Àgora
Stoà de l'antiga àgora de Tessalònica
L'àgora (del grec ἀγορά 'mercat') fou la plaça pública de les ciutats estat gregues (les polis). N'era el centre cultural, comercial i polític. Les assemblees de ciutadans es realitzaven al mateix recinte. Sorgeix rere la caiguda de la civilització micènica i cap al segle VIII aC són una característica essencial de tota polis. La més famosa és l'àgora d'Atenes.[1]
Fou una part essencial de la constitució dels antics estats grecs. Les primeres àgores les van convocar els reis o els caps més distingits, i Homer, per exemple, esmenta la mitològica àgora d'Aquil·les a Troia. En general, els grecs construïen les àgores de forma quadrada, amb pòrtics, columnates i galeries per passejar-hi. La d'Atenes era travessada diagonalment per la Via de les Panatenees, que s'iniciava al santuari d'Eleusis i menava directament a l'Acròpolis.
És equivalent al fòrum romà.
Referències
↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 2 novembre 2014].
Enllaços externs
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àgora  |
- Aris Fakinos: Què és l'àgora?
Àgora d'Atenes (anglès)
