1994
| Tipus | any |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1994 (MCMXCIV) |
| Islàmic | 1415 – 1416 |
| Xinès | 4690 – 4691 |
| Hebreu | 5754 – 5755 |
| Calendaris hindús | 2049 – 2050 (Vikram Samvat) 1916 – 1917 (Shaka Samvat) 5095 – 5096 (Kali Yuga) |
| Persa | 1372 – 1373 |
| Armeni | 1443 |
| Rúnic | 2244 |
| Ab urbe condita | 2747 |
| Efemèrides | |
Naixements - Defuncions | |
| Categories | |
Esdeveniments (Eleccions - Esports) Obres (Pel·lícules - Discs) | |
| Anys | |
1991 1992 1993 - 1994 - 1995 1996 1997 | |
| Dècades | |
1960 1970 1980 - 1990 - 2000 2010 2020 | |
| Segles | |
segle xix - segle xx - segle xxi | |
 | |
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Contingut
1 Esdeveniments
1.1 Cinema i televisió
2 Naiximents
3 Necrològiques
4 Referències
Esdeveniments
- Països Catalans
31 de gener, Barcelona: Un incendi destrueix el Gran Teatre del Liceu.
30 de juny, la Generalitat de Catalunya reconeix oficialment la llengua de signes catalana.
1 de juliol, Mallorca: Més de quaranta entitats juvenils creen els Joves de Mallorca per la Llengua.
- Estiu: Més de 62.000 hectàrees cremades a tot Catalunya en diversos incendis forestals
9 a 11 d'octubre, Catalunya: Es produeixen greus inundacions en diversos indrets.
1 de desembre, Osona, Vic: Comença el desplegament dels Mossos d'Esquadra a Catalunya. El cos català substitueix a la comarca el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil en les funcions d'ordre públic i seguretat ciutadana.
- Resta del món
- gener: descobriment del Cometa 144P/Kushida
1 de gener: Entra en vigència l'Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord formada per Canadà, els Estats Units i Mèxic.
8 de gener: El japonès Yoshio Kush descobreix el Cometa 144P/Kushida.
3 de febrer: El Japó llença l'OREX, una càpsula espacial no tripulada mitjançant un coet H-2 des de la base de Tanegashima.
1 de març: Europa: Neix l'“Europa dels Quinze”. Suècia, Àustria i Finlàndia s'incorporen com a nous socis de la Unió Europea.
4 de març, Vitòria, Àlaba, País Basc: l'Ajuntament de la ciutat obre el primer registre a l'Estat Espanyol de parelles de fet (heterosexuals i homosexuals).[1]
15 de març: Estats Units i Rússia arriben a un acord per permetre la supervisió mútua del desmantellament de l'armament nuclear.
25 de març, Somàlia: Els darrers soldats estatunidencs destacats en l'operació Continue Hope abandonen el país.[2]
6 d'abril - 4 de juliol: genocidi de Ruanda
12 d'abril, Palestina: Israel i l'OAP conclouen al Caire l'acord sobre la policia palestina que es desplegà a Gaza i Jericó segons el qual comptà amb 9.000 efectius.[3]
27 d'abril, Sud-àfrica: Després de mig segle de racisme institucionalitzat (apartheid), Nelson Mandela hi guanya les primeres eleccions en què poden participar tots els ciutadans, amb independència dels seus trets racials.
25 d'octubre:
Ciutat del Vaticà, Roma: La Santa Seu anuncia l'establiment de relacions oficials amb l'OAP, sense caràcter plenament diplomàtic
Tegucigalpa, Hondures: Els presidents centreamericans i el primer ministre de Belize, hi aproven una declaració sobre pau i desenvolupament a la regió.[4]
15 de desembre: Palau esdevé membre de l'ONU.- Es publica el llibre Contes per a nens i nenes políticament correctes de James Finn Garner.
- Estrena de la pel·lícula Aswang
- El grup de rock Endelèkhia publica un álbum amb aquest mateix nom.
- Creació de l'equip esCert que dona resposta a emergències informàtiques.
- Neix el cantant Harry Styles
Cinema i televisió
Naiximents
23 de març, Alacant: Arkano, cantant de hip hop.
1 de març, London, Canadà
Justin Bieber, cantant canadenc.
- 18 de juliol, Toronto, Canadà: Lamar Johnson, actor i ballarí canadenc.
Toronto: Winnie Harlow, periodista i model.- 1 de febrer, Holmes Chapel, Cheshire, Regne Unit: Harry Styles, cantant britànic.
Necrològiques
- Països Catalans
14 de gener - Tolosa de Llenguadoc, França: Frederica Montseny, dirigent anarquista catalana.
