Ngtjyty

Aquest article tracta sobre l'Estat europeu. Vegeu-ne altres significats a «Polònia (programa)».

Polònia
Polska (pl)
bandera de Polònia escut de Polònia
Himne	Mazurek Dąbrowskiego (26 febrer 1927)
Lema	Cap
Anomenat en referència a	polans occidentals
Localització
52° N, 19° E / 52°N,19°E / 52; 19
Capital + Ciutat més gran	Varsòvia
Conté la localitat	Voivodat de Baixa Silèsia voivodat de Łódź Voivodat de Santa Creu Voivodat de Petita Polònia Voivodat de Lublin Voivodat de Masòvia Voivodat de Cuiàvia i Pomerània Voivodat d'Opole Voivodat de Subcarpàcia Voivodat de Lubusz Voivodat de Pomerània Voivodat de Warmia i Mazury Voivodat de Silèsia Voivodat de Podlàquia voivodat de Pomerània Occidental Voivodat de Gran Polònia
Població
Total	38.454.576 (2016)
• Densitat	122,98 hab/km²
Gentilici	polonès, polonesa, polonesos
Idioma oficial	polonès
Geografia
Part de	Europa Central i Europa de l'Est
Superfície	312.683 km²
• Aigua	2,6%
Banyat per	mar Bàltica, Oder, Neisse, Jizera , Divoká Orlice , Opava , Olza , embassament de l'Orava, Białka , Dunajec, riu Poprad, Buh Occidental, Vístula i Noteć
Punt més alt	Rysy  (2.499 m)
Punt més baix	Żuławy Wiślane i Raczki Elbląskie  (-1,8 m)
Limita amb	República Txeca (1r gener 1993) Alemanya Ucraïna (1991) Eslovàquia (1r gener 1993) Bielorússia (1991) Lituània (1991, 1918-1939) Rússia (1991)
Història
Anterior	Tsarat de Polònia
Independència
Creació	de Rússia, Alemanya i Àustria-Hongria l'11 de novembre de 1918
Dia festiu	Dia nacional de la independència Cap d'any Epifania Dilluns de Pasqua Dia Internacional dels Treballadors Pentecosta Nadal Corpus Christi May 3rd Constitution Day Sant Esteve Armed Forces Day
Patró	Adalbert de Praga i Estanislau de Cracòvia
Organització política
Forma de govern	Democràcia parlamentària
Òrgan executiu	Consell de ministres de Polònia
Òrgan legislatiu	Parlament de Polònia
• President de Polònia	Andrzej Duda
• Primer ministre	Mateusz Morawiecki (2017)
Màxima autoritat judicial	Tribunal suprem de Polònia
Membre de	Unió Europea (1r maig 2004) Organització de les Nacions Unides (24 octubre 1945) Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (22 novembre 1996) Consell d'Europa (26 novembre 1991) Agència Espacial Europea (19 gener 2012) Organització Mundial del Comerç (1r juliol 1995) Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (12 març 1999) Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (25 juny 1973) Consell de Estats de la Mar Bàltica Triangle de Weimar (28 agost 1991) UNESCO (6 novembre 1946) Agència Internacional de l'Energia (25 setembre 2008) Organització Mundial de la Salut (7 abril 1948) Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual Unió Postal Universal (1r maig 1919) Unió Internacional de Telecomunicacions (1921) Fons Monetari Internacional Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (27 juny 1986) Associació Internacional de Foment (28 octubre 1960) Corporació Financera Internacional (29 desembre 1987) Organisme Multilateral de Garantia d'Inversions (29 juny 1990) Grup d'Austràlia (1994) Eurocontrol (2004) Pacte de Varsòvia (14 maig 1955-1r juliol 1991) Consell d'Assistència Econòmica Mútua (25 gener 1949-28 juny 1991) Tractat de Cels Oberts Règim de Control de la Tecnologia dels Míssils (1998) Interpol Grup de Proveïdors Nuclears Organització per la Prohibició de les Armes Químiques Moviment de Coordinació de l'Europa Central Capacitat estratègica de transport aeri de la OTAN Organització Hidrogràfica Internacional Grup d'Observacions de la Terra
Economia
PIB nominal	524.509.565.263,41 $ (2017)
PIB per càpita	12.554,55 $ (2015)
Reserves totals	94.902.629.480 $ (2015)
Índex de Desenvolupament Humà	0,843 (2014)
złoty (PLN)
Identificador descriptiu
Zona horària	CET
Domini de primer nivell	pl
Prefix telefònic	48
Número de telèfon d'emergències	112, 986 , 998 , 999 i 997
Codi país	PL
Codi NUTS	PL

Polònia (en polonès: Polska), oficialment República de Polònia (en polonès: Rzeczpospolita Polska [ʐɛʈ͡ʂpɔsˈpɔlita ˈpɔlska] (?·pàg.)), és un estat de l'Europa central. Limita amb Alemanya a l'oest, amb la República Txeca i Eslovàquia al sud, amb Ucraïna, Bielorússia i Lituània a l'est, i amb el mar Bàltic i l'óblast de Kaliningrad, un exclavament rus, al nord. La superfície total de Polònia és de 312.679 km²; és el 69è estat més extens del món, i el novè d'Europa. Polònia té una població de més de 38 milions d'habitants; és el 33è país més poblat del món.

