Cinca


















































































Infotaula de geografia físicaCinca

Pineta - Cascada en el nacimiento del cinca.jpg
El Cinca a la Vall de Pineta

Tipus
Riu i curs d'aigua
Inici
Cota inicial
2.500 m

Estat Espanya
Autonomia Aragó
Localització
Mont Perdut
Final

Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Ponent
Comarca Noguera
Municipi Camarasa
Localització
afluent del Segre
Desguassos
Segre







42° 03′ 13″ N, 0° 11′ 47″ E / 42.053689°N,0.196339°E / 42.053689; 0.196339

Afluents

Conca hidrogràfica
conca de l'Ebre
Característiques
Dimensions
170  m (Llargada
Superfície de la conca
9.000 km²


Modifica les dades a Wikidata

El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma. Significa també el límit lingüístic del català en el seu curs baix, trajecte en el qual travessa importants viles de la Franja de Ponent com ara Fraga i Massalcoreig. En el seu curs mitjà travessa ciutats com Montsó i Barbastre, després d'haver superat els embassaments de Lo Grau i Mediano, per damunt dels quals s'estén el país de Sobrarb, a les muntanyes del qual hi neix el riu, en àmbit del domini patrimonial de la llengua aragonesa.


És afluent del Segre pel marge dret, desaiguant-hi a la Granja d'Escarp. Pel costat oriental, l'entorn de l'Aiguabarreig Segre-Cinca està protegit com a Espai d'Interès Natural.


Coord.: 42° 3′ 13.28″ N, 0° 11′ 46.82″ E / 42.0536889°N,0.1963389°E / 42.0536889; 0.1963389




Contingut






  • 1 Rius i afluents


    • 1.1 Llista d'estanys i afluents




  • 2 Imatges


  • 3 Referències


  • 4 Bibliografia


  • 5 Enllaços externs





Rius i afluents


El riu Cinca neix a la glacera de Marboré, a la base del massís de les Tres Sorores que corona la capçalera de la Vall de Pineta (Mont Perdut). Comença el seu descens entre les cascades i torrents que desguassen l'Ibón de Marboré, unint al seu curs les aigües que s'estimben des de La Larri. Recorre tot Pineta, superba vall de perfecta glacera amb fons retocat de morrena i acarreos. En Bielsa se li uneix el riu Barrosa, i una mica més avall en salines el Cinqueta que s'allotja a la Vall de Gistau. Set km més avall rep per l'esquerra al Irués, en Badaín, al costat de Lafortunada ia Hospital de Tella, per la seva dreta, al Yaga. El riu deixa a la seva esquerra el vèrtex Cotiella, de prop de 3.000 m d'altitud i envolta la Penya Montanyesa, de calcàries mesozoiques en plec tombat. Pel costat dret, en una esquerda, entra el riu Bells, el canyó d'Añisclo és de gran interès. En arribar a Aínsa rep per la dreta les aigües de l'Ara. L'embassament de Mitjà es troba en la unió del riu Ara i el Cinca. Immediatament aigües avall de Mitjà, després de travessar el congost de l'Entremon, arriba a l'embassament del Grau. En el Grau arrenca el gran canal del Cinca, que enllaça amb el del Gàllego. Just després el Cinca rep per l'esquerra a l'Éssera, el seu afluent més important.


A partir del Grau la seua vall adquireix les característiques del Somontano aragonès: mesetes àrides escalonades, d'argiles, margues i arenoses, amb algun conglomerat, en capes cada vegada més horitzontals i lutítiques a mesura que caminem cap al sud. Per contrast les terrasses baixes estan regades, a partir de la preses de regulació assentades en els estrets dels Prepirineus.


Per la dreta rep el riu Vero, i ja a Montsó al riu Insulsa per l'esquerra. Més avall, el riu Alcanadre se li suma per la dreta. Finalment, en Torrent de Cinca, s'uneix al Segre per desembocar a Mequinensa al riu Ebre. Durant un curtíssim tram forma la frontera entre les províncies d'Osca i Lleida.


En el seu curs dóna nom a alguns dels pobles pels quals passa, com Albalate de Cinca, Torrent de Cinca, Alcolea de Cinca de la comarca del Baix Cinca.



Llista d'estanys i afluents




  • Riu Alcanadre[1]


    • Flumen[2]

      • Isuela[3]



    • Guatizalema[4]




  • Riu Ara[5]


    • Riu Arazas[6]


    • Estany Espelunz[7]




  • El Cinqueta[8]


  • Éssera

    • Riu Isàvena


      • Barranc de Carrasquer[9]


      • Riu Blanc o barranc d'Espés[10]


      • Barranc de Sant Esteve[11]


      • Riu de Vilacarle[12]





  • Riu de la Nata[13]


  • Sosa (riu)

    • La Sosa de Peralta

    • La Sosa de Sanui[14]




  • Riu Vero[15][16]

  • Llac de Marboré



Imatges




Referències





  1. «Alcanadre». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  2. «Flumen». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  3. Gran Enciclopèdia Aragonesa, Arguis


  4. Gran Enciclopèdia Aragonesa, Riu Guatizalema


  5. «Ara». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  6. Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut


  7. Gran Enciclopèdia Aragonesa, Estany Espelunz


  8. «el Cinqueta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  9. «serra del Jordal». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  10. «barranc d’Espés». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  11. «Sant Esteve del Mall». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  12. «Vilacarle». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  13. Gran Enciclopèdia Aragonesa, Riu de la Nata


  14. «la Sosa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  15. «el Somontano». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  16. Gran Enciclopèdia Aragonesa, Parc Cultural del Riu Vero




Bibliografia


  • «el Cinca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cinca Modifica l'enllaç a Wikidata








Popular posts from this blog

Fluorita

Hulsita

Península de Txukotka