Roure
Nom vulgar sense valor taxonòmic | |
---|---|
Fulles i glans de roure pènol | |
El terme roure pot ser usat per a referir-se a moltes espècies d'arbres del gènere Quercus.
En el seu ús originari, el terme, derivat del llatí robur, designa espècies europees de Quercus de fulles toves, de vora sinuosa, caduques, pròpies de climes temperats oceànics; o bé de variants fresques, per altitud, del clima mediterrani. Un bosc on l'espècie predominant és el roure se'n diu roureda.
Alguns roures que es poden trobar a les nostres contrades són:
Roure pènol (Quercus robur), el més notable dels roures europeus i l'espècie forestal dominant al vessant atlàntic d'Europa. Als Països Catalans només n'hi ha a la plana d'Olot i a la Vall d'Aran.
Roure de fulla gran (Quercus petraea), espècie d'ecologia semblant al roure pènol. Als Països Catalans només es troba a Catalunya: a la zona dels Pirineus, a les muntanyes del prelitoral central, el Moianès i Prades, on té el seu límit sud.
Roure reboll (Quercus pyrenaica). Dels roures mediterranis, és el més estès a la península Ibèrica, si bé als Països Catalans només es troba a les muntanyes de Prades i a Penyagolosa (Alt Maestrat).
Roure martinenc (Quercus humilis, sinònim de Quercus pubescens). Es distribueix per l'Europa meridional, des del nord-est de la península Ibèrica, passant per Itàlia i els Balcans, fins a l'Àsia Menor.
Roure de fulla petita (Quercus faginea). Té uns requeriments ecològics semblants als de la carrasca, ja que està adaptats a l'eixut molt millor que els altres roures. De fet, les seves fulles petites i endurides recorden les de les alzines, però en ser caducifolis suporten molt millor les baixes temperatures, pel que a Catalunya trobem les rouredes de roure de fulla petita al Prepirineu occidental, fent de transició entre els carrascars i les rouredes més humides (vegeu Mínimes i màximes absolutes).
Roure cerrioide (Quercus cerrioides). Es considera un creuament entre el roure martinenc i el roure de fulla petita. Entre altres comunitats, el trobem a l'alzinar amb roure cerrioide (Viburno tini-Quercetum ilicis subass. cerrioidetosum), per exemple al vessant obac de la serra de Collserola, on aquesta espècie va ser descoberta.[1]
Roure africà (Quercus canariensis)
Contingut
1 Propietats i característiques
2 Vegeu també
3 Espècies
4 B
5 C
6 D
7 E
8 F
9 G
10 H
11 I
12 J
13 K
14 L
15 M
16 N
17 O
18 P
19 R
20 S
21 T
22 U
23 V
24 W
25 X
26 Referències
Propietats i característiques
La seva escorça és fosca i arrugada.
Les fulles fan entre 4 i 15 cm de llargada i són més o menys dures segons les espècies.
Per l'anvers són de color verd fosc; pel revers alguns tenen petits pèls i són de color verd grisós.
El roure pot produir una excrescència tumoral, l'Agalla (botànica).
Roure pènol.
Roure reboll a Prádena de la Sierra (Segòvia)
Roure martinenc a la Diagonal de Barcelona
Roure de fulla petita a Torrecuadrada de los Valles (Guadalajara)
Roure de fulla gran prop de Roßberg (Alemanya)
Roure cerrioide a les Planes (Collserola)
Vegeu també
- Roureda
Espècies
- Quercus acrodonta
- Quercus acuta
- Quercus acutissima
- Quercus aegilops
- Quercus agrifolia
- Quercus alba
- Quercus aliena
- Quercus alnifolia
- Quercus ambrozyana
- Quercus arizonica
- Quercus aucheri
- Quercus audleyensis
B
- Quercus ballota
- Quercus baloot
- Quercus bebbiana
- Quercus bennettii
- Quercus berberidifolia
- Quercus bicolor
- Quercus blumeana
- Quercus borealis
- Quercus brantii
- Quercus brevicaudata
- Quercus breviloba
- Quercus breweri
- Quercus brutia
C
- Quercus calliprinos
- Quercus canariensis
- Quercus carlesii
- Quercus castaneifolia
- Quercus castanopsifolia
- Quercus catesbaei
- Quercus cerris
- Quercus chenii
- Quercus chiapasensis
- Quercus chinensis
- Quercus chrysolepis
- Quercus cleistocarpa
