovà per unanimitat la primera llei de normalització lingüística.[2]
El 23 de novembre, les Corts Valencianes aprovaren la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.
25 de gener, Vaticà: El papa Joan Pau II proclama el nou codi de dret canònic de l'Església Catòlica Romana.[3]
1 de març, Espanya: hi entra en vigor l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat de Madrid.[4]
18 d'abril, Beirut, Líban: Un suïcida destrueix l'ambaixada dels Estats Units, matant 63 persones.[5]
27 de juliol, Lisboa: Militants de l'Exèrcit Revolucionari Armeni assalten l'ambaixada turca, morint set persones, inclosos els cinc atacants.
25 d'octubre, illa de Granada: els Estats Units envaeixen l'illa.[6]
15 de novembre, Xipre: l'exèrcit turc proclama la República Turca de Xipre del Nord.
Cinema i televisió
| M/d | Direcció | Títol | Gènere |
|---|---|---|---|
| Jaime Chávarri | Bearn o La sala de les nines | drama hist. |
- Categoria principal: Pel·lícules del 1983
10 de setembre: primera emissió de Televisió de Catalunya, TV3
Madrid, Espanya: el Congrés dels Diputats aprova la Llei del Tercer Canal de Televisió.
Còmics i literatura
Isabel-Clara Simó publicà la seua primera novel·la, Júlia, amb la Revolució del Petroli del 1873 com a rerefons.
Marvel Comics estrenà la sèrie Alpha Flight, protagonitzada pel supergrup canadenc creat per John Byrne.
Dansa i deport
L'equip d'Altea guanyà la primera Lliga a Llargues d'Alacant.
Música i ràdio
| M/d | Artistes | Títol | Estil |
|---|---|---|---|
| Elèctrica Dharma | Catalluna | jazz folk | |
| 08/22 | Depeche Mode | Construction Time Again | synthpop |
| 07/25 | Metallica | Kill 'Em All | thrash metal |
| 10/11 | Lionel Richie | Can't Slow Down | R&B |
- Categoria principal: Discs del 1983
Naiximents i defuncions
Naiximents
| M/d | Nom i llinatges | Activitat | Origen |
|---|---|---|---|
| 03/22 | Ana Belén Giner Facila | pilotaire | borbotonera |
Les persones nascudes el 1983 faran 36 anys durant 2019.
1 de gener, Barcelona: Daniel Jarque i González, futbolista català (m. 2009).
13 de març, Barcelona: Àxel Torres Xirau, periodista esportiu català.
7 d'abril, Tarragona: Andrea Fuentes i Fache, nedadora de sincronitzada catalana.- Barcelona: Lola Lasurt, artista.
Anna de Borbotó
Anna de Borbotó
7 de gener, San Fernando (Cadis), Espanya: Juan José Collantes Guerrero, futbolista
20 de gener, Kioto: Nanae Aoyama, escriptora
7 de maig, Sofia: Dimitr Rànguelov, futbolista búlgar.
16 de maig, Kaunas, RSS de Lituània: Mindaugas Katelynas, jugador de bàsquet lituà.
21 de juny, Wilmington (Carolina del Nord): Edward Snowden, revelador de l'existència del programa d'espionatge PRISM
8 d'agost, Tòquio: Hitomi Kanehara, escriptora japonesa.
14 d'agost, Kíev, URSS: Mila Kunis, actriu estatunidenca.
23 d'agost, Teheran: Athena Farrokhzad, poetessa, dramaturga, traductora i crítica literària sueca.
14 de setembre, Londres: Amy Winehouse, artista cantant i compositora anglesa d'estil soul (m. 2011).- 18 de setembre, Prefectura de Kanagawa: Yuzo Kurihara, futbolista
- 21 de setembre, Roma: Anna Favella, actriu.
8 de novembre, Split, Iugoslàvia: Blanka Vlašić, atleta croata.
13 de desembre, Moscou: Marina Deviàtova, artista.
Teheran: Sahar Delijani, novel·lista iraniana.
Defuncions
Entre les morts destacades de l'any estan les de l'artiste Joan Miró, el dibuixant Hergé, l'escriptora Mercè Rodoreda o el cineasta Luis Buñuel.
- Països Catalans
10 de gener - Barcelona: Alexandre Cirici i Pellicer, crític d'art, escriptor, polític i pedagog català (n. 1914).
23 de gener - Picanya (l'Horta Oest): Abel Mus, violinista, pedagog i compositor valencià (n. 1907).
13 d'abril - Girona: Mercè Rodoreda, escriptora catalana (n. 1908).
11 de juliol - els Monjos, Alt Penedès: Xavier Romeu i Juvé, escriptor, professor i polític independentista i marxista català.
26 de juliol - Sant Pere de Ribes (el Garraf): Charlie Rivel, pallasso català (n. 1896).
15 d'agost - Sabadell, Vallès Occidental: Miquel Crusafont i Pairó, paleontòleg català.
12 de novembre - Barcelona: Joan Sales, escriptor, traductor i editor català, autor dIncerta glòria (n. 1912).
23 de desembre - la Galera el (Montsià): Isidre Nadal Baqués, Llum de la Selva, seguidor de la no-violència, naturista, ecologista, vegetarià i crudívor català.
25 de desembre: Joan Miró i Ferrà, pintor.
- Resta del món
27 de gener - Nantes, França: Louis de Funès, còmic francès (n. 1914)
25 de febrer - Nova York, els EUA: Tennessee Williams, escriptor nord-americà (n. 1911).
3 de març - Brussel·les (Bèlgica): Hergé, autor de còmics belga, creador de Tintin (n. 1907).
7 de març - Antibes (la Provença): Igor Markèvitx, director d'orquestra i compositor italià d'origen ucraïnès (n. 1912).
29 de juliol - Ciutat de Mèxic (Mèxic): Luis Buñuel, director de cinema aragonès (n. 1900).
10 de setembre - Zuric (Suïssa): Felix Bloch, físic nord-americà d'origen suís, Premi Nobel de Física de 1952 (n. 1905).
28 d'agost - Hondarribia (Guipúscoa): José Bergamín Gutiérrez, escriptor espanyol (n. 1895).
21 de setembre - Madrid: Xavier Zubiri, filòsof basc (n. 1898).
Thun: Ruth von Wild, mestra
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1983 |
Referències
↑ «Destruido por un incendio el teatro de 'La Passio' de Olesa de Montserrat» (en castellà). El País, 24-02-1983. [Consulta: 6 maig 2015].
↑ «Llei 7/1983, de 18 d'abril, de normalització lingüística a Catalunya» (en català). Generalitat de Catalunya, 18-04-1983. [Consulta: 3 octubre 2014].
↑ Revista jurídica de Catalunya. Volum 83. Col·legi d'Advocats de Barcelona, Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, 1984, p. 264.
↑ Estatut d'Autonomia de la Comunitat de Madrid
↑ Baer, Robert, See No Evil: The True Story of a Ground Soldier in the CIA's War on Terrorism, Crown Publishers, 2002, p.66
↑ Cooper, Tom. «Grenada, 1983: Operation 'Urgent Fury'» (en anglès). Air Combat Information Group, 01-09-2003. [Consulta: 8 abril 2007].
