Olor






Al·legoria de la mala olor. Pintura humorística Jan Miense Molenaar del segle XVII


L'olor és una propietat intrínseca de la matèria i es defineix com la sensació resultant de la recepció d'un estímul per l'olfacte. El terme "olor" es refereix a la percepció una barreja complexa de gasos, vapors i pols, on la composició de la barreja influïx directament en la sensació percebuda per un mateix receptor. Allò que manca d'olor es denomina inodor. És inodor allò que no fa cap mena d'olor. Això vol dir que la matèria en qüestió no estimula el sentit humà de l'olfacte, sovint perquè no desprèn cap substància volàtil o no és soluble en aigua.


L'olor és l'objecte de percepció del sentit de l'olfacte. El terme fragància o aroma és usat principalment per la indústria alimentària o cosmètica per a descriure una olor agradable, i és comunament usada per a referir-se a perfums. Les olors corresponen al fenomen objectiu dels químics dissolts en l'aire, encara que, com en altres sentits, diversos factors psicològics poden ocupar cert paper en la percepció d'aquests. Existeixen nombroses activitats industrials (indústries químiques, abocadors, depuradores d'aigües residuals, indústries alimentàries, ramaderes, etc.) que emeten una sèrie de substàncies oloroses i generen molèsties en l'entorn.


La olfatometria es presenta com una eina molt eficaç per a l'estudi i control d'olors. Encara que encara no s'ha desenvolupat cap legislació nacional que reguli el problema de les dolentes olors, l'entrada en vigor Norma UNE-EN 13725.[1] "Qualitat de l'aire. Determinació de la concentració d'olor per olfatometria dinàmica", al febrer de 2004, permet abordar de forma objectiva el problema de la contaminació ambiental per olors.


Els mètodes per a la caracterització d'olors es divideixen en dues:




  • Tècniques analítiques, són aquelles que utilitzen mètodes analítics tradicionals per a amidar la concentració de compostos químics específics presents en una olor.


  • Tècniques sensorials, aquelles que utilitzen assessors humans per a amidar una olor (olfatometria).



Referències




  1. ↑ CEN EN 13725:2003, Air quality - Determination of odour concentration by dynamic olfactometry



Vegeu també


  • Olor al·liàcia


Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olor Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Kaye, Joseph Nathaniel. «Symbolic Olfactory Display (Master's Thesis)». Symbolic Olfactory Display. Massachusetts Institute of Technology, maig 2001.


  • Spengler, John D.; McCarthy, John F; Samet, Jonathan M. Indoor Air Quality Handbook. New York, NY, USA: McGraw-Hill Professional Publishing, 2000. ISBN 978-0-07-445549-4. 

  • http://www.scribd.com/doc/35336/Curious-about-tastes-and-smells/

  • http://www.achems.org/i4a/pages/index.cfm?pageid=1

  • http://pubs.acs.org/cgi-bin/abstract.cgi/chreay/1996/96/i08/abs/cr950068a.html#tcrx26

  • http://olfac.univ-lyon1.fr/documentation/olfaction/

  • http://pubs.acs.org/cgi-bin/abstract.cgi/chreay/1996/96/i08/abs/cr950068a.html#tcrx26

  • http://phenylcetonurie.org/forum/viewtopic.php?t=662#p2397

  • http://olores.org/index.php?lang=es

  • http://bibliotecnica.upc.es/PFC/arxius/migrats/54881-1.pdf



Viccionari







-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more