- Quercus coccifera
- Quercus coccinea
- Quercus comptoniae
- Quercus congesta
- Quercus cornea
- Quercus cornelius-mulleri
- Quercus corrugata
- Quercus crenata
- Quercus crispula
- Quercus cuspidata
- Quercus cyclobalanoides
D
- Quercus dalechampii
- Quercus densiflora
- Quercus dentata
- Quercus discocarpa
- Quercus douglasii
- Quercus dumosa
- Quercus durandii
- Quercus durata
E
- Quercus edulis
- Quercus ellipsoidalis
- Quercus emoryi
- Quercus engelmannii
- Quercus eyrei
F
- Quercus fabrei
- Quercus faginea
- Quercus falcata
- Quercus fangshanensis
- Quercus fenestrata
- Quercus floribunda
- Quercus frainetto
- Quercus fusiformis
G
- Quercus gambelii
- Quercus garryana
- Quercus gilva
- Quercus glabra
- Quercus glandulifera
- Quercus glauca
- Quercus gramuntia
- Quercus grosseserrata
- Quercus gussonei
H
- Quercus haas
- Quercus hancei
- Quercus hartwissiana
- Quercus havardii
- Quercus henryi
- Quercus heterophylla
- Quercus hickelii
- Quercus hinckleyi
- Quercus hispanica
Quercus humilis =Quercus pubescens
- Quercus hybrid
I
- Quercus ilex
- Quercus ilicifolia
- Quercus imbricaria
- Quercus incana
- Quercus induta
- Quercus infectoria
- Quercus insignis
- Quercus ithaburensis
J
- Quercus javanica
- Quercus john-tuckeri
- Quercus junghuhnii
K
- Quercus kelloggii
- Quercus kerrii
- Quercus kewensis
- Quercus konishii
- Quercus korthalsii
L
- Quercus laevis
- Quercus lamellosa
- Quercus lanata
Quercus lanuginosa =Quercus pubescens
- Quercus laurifolia
- Quercus lepidocarpa
- Quercus leucotrichophora
- Quercus liaotungensis
- Quercus libanerris
- Quercus libani
- Quercus lindleyana
- Quercus lineata
- Quercus lobata
- Quercus longinux
- Quercus lucombeana
- Quercus lusitanica
- Quercus lyrata
M
- Quercus macedonica
- Quercus macranthera
- Quercus macrocarpa
- Quercus macrolepis
- Quercus marilandica
- Quercus michauxii
- Quercus minima
- Quercus mirbeckii
- Quercus miyagii
- Quercus mongolica
- Quercus montana
- Quercus moulei
- Quercus muehlenbergii
- Quercus myrsinifolia
N
- Quercus nigra
- Quercus nuttallii
O
- Quercus obtusifolia
- Quercus orocantabrica
- Quercus oxyodon
P
- Quercus pachyloma
- Quercus pacifica
- Quercus pagoda
- Quercus palmeri
- Quercus palustris
- Quercus parvula
- Quercus paucidentata
- Quercus pauciradiata
- Quercus pauciloba
- Quercus pedunculata
- Quercus pedunculiflora
- Quercus pendulina
- Quercus persica
- Quercus petraea
- Quercus phellos
- Quercus phillyraeoides
- Quercus polystachya
- Quercus pontica
- Quercus prinoides
- Quercus prinus
- Quercus pseudomolucca
- Quercus pubescens
- Quercus pumila
- Quercus pyrenaica
R
- Quercus reevesii
- Quercus rex
- Quercus robur
- Quercus rotundifolia
- Quercus rubra
S
- Quercus sadleriana
- Quercus salicina
- Quercus schochiana
- Quercus sclerophylla
- Quercus semecarpifolia
- Quercus serrata
- Quercus sessiliflora
- Quercus sessilifolia
- Quercus shumardii
- Quercus sicula
- Quercus sinuata
- Quercus skinneri
- Quercus sootepensis
- Quercus spinosa
- Quercus stellata
- Quercus stenophylla
- Quercus strombocarpa
- Quercus suber
- Quercus sundaica
T
- Quercus texana
- Quercus teysmannii
- Quercus thelecarpa
- Quercus thomasii
- Quercus thomsonii
- Quercus tomentella
- Quercus tomentosicupula
- Quercus tribuloides
- Quercus trojana
- Quercus truncata
- Quercus turbinella
- Quercus turneri
U
- Quercus undulata
- Quercus urticifolia
V
- Quercus vaccinifolia
- Quercus variabilis
- Quercus velutina
- Quercus virgiliana
- Quercus virginiana
W
- Quercus wislizeni
- Quercus wislizenii
- Quercus wrightii
- Quercus wutaishanica
X
- Quercus xacutidens
- Quercus xalvordiana
- Quercus xmacdonaldii
Referències
↑ Masclans i Girvès, Francesc. Guia per a conèixer els arbres. (8a. ed. 1988). Barcelona: Montblanc-Martín/CEC, 1958. ISBN 84-85135-41-5.
Viccionari