31 de març - Vinaròs, Baix Maestrat: Eugeni Giner, guionista i dibuixant de còmics valencià.
15 d'abril - Ceret, Vallespir: Enric Guiter, lingüista nord-català.
4 de juliol - València: Juan Gil-Albert Simón, poeta i assagista valencià.
21 de juliol - Barcelona: Pere Calders, escriptor català.
25 de juliol - Vilanova i la Geltrú: Ventureta Mestres i Gras, actriu i soprano catalana (n. 1925).
València: [5][6]Agustín Alamán Rodrigo, compositor, pianista i director de música.
- Resta del món
15 de gener, Los Angeles, EUA: Harry Nilsson, músic estatunidenc.
6 de març:
Tiblisi o Kutaisi, Geòrgia: Tenguiz Abuladze, director de cinema georgià.
Ciutat de Nova York, EUA: Melina Merkuri, actriu, cantant i política grega.
9 de març, San Pedro, EUA: Charles Bukowski, escriptor nord-americà (n. 1930).
23 de març, Roma: Álvaro del Portillo, bisbe catòlic (n. 1914).
28 de març, París (França): Eugen Ionescu, escriptor romanès, sobretot en llengua francesa, creador del teatre de l'absurd (n. 1909).
5 o 6 d'abril, Seattle, EUA: Kurt Cobain, músic estatunidenc, compositor i líder de Nirvana, mort per arma de foc.
6 d'abril. prop de l'aeroport de Kigali, Ruanda:
Juvénal Habyarimana, president de Ruanda.[7]
Cyprien Ntaryamira, president de Burundi[7]
22 d'abril, Nova York, EUA: Richard Nixon, polític estatunidenc, President dels Estats Units (1968-1974).
1 de maig, Imola, Emília-Romanya: Ayrton Senna, pilot de Fórmula 1 brasiler (n. 1960).
17 de maig, Ravensbrück, Alemanya: Milena Jesenská, periodista, escriptora i traductora txeca.
29 de maig, Santiago de Xile: Erich Honecker, polític alemany, president de la República Democràtica Alemanya.
14 de juny, Los Angeles, EUA: Henry Mancini, compositor estatunidenc de música per a cinema.
29 de juliol: Shiptons-on-Stour, Anglaterra: Dorothy Crowfoot Hodgkin, química i professora anglesa, guardonada amb el Premi Nobel de Química 1964 (n. 1910).
18 d'agost: Norwich (Anglaterra): Richard Laurence Millington Synge, químic anglès, Premi Nobel de Química de 1952 (n. 1914).
19 d'agost: Big Sur, Califòrnia (EUA): Linus Carl Pauling, físic i químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1954 (n. 1901).
17 de setembre, Londres: Karl Popper, filòsof i sociòleg austríac (n. 1902).
22 de setembre, Los Angeles, Califòrnia: Leonard Feather, pianista de jazz, compositor, periodista i escriptor anglès i nacionalitzat estatunidenc
20 d'octubre:
Los Angeles (els EUA): Burt Lancaster, actor estatunidenc (n. 1913).
Tallahassee, Florida (EUA): Paul Adrien Maurice Dirac, enginyer i matemàtic britanicosuís, Premi Nobel de Física de l'any 1933 (n. 1902)
13 de novembre: Motoo Kimura, genetista japonès conegut per la introducció de la teoria neutralista de l'evolució.
Ryszard Riedel, líder del grup de blues Dzem
Referències
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1994 |
↑ Gorospe, Pedro «El Ayuntamiento de Vitoria crea un registro de uniones extramaritales y homosexuales». El País, 05-03-1994 [Consulta: 25 març 2011].
↑ «The United States army in Somalia, 1992-1994» (en anglès). [Consulta: 26 març 2011].
↑ «Agreement On Palestinian Police» (en anglès). Chicago Tribune, 12-04-1994. [Consulta: 26 març 2011].
↑ Alianza Centroamericana para el Desarrollo Sostenible. Comisión Centroamericana de Ambiente y Desarrollo, 1998, p.39-41.
↑ «Alamán i Rodrigo, Agustí (1912-1994)». Catáloho de autoridades de la Biblioteca Nacional de España.
↑ «Centenario de Don Agustí Alamán i Rodrigo (Algemesí, 1912 - Valencia, 1994)». Algemesí en la memòria.
↑ 7,07,1 Ferroggiaro, William. «The Assassination of the Presidents and the Beginning of the "Apocalypse"» (en anglès). National Security Archive, 07-04-2004. [Consulta: 3 març 2012].
