Assistència gravitatòria
En astronàutica s'anomena assistència gravitatòria o assistència gravitacional la maniobra destinada a emprar l'energia del camp gravitacional d'un planeta o satèl·lit natural, per obtenir una acceleració o frenada d'una sonda o nau espacial canviant la seva trajectòria.
El terme que s'empra en anglès és 'slingshot effect', 'swing-by' o 'gravity assist'. Es tracta d'una tècnica molt emprada en les missions espacials a l'interior del sistema solar. Per tal d'estalviar costos (en combustible i per tant en pes que cal pujar a òrbita) es dissenyen trajectòries molt complexes que fan passar la sonda prop d'un o diversos planetes abans de dirigir-se cap al seu destí final. Guiseppe Colombo (1920-1984), matemàtic i enginyer a la Universitat de Pàdua, va ser el primer a proposar el camp graviatori d'un planeta per dirigir una sonda cap a una destinació més difícil d'assolir, sense necessitat de gastar quantitats ingents de combustible.
Per poder aprofitar l'assitència gravitacional és necessari que els planetes que pensem sobervolar estiguin correctament alineats. Per aquest motiu aquest tipus de missions espacials tenen unes finestres de llançament molt estrictes. La missió espacial Cassini/Huygens va emprar l'assitècia gravitacional sobre Venus (2 vegades), la terra i Júpiter per poder arribar a Saturn, en un viatge que va durar prop de 7 anys.
Enllaços externs
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Assistència gravitatòria  |
- Assistència gravitacional (Slingshot effect)
- Animació de l'assistència gravitacional durant la missió Cassini-Huygens
- Gravitational Slingshot Theory