L'establiment de l'estat polonès va tenir lloc amb l'adopció del cristianisme pel governant Miecislau I el 966 dC, data en què l'estat comprenia un territori similar a l'actual. Polònia va esdevenir el Regne de Polònia el 1025 amb la dinastia Piast, i el 1569 es va consolidar la Unió de Lublin amb el Gran Ducat de Lituània, que va formar la Confederació de Polònia i Lituània. La unió es va col·lapsar el 1795, i el territori va ser dividit entre Prússia, Rússia i Àustria. Polònia va recuperar la seva independència el 1918, després de la Primera Guerra mundial, però la va perdre durant l'ocupació nazi i de la Unió Soviètica durant la Segona Guerra mundial. Polònia va perdre més de 6 milions de ciutadans en el conflicte bèl·lic, i va aconseguir la seva independència com a república soviètica del Bloc Oriental. El 1989, el govern comunista es va col·lapsar, i Polònia és coneguda des d'aleshores, constitucionalment, com la Tercera República Polonesa. Polònia és un estat unitari integrat per setze voivodats. És membre de la Unió Europea, l'OTAN i l'OCDE.

Toponímia

El nom de Polònia deriva dels polans, una de les tribus més fortes que habitaven els territoris de l'actual estat durant els segles IX i X. L'arrel del mot és incerta. Podria derivar d'algunes paraules poloneses com ara pole ('camp'), opole ('grup de pobles que pertanyen a un mateix clan', una unitat administrativa antiga), o plemię ('tribu').

Polska va ser el nom utilitzat pels polans per a referir-se al seu territori tribal a la conca del riu Varta. Durant el segle X, els polans van subjugar i unir les tribus eslaves que habitaven entre els rius Oder i Bug en un sol estat feudal i, al començament del segle XI, el nom de Polska es va estendre per a referir-se a tot el territori polonès. Les terres que havien estat habitades originàriament pels polans van començar a ser conegudes com a Staropolska, o l'"antiga Polònia", i després com a Wielkopolska o la "gran Polònia", mentre que les terres que es van conquerir a finals del segle x es deien "petita Polònia" o "Polònia Menor".

Geografia física

Llac a Gołdap

El territori polonès està format, majoritàriament, per planes, que s'estenen des del litoral bàltic fins al sud, on apareixen les úniques muntanyes del territori. Les planes del litoral bàltic estan compostes de sediments marítims i al·luvions limitats al sud per un cinyell de turons glacials de poca alçària.^[2] Al centre de Polònia, es troben tres planes estratificades (les planes de Wielkopolska, Mazowsze i Podlàquia). Finalment, al sud es troben diverses elevacions asimètriques que assoleixen l'alçada màxima als Sudets i Carpats, on es troba el pic més alt, el Rysy, amb 2.499 msnm.

Els rius més extensos en són el Vístula (Wisła, en polonès), amb 1.047 km de llargària; l'Oder (Odra), que forma part de la frontera occidental polonesa, i amb una extensió total de 845 km; el seu tributari, el Varta (Warta), amb 808 km, i el Bug, tributari del Vístula, amb una extensió de 772 km. El Vístula i l'Oder desemboquen al mar Bàltic, així com molts altres rius de la Pomerània. Els rius polonesos han estat utilitzats en la navegació i el transport de persones i productes.

Polònia és un dels països del món amb més llacs, amb gairebé deu mil llacs de més d'una hectàrea de superfície. Els llacs més grans, amb més de 100 km², són el Śniardwy i el Mamry a Mazury i el Łebsko i el Drawsko a Pomerània. A més dels llacs dels districtes del nord (a Warmia i Mazury, Pomerània, Caixubis, Lubusz i Gran Polònia), també hi ha un gran nombre de llacs de muntanya al Tatras, entre els quals sobresurt el Morskie Oko. El llac amb una fondària més gran és l'Hańcza, amb més de 100 m, a Podlàquia.

El desert de Błędów

El desert de Błędów és un desert situat al sud de Polònia, al voivodat de Silèsia, i s'estén al sud de la regió de Zagłębie Dąbrowskie. És l'únic desert del país i un dels cinc que es troben a Europa; és el més càlid dels que hi ha a aquesta latitud. Va ser creat per la desaparició d'una glacera que es va fondre fa uns milers d'anys; el gruix mitjà de la capa de sorra és d'uns 40 m, amb un màxim de 70 m. Els darrers anys ha començat a mostrar símptomes de retrocés.

Política i govern

Estructura constitucional

Seu del Sejm

L'organització política de Polònia es basa en el semipresidencialisme, en què hi ha un president com a cap d'estat, segons la constitució de 1997. L'estructura de govern se centra en el Consell de Ministres encapçalat per un primer ministre, el cap de govern. El president anomena el gabinet, els membres del qual són proposats pel primer ministre, normalment de la coalició majoritària del Sejm. El president és elegit per vot popular per un mandat de cinc anys.

