Montseny








Aquest article tracta sobre el municipi del Vallès Oriental. Vegeu-ne altres significats a «Montseny (desambiguació)».



























































































Infotaula de geografia políticaMontseny










Escut de Montseny
Escut de Montseny

Catalonia-Montseny des de Cardedeu.jpg
El Montseny des de Cardedeu




Localització







41° 45′ 37″ N, 2° 23′ 50″ E / 41.760277777778°N,2.3972222222222°E / 41.760277777778; 2.3972222222222



Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Vallès Oriental
Població
Total
321 (2018)
• Densitat
11,98 hab/km²
Llar
22 (1553)
Gentilici
montsenyenca, montsenyenc
Geografia
Superfície
26,8 km²
Altitud
528 m
Limita amb

Organització política
• Alcalde
Alfons Planas i Jubany
Identificador descriptiu
Codi postal
08460
Zona horària
UTC+01:00

Codi de municipi INE
08137
Codi territorial IDESCAT
081379
Altres



Lloc web
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Montseny és un municipi de la comarca del Vallès Oriental. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny.


Al Montseny hi són abundants les pissarres i el granit, però també s'hi troba l'estranya mica lepidolita. En el seu terme es troba l'antic priorat benedictí de Sant Marçal de Montseny.[1]




Contingut






  • 1 El municipi


  • 2 Clima


  • 3 Vegetació


  • 4 Demografia


  • 5 Vegeu també


  • 6 Referències


  • 7 Enllaços externs





El municipi


El municipi de Montseny, conegut antigament amb el nom del titular de la seva parròquia, Sant Julià del Montseny, té actualment una extensió de 26,8 km², està situat al vessant meridional de la muntanya del Montseny i és l'únic poble del massís que en manté el nom. El seu relleu és molt accidentat, ja que s'estén des dels cims de Matagalls i les Agudes, al voltant dels 1.700 metres d'altitud, fins més avall del nucli principal del poble, que està situat al voltant de l'església parroquial, a una cota de 530 metres.


El municipi, situat a la comarca del Vallès Oriental, termeneja amb les comarques d'Osona i de la Selva i té forma triangular. Al nord, des del cim de Matagalls (1.694 m), on coincideix amb Viladrau i El Brull, el terme arriba al coll de Sant Marçal, exactament fins a la Taula dels Tres Bisbes (anomenada així, ja que allà coincideixen els límits dels bisbats de Barcelona, Girona i Vic), on limita amb el terme de Viladrau i Arbúcies. D'aquest indret i fins al cim de les Agudes (1.706 m), Montseny limita amb Fogars de Montclús. Per l'altre extrem del seu terme, al sud-oest, limita amb els municipis de Tagamanent, Cànoves i Samalús i Sant Pere de Vilamajor, mentre que pel sud-est ho fa amb la parròquia de La Costa del Montseny, que pertany al municipi de Fogars de Montclús.



Clima


És difícil establir unes característiques geogràfiques homogènies (clima, relleu, vegetació...) en un terme municipal amb un relleu tan accidentat i muntanyós i amb un desnivell de nord a sud que arriba als 1.200 metres. La Tordera, que neix a la Font Bona de Sant Marçal, travessa bona part del terme, i recull les aigües d'una sèrie de rieres i torrents (curts, accidentats i de cabal irregular): Riera del Teix i de la Xica, a més dels torrents del Sot de les Illes, del Sot dels Castellets, del Sot Mal, del Sot de la Pomereta i altres de menors que s'alimenten de les aigües que davallen dels cims de Matagalls i Les Agudes.



Vegetació


El relleu accidentat i l'orientació fan que el clima i la vegetació en siguin ben diversos. El clima rigorós de l'alta muntanya no té res a veure amb el clima benigne de les planes i terrasses assolellades on s'assenta el nucli del poble. La vegetació de Montseny també és molt diferenciada, en funció de l'altitud: va des del matollar de ginebró dels cims als alzinars típics de les parts més baixes del terme. Enmig, podem trobar els alzinars muntanyencs amb falgueres i obagues de castanyers al voltant dels 900-1.000 metres, algunes fagedes als 800 metres i alguna capa d'avets a alçada superior, a més de la típica vegetació de ribera en les proximitats dels nombrosos cursos d'aigua.


Entre l'exuberant vegetació que podem contemplar a Montseny destaca un exemplar excepcional: el boix de l'Església, ubicat al pati que hi ha al seu davant, i que l'any 1990 va ser declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya. A la major part de finques també trobem arbres monumentals: roures alzines anomenats glaneres.



Demografia












Evolució demogràfica



























1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
25
28
22
271
320
506
389
442
424
441





























1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
424
384
535
409
397
307
269
272
291
303





























1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
286
286
301
295
313
299
320
312
303
332





























2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
320
321
-
-
-
-
-
-
-
-




1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)


Vegeu també




  • Parc Natural del Montseny.


  • Turó del Socarrat.


  • Els 3 monts.


  • Capella de Sant Bernat de Menthon.


  • Estela de la Calma.



Referències





  1. «Montseny». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montseny Modifica l'enllaç a Wikidata




Sant Marçal de Montseny




  • Pàgina web de l'Ajuntament.


  • Informació de la Generalitat de Catalunya.


  • Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya.










Popular posts from this blog

Fluorita

Hulsita

Península de Txukotka