Ngtjyty

Esdeveniments

Països Catalans

• 
  13 de maig, Barcelona: s'hi publica el primer número del setmanari "La Tralla".
  


• 
  14 d'agost, Sabadell: Primer partit de futbol nocturn, amb el resultat de Barcelona 8 - Sabadell 2^[1]
  

Resta del món

• 
  30 de març, França i Espanya: aquests dos estats signen el Tractat de Fes, pel qual el primer reconeix al segon una zona d'influència en el nord del Marroc en la qual s'establirà un protectorat.^[2]
  


• 
  15 d'abril, Oceà Atlàntic: s'hi enfonsa el Titanic.
  


• 
  6 d'agost, Sabadell: es juga el primer partit de futbol nocturn il·luminat d'Espanya entre el CE Sabadell i el FC Barcelona.^[3]
  

• 
  28 de novembre: Albània s'independitza de l'imperi Otomà.

Naixements

Països Catalans

• 
  18 de febrer, Barcelona:^[4]Julio Muñoz Ramonet, empresari barceloní.


• 
  11 de març, Girona: Xavier Montsalvatge, compositor català (m. 2002).


• 
  28 de maig, Barcelona: Avel·lí Artís-Gener «Tísner», escriptor, escenògraf, pintor i dibuixant català.


• 
  29 de setembre, Barcelona: Pere Calders i Rossinyol, escriptor i dibuixant català.


• 
  1 d'octubre, Palma, Mallorca: Aurora Picornell Femenies, dirigent comunista mallorquina, assassinada pels franquistes (m. 1937).


• 
  9 d'octubre, Gandia, Safor: Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano, escriptor valencià.


• 
  2 d'octubre, Esplugues de Llobregat: Josep Cruset Porqué, poeta, escriptor i articulista en llengua castellana.


• 
  30 d'octubre, Barcelona: Josep Ferrater i Móra, filòsof i assagista català.


• 
  19 de novembre, Barcelona: Joan Sales i Vallès, escriptor i editor català.


• 
  4 de desembre, Santa Maria del Camí, Mallorca: Miquel Dolç i Dolç, poeta i assagista mallorquí.


• 
  25 de desembre, Barcelona: Jaume Gubianas i Jovés, pintor català.


• 
  Barcelona: Ruth von Wild, mestra


• 
  Alcanar: Trinitari Fabregat i Chimeno, escriptor.

Resta del món

• 
  19 de gener, Sant Petersburg, Rússia: Leonid Kantoròvitx, economista rus, Premi Nobel d'Economia de l'any 1975 (m. 1986).

• 
  21 de gener, Nysa, Alemanya: Konrad Bloch, químic alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1964 (m. 2000).

• 
  28 de gener, Cody (Wyoming), Estats Units: Jackson Pollock, pintor de l'expressionisme abstracte estatunidenc.


• 
  30 de gener, Hannover, Imperi Alemany: Horst Matthai Quelle, filòsof alemany.


• 
  3 de febrer, Montpeller, Occitània: Jacques Soustelle, antropòleg i polític francès.^[5]
  


• 
  27 de març, Portsmouth, Anglaterra: James Callaghan, polític anglès, 70è Primer Ministre del Regne Unit. (m. 2005)


• 
  22 de maig, Londres (Anglaterra): Herbert Charles Brown, químic estatunidenc d'orien britànic, Premi Nobel de Química de l'any 1979 (m. 2004).


• 
  28 de maig:
  
  
  
  • 
    Grafton, Austràlia: Ruby Payne-Scott, pionera australiana en el camp de la radiofísica solar i la radioastronomia (m. 1981).
  
  
  • 
    Londres, Regne Unit: Patrick White, escriptor australià, Premi Nobel de Literatura el 1973 (m. 1991).
  
  
  
  

• 
  30 de maig, Nova York, EUA: Julius Axelrod, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1970 (m. 2004).

• 
  23 de juny, Paddington, Westminster, Londres, Regne Unit: Alan Turing, matemàtic i filòsof anglès, pare de la informàtica.


• 
  31 de juliol, Nova York, EUA: Milton Friedman, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia el 1976.


• 
  13 d'agost, Torí, Itàlia: Salvador Luria, metge, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1969 (m. 1991).


• 
  25 d'agost, Neunkirchen, Imperi Alemany: Erich Honecker, polític alemany, president de l'RDA.


• 
  2 de setembre, Camerun: Ingeborg Syllm-Rapoport, metgessa alemanya especialitzada en neonatologia la persona més vella del món en defensar una tesi doctoral (102 anys)


• 
  13 de novembre, Buenos Aires, Argentina: Rodolfo Zubrisky, violinista argentí.


• 
  19 de novembre, Iași, Romania: George Emil Palade, biòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1974 (m. 2008).


• 
  10 de desembre de 1912, Nova Orleans, Louisiana: Irving Fazola, clarinetista i saxofonista estatunidenc.


• 
  Madrid: María Braña de Diego, arqueòloga, mestra i conservadora de museus espanyola.^[6]
  


• 
  Nordhansen, Turíngia: Rudolf Hagelstange, escriptor i periodista alemany.

Necrològiques

Països Catalans

• 
  21 de febrer, Barcelona: Agustí Rius i Borrell, mestre i pedagog català.


• 
  20 d'abril, Dénia, Marina Alta: Roc Chabàs Llorens, religiós i historiador valencià (67 anys).


• 
  26 d'abril, Sabadell: Pau Gambús i Romeu, industrial i banquer català.


• 
  12 de maig, Barcelona: Enriqueta Martí i Ripollés, assassina en sèrie, proxeneta i segrestadora de nens. Morta per linxament de les seves companyes de presó (n.1868).


• 
  10 d'agost, Barcelona: Antoni de Paula Capmany i Borri, empresari, catalanista i mecenes
  

Resta del món

• 
  4 de febrer, París, França: Franz Reichelt, sastre austríac mort després de saltar de la torre Eiffel amb el paracaigudes que havia inventat^[7]
  


• 
  20 d'abril, Londres, Anglaterra: Bram Stoker, escriptor irlandès, autor de la novel·la de terror Dràcula.


• 
  2 de maig, Santander, Cantàbria, Espanya: Marcelino Menéndez Pelayo, filòleg i crític literari espanyol (56 anys).


• 
  14 de maig, Estocolm, Suècia: August Strindberg, escriptor suec (63 anys).


• 
  12 de juny, Neuilly-sur-Seine, França: Frédéric Passy, economista i polític, que promogué el pacifisme, Premi Nobel de la Pau el 1901.


• 
  3 d'octubre, Londres: Guido Papini, violinista i compositor italià.


• 
  6 d'octubre, Lucerna, Suïssa: Auguste Beernaert: Advocat i polític flament, Premi Nobel de la Pau de 1909 (n. 1829).


• 
  12 de novembre, Madrid, Espanya: José Canalejas y Méndez, polític espanyol, President del Govern Espanyol (1910-1912).

• 
  Lió: Alfred Fouillée, filòsof francès

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1912