International Astronautical Federation Committee on Space Research International Cospas-Sarsat Programme Inter-Agency Space Debris Coordination Committee Universitat Internacional de l'Espai
Centre de Llançament Satish Dhawan Space Applications Centre Vikram Sarabhai Space Centre Indian Space Research Organisation Satellite Centre Liquid Propulsion Systems Centre Laboratory for Electro-Optics Systems ISRO Propulsion Complex ISRO Inertial Systems Unit Antrix Corporation Indian Institute of Remote Sensing
Afiliacions
Prime Minister's Office
Xifres destacables
Ingressos
256,58 dòlars dels Estats Units (2018)
Altres dades
Premi(s)
(2014) Premi de la Pau Mahatma Gandhi
(2014) Premi Indira Gandhi
Web
Lloc web oficial
Mapa ubicació seu principal
Chandrayaan 1
La Indian Space Research Organisation (ISRO, en hindi भारतीय अंतरिक्ष अनुसंधान संगठन i en català Agència Índia d'Investigació Espacial) és l'agència espacial de l'Índia.[1] Va ser fundada el 1972 i té la seva seu a la ciutat de Bangalore.
El seu primer satèl·lit va ser llançat el 1975. La seva primera sonda espacial lunar va ser llançada el 21 d'octubre de 2008 (Chandrayaan I)
Contingut
1Capacitat tecnològica espacial
2Programes en funcionament
3Referències
4Enllaços externs
Capacitat tecnològica espacial
Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa.
Estacions de seguiment: Si
Centres de llançament: Si
Fabricació de satèl·lits: Si
Llançaments orbitals autònoms: si
Naus interplanetàries: Si
Estacions espacials: No
Vol tripulat: No
Programes en funcionament
Mars Orbiter Mission
Chandrayaan 1
Geosynchoronous Saletlite Launch Vehicle
Referències
↑«Isro junks IAF's Moon mission claim - Times Of India». Timesofindia.indiatimes.com, 01-01-2014. [Consulta: 7 febrer 2014].
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Indian Space Research Organisation
Web oficial
Agències espacials públiques
Àfrica
Àfrica del Nord
ASAL
NARRS
CNT
Sub-Saharan
GSSTC
NASRDA
SANSA
Amèriques
Amèrica del Nord
CSA
AEM
NASA
AFSPC
NRO
SMDC
USSTRATCOM
Amèrica del Sud
CONAE
AEB
CTA
INPE
ITA
CCE
ABAE
IVIC
Àsia
Àsia Oriental
CNSA
CALT
CAST
CCF
CGWIC
COSTIND
JAXA
ISAS
NAL
NASDA
NICT
USEF
NRSC
KCST
KARI
NSPO
Àsia Sud-oriental
LAPAN
MNSA
PAGASA
SSTA
IN.Genius
GISTDA
Àsia Meridional
SPARRSO
ISRO
Antrix Corp
DoS
SUPARCO
Àsia Occidental
ANASA1
IAIO
ISA
SAHA
ISA
NCSR
TÜBİTAK UZAY
EIAST
Àsia Central
KazCosmos
TNSA
Europa
ASA
BSA1
BISA
SRTI
CSO
DTU Space
ECSS
ESA
EUMETSAT
EUSC
CNES
DLR
ISARS
HSO
ASI
Luxinnovation
SRON
NSC
CBK
ROSA
RKA1
SRI1
VKO
SSP
INTA
SNSB
SSO
TÜBİTAK UZAY
UKSA
SSAU1
Oceania
CSIRO
Mundial
APSCO
COSPAR
IAA
INTELSAT
Intercosmos
Intersputnik
PASA
UNCOPUOS
UNOOSA
Vegeu també: Cronologia dels primers llançaments orbitals per país
Astronauta · Sistema de suport de vida (Activitat extravehicular · Vestit espacial)
Perills
Efecte del vol espacial en el cos humà (Síndrome d'adaptació a l'espai) · Radiació còsmica · Supervivència espacial · Meteorologia espacial · Ingravidesa
Principals projectes
Apollo · Gemini · Estació Espacial Internacional · Mercury · Mir · Shenzhou · Soiuz · Transbordador espacial · Voskhod · Vostok
Ascens directe · Velocitat d'escapament · D'un sol ús i Sistema de llançament reutilitzable · Plataforma de llançament · Llançament espacial sense coet · Base espacial
Agències espacials
CNES · CNSA · ESA · DLR · ISRO · JAXA · NASA · RKA · més...
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...