Ngtjyty

1982

Tipus	any
Altres calendaris
Gregorià	1982 (MCMLXXXII)
Islàmic	1403 – 1404
Xinès	4678 – 4679
Hebreu	5742 – 5743
Calendaris hindús	2037 – 2038 (Vikram Samvat) 1904 – 1905 (Shaka Samvat) 5083 – 5084 (Kali Yuga)
Persa	1360 – 1361
Armeni	1431
Rúnic	2232
Ab urbe condita	2735
Efemèrides
Naixements - Defuncions
Categories
Esdeveniments (Eleccions - Esports) Obres (Pel·lícules - Discs)
Anys
1979 1980 1981 - 1982 - 1983 1984 1985
Dècades
1950 1960 1970 - 1980 - 1990 2000 2010
Segles
segle xix - segle xx - segle xxi

1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.

Aiguats a l'Alt Urgell

Esdeveniments

Països Catalans

• Es funda la colla castellera Xicots de Vilafranca.
  


• 
  13 de març: Sísif (1982...) apareix per a la primera vegada en una vinyeta de Jordi Soler i Font a El Punt ^{[cal citació]}
  


• 
  26 de març: Es va constituir la Mancomunitat de Municipis de la Safor.^[1] Decret del Consell del País Valencià.


• 
  28 de març, Madrid: el Congrés dels Diputats Espanyol aprova l'Estatut d'autonomia del País Valencià.


• 
  14 de maig, Barcelona, Barcelonès: El poeta i crític mallorquí Josep Maria Llompart guanya el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.^[2]
  


• 
  29 de maig, Barcelona, Barcelonès: El futbolista Diego Armando Maradona és traspassat de l'Argentinos Juniors al FC Barcelona per la xifra rècord de 1,500 milions de pessetes.^[2]
  


• 
  7 de juny , Barcelona, Barcelonès: L'editorial Bruguera entra en suspensió de pagaments per valor de 3,900 milions de pessetes.^[2]
  


• 
  13 de juny-11 de juliol: celebració de la Copa del Món de Futbol de 1982 a Espanya, inaugurada al Camp Nou, i amb partits a Barcelona, València, Elx i Alacant dins els Països Catalans.


• 
  18 de juny, Figueres, Alt Empordà: S'inaugura el Museu del Joguet de Catalunya.


• 
  26 de juny-8 de juliol: es disputa el Mundialet de futbol infantil a Catalunya


• 
  1 de juliol, País Valencià: hi entra en vigor l'Estatut d'Autonomia.


• 
  12 d'agost, País Valencià: Joan Lerma esdevé President de la Generalitat Valenciana Provisional.


• 
  20 d'octubre, Tous, la Canal de Navarrés: Pantanada de Tous degut a les pluges torrencials provoquen l'ensorrament de la presa de Tous i, com a conseqüència, s'origina una gran riuada que arrasa les riberes del Xúquer.


• 
  3 de novembre: el Fons de Garantia de Dipòsits del Banc d'Espanya assumeix el control de Banca Catalana, després de detactar un forat de més de 130,000 milions de pessetes.^[2]
  


• 
  7 de novembre, Andorra, Alt Urgell i Baixa Cerdanya: les pluges provoquen uns aiguats, amb 14 víctimes, la incomunicació de la zona i la destrossa completa del poble del Pont de Bar.


• 
  7 de novembre, Joan Pau II visita la ciutat de Barcelona. ^{[cal citació]}
  


• Aprovació de la LOAPA.
  

Resta del món

• 
  17 de gener, Trasmoz, Espanya: Els GEOs alliberen a Julio Iglesias Puga, pare de Julio Iglesias, segrestat per ETA pm 20 dies abans.^[2]
  


• 
  28 de gener, Verona, Itàlia: El NOCS italià allibera al general estatunidenc de l'OTAN James Lee Dozer, segrestat per les Brigades Roges 40 dies abans.^[2]
  


• 
  5 de març, Venus: Hi arriba la sonda espacial soviètica Venera 14. ^{[cal citació]}
  


• 
  11 de març, Bilbao, País Basc: L'inici del judici contra onze dones defensores del dret a l'avortament provoca manifestacions feministes a les principals ciutats espanyoles.^[2]
  


• 
  23 de març, Guatemala: Triomfa el cop d'Estat del general Efraín Ríos Montt. La seva dictadura causarà la mort de 250.000 membres d'ètnia maia.^[2]
  


• 
  17 d'abril, Ottawa, Canadà: Isabel II, com a reina del Canadà, signa la primera constitució del país, després que assolís la independència l'any 1867.^[2]
  


• 
  19 d'abril, Espanya: La premsa espanyola, de periodicitat diària, torna a publicar els dilluns des del descans dominical obligatori del 2 de febrer de 1920.^[2]
  


• 
  5 de maig, Bilbao, País Basc: ETA assassina per segona vegada el director del projecte de central nuclear de Lemoiz.^[2]
  


• 
  12 de maig, Fàtima, Portugal: El sacerdot Juan María Fernández Krohn intenta assassinar a cop de baioneta al papa Joan Pau II.^[2]
  


• 
  30 de maig: Espanya ingressa oficialment a l'OTAN com a membre de ple dret.^[2]
  


• 
  6 de juny: Israel envaeix el Líban en el marc de l'Operació Pau per a Galilea per a expulsar l'OAP del país.^[2]
  


• 
  14 de juny: Finalitza la Guerra de les Malvines amb la rendició de les tropes argentines davant la superioritat de les tropes britàniques.^[2]
  


• 
  18 de juny, Londres, Anglaterra: El director del Banco Ambrosiano, Roberto Calvi, apareix penjat d'un pont de la ciutat.^[2]
  


• 
  11 de setembre, Mèxic: Miguel de Lamadrid n'és nomenat oficialment president. ^{[cal citació]}
  


• 
  16 de setembre: Comença la matança de Sabra i Xatila d'entre 700 i 3.500 refugiats palestins dels camps de Xabra i Xatila (Beirut) per milicians libanesos, davant la passivitat de les tropes israelianes.^[3]
  


• 
  30 de setembre, Biarritz, País Basc: ETA Político-Militar, després de celebrar la VII Assemblea, hi anuncia que abandona la lluita armada.


• 
  27 d'octubre, Espanya: Es desmantella la conspiració colpista per al 27 d'octubre de 1982.
  


• 
  6 de novembre, Espanya: Santiago Carrillo dimiteix com a secretari general del Partit Comunista d'Espanya després de 22 anys al càrrec.


• 
  12 de novembre, Moscou, URSS: Iuri Andrópov és escollit nou secretari general del PCUS.


• 
  2 de desembre, Universitat de Utah, Estats Units: S'implanta el primer cor artificial del món.


• Fundació de la companyia japonesa de begudes carbonatades Asahi Soft Drinks
  

Cinema i televisió

Pel·lícules estrenades enguany

M/d	Direcció	Títol	Gènere
	Francesc Betriu	La plaça del Diamant	drama
11/30	Richard Attenborough	Gandhi	biopic
06/04	Tobe Hooper	Poltergeist	por
	Dickie Jobson	El nadiu	aventures
10/22	Ted Kotcheff	Acorralat	acció
	René Laloux	Els amos del temps	animació
07/15	Alan Parker	Pink Floyd The Wall	animació
06/25	Ridley Scott	Blade Runner	ciència-ficció

Categoria principal: Pel·lícules del 1982

El 3 d'octubre, la cadena de televisió japonesa MBS emeté el primer capítol de la sèrie d'anime Chōjikū Yōsai Makurosu.^[4]

Música i ràdio

Categoria principal: Discs del 1982

• 
  Berlín Oriental: Es funda l'orquestra Akademie für Alte Musik Berlin
  

Naixements i defuncions

• 
  25 de gener, Roma: Noemi, cantant, cantautora i compositora italiana.


• 
  6 d'abril:
  
  
  
  • 
    Castelló de la Plana, Plana Alta: Miguel Ángel Silvestre, actor valencià.
  
  
  • 
    Ulldecona, Montsià: Adam Raga i Sans, pilot català de trial.
  
  
  
  


• 
  Sabadell: Anna Garcia-Pineda, artista llicenciada en belles arts per les universitats de Barcelona i Berlín.


• Barcelona: Marta Altés, il·lustradora.

Naixements

• 
  

  

  
  

  
  

  Pau Alabajos
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Jodie Whittaker
  

  
  

  
  

• 
  5 de febrer, Suva, Fiji: Samueli Naulu, jugador de rugbi a XV.


• 
  8 de març, Lindenfels, Estat Popular de Hessen, Alemanya: Timo Glock, pilot de Fórmula 1 alemany.


• 
  14 de març, Canadà: Capri Cavanni, actriu porno
  


• 
  15 de març, Madrid: Malú, cantant.


• 
  30 de març, Aranjuez, Espanya: Javier García Portillo, futbolista.


• 
  24 d'abril, Fort Worth, Texas: Kelly Clarkson, cantant.


• 
  9 de juny, Fukuoka, Japó: Yoshito Ōkubo, futbolista.


• 
  11 de juny, Santo Domingo, República Dominicana: Ines Thomas Almeida, mezzosoprano.


• 
  3 d'octubre, Madrid: El Juli, torero espanyol.


• 
  25 d'octubre, Egipte: Bassem Sabry, periodista, bloguer i defensor dels drets humans egipci.^[5]
  


• 
  25 de novembre, Prien am Chiemsee, Romania: Maximilian Nicu, futbolista romanès.


• 
  Belgrad, Iugoslàvia: Marta Popivoda, realitzadora de cinema i vídeo i treballadora de la cultura a Berlín i Belgrad.


• 
  Lugo: Xiana Gómez-Díaz, realitzadora i artista visual gallega

Defuncions

Entre les morts destacades de l'any estan les de l'artiste Josep Renau, els escriptors Ramón J. Sender i Virginia Woolf o la del pianiste Arthur Rubinstein.

• 
  22 de març, Sabadell: Conrad Crespí i Vergés, sabadellenc supervivent del camp de concentració nazi de Mauthausen-Gusen.


• 
  3 de juny, Madrid: Xavier de Salas Bosch, historiador de l'art barceloní i director del Museu del Prado de Madrid (1970-78).


• 
  18 de juny, Calonge: Pere Caner i Estrany, mestre, escriptor, historiador i arqueòleg calongí.


• 
  8 de juliol, Terrassa: Agustí Bartra, poeta, prosista i professor universitari.


• 
  11 d'octubre, Berlín Oriental, RDA): Josep Renau i Berenguer, pintor i cartellista polític valencià (75 anys).


• 
  8 de novembre, València: Manuel Sánchez Ayuso, economista i polític valencià, Conseller de Sanitat, 1978-1979) del Consell del País Valencià (41 anys).


• 
  Barcelona: Jordi Rubió i Balaguer, eminent filòleg, professor i historiador de la literatura catalana, va organitzar la xarxa de Biblioteques Populars durant la Guerra civil espanyola, guardonat amb el primer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 1969.

• 
  

  

  
  

  
  

  Louis Aragon
  

  
  

  
  

• 
  16 de gener, San Diego, Califòrnia: Ramón J. Sender, escriptor aragonès (80 anys).


• 
  25 de gener, Londres: Virginia Woolf, escriptora i editora anglesa (59 anys).


• 
  3 de març, Ivry-sur-Seine, França: Georges Perec, escriptor en francès
  


• 
  28 de març, Berkeley, Califòrnia (EUA): William Francis Giauque, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de 1949 (n. 1895).


• 
  29 de maig, París, França: Romy Schneider, actriu austríaca (44 anys).


• 
  13 de setembre, Montecarlo, Mònaco: Grace Kelly, actriu de cinema estatunidenca i princesa de Mònaco, morta en accident de trànsit (52 anys).

• 
  10 de novembre, Moscou, URSS: Leonid Bréjnev, polític ucraïnès, secretari general del PCUS i president del Presídium del Soviet Suprem (75 anys).


• 
  17 de desembre, Moscou, República Socialista Federada Soviètica de Rússia: Leonid Borisóvitx Kogan, violinista soviètic.


• 
  20 de desembre, Ginebra, Suïssa: Arthur Rubinstein, pianista polonès d'origen jueu (95 anys).

• 
  Joseph Heinz Eibl, jurista i músic

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1982