El poder legislatiu recau sobre un parlament bicameral integrat pel Sejm, la cambra baixa de 460 membres i el Senat de 100 membres. Els membres del Sejm s'elegeixen segons el mètode de representació proporcional i la regla D'Hondt. El Senat, per contra, s'elegeix segons un mètode complex d'escrutini majoritari plurinominal, en què molts candidats amb el suport més alt s'elegeixen en cadascuna de les circumscripcions electorals. Amb l'excepció dels partits de les minories ètniques, només els partits amb més del 5% dels vots nacionals tenen el dret a rebre escons al Sejm. El Senat i el Sejm, en sessió conjunta, es coneixen com l'Assemblea Nacional (Zgromadzenie Narodowe). L'Assemblea Nacional es pot formar per tres raons: quan un nou president presenta el seu jurament en començar el seu mandat, quan es presenta una acusació o censura de la gestió del president davant el Tribunal Estatal (Trybunał Stanu), i quan la incapacitat permanent del president per a complir les seves funcions és declarada. Fins a l'actualitat, només n'ha ocorregut la primera.

La branca judicial té un paper important en la presa de decisions nacionals. Està integrada per la Suprema Cort de Polònia (Sąd Najwyższy), la Cort Suprema Administrativa de Polònia (Naczelny Sąd Administracyjny), i el Tribunal de l'Estat. Amb l'aprovació del Senat, el Sejm també designa l'ombudsman, conegut com el "Comissionat per a la Protecció dels Drets Civils" (Rzecznik Praw Obywatelskich) per un període de cinc anys.

Subdivisió administrativa

Vegeu també: Llista de ciutats de Polònia

Polònia es divideix en 16 voivodats, 379 comtats anomenats en polonès powiat (fins i tot 65 ciutats amb l'estatut de comtat) i 2.478 comunes.

Voivodats i comtats de Polònia

⁽¹⁾ l'1 de gener de 2006
⁽²⁾Bydgoszcz és la seu del wojewoda; Toruń, el consell del voievodat.
⁽³⁾Gorzów Wielkopolski és la seu del wojewoda; Zielona Góra, el consell del voievodat.

Economia

Article principal: Economia de Polònia

Polònia té una de les economies més estables dels antics països comunistes. El 70% del seu comerç és amb països de la Unió Europea; importa sobretot maquinària tècnica per a la seva indústria, que suposa el 28% del seu PIB. Es concentra en els sectors de fabricació de vehicles i petroquímica.

El gruix de la riquesa polonesa prové del sector terciari, tot i que l'agricultura continua jugant-hi un paper rellevant. Un dels reptes contemporanis és fer-la més productiva, ja que continua depenent de latifundis i antigues inèrcies. Els productes que més exporta són la patata i els cereals.

Infraestructures aèries

Vegeu també: Llista d'aeroports de Polònia

Geografia humana i societat

Demografia

Evolució de la població polonesa entre el 1961 i el 2003 (dades de la FAO, 2005). Població en milers d'habitants

Amb 38 milions d'habitants,^[3] en anys recents la població polonesa ha decrescut per l'emigració i una forta caiguda en la taxa de natalitat. Des de l'entrada de Polònia a la Unió Europea, un gran nombre de polonesos n'han emigrat cap als països d'Europa occidental, com ara el Regne Unit, Alemanya i Irlanda. La taxa de creixement poblacional és de -0,045%, la taxa de natalitat és de 10 naixements per cada 1.000 habitants, la taxa de mortalitat és de 9,99 morts per cada 1.000 habitants, i la taxa neta de migració és de -0,46 migrants per cada 1.000 habitants.^[3] L'esperança de vida en néixer és de 75 anys, i la taxa de fecunditat d'1,27 nens per dona.^[3]

Etnografia i llengua

Històricament, Polònia va ser un estat multiètnic, la llar de moltes llengües, cultures i religions. Abans de la Segona Guerra mundial, hi havia comunitats importants d'alemanys, ucraïnesos, i en particular de jueus, estimats en 3 milions tot just abans del conflicte bèl·lic. D'altra banda, hi havia minories poloneses fora del seu territori, en especial a Daugavpils (a Letònia), a Minsk (a Bielorússia), i a Kíev (a Ucraïna).^[4] Tot va canviar radicalment després de la guerra: els canvis territorials i l'expulsió de les minories van fer de Polònia un dels països aparentment més homogenis del món. En l'actualitat, el 97% es considera ètnicament polonès, mentre que només l'1,23% va declarar tenir una altra nacionalitat en el cens del 2002 (a més, el 2,03% no va declarar cap nacionalitat). Les minories més grans en són els silesians, els alemanys, els ucraïnesos, els lituans, els russos, els jueus i els bielorussos.

La llengua oficial és el polonès, una llengua eslava occidental. Fins fa poc, el rus era una llengua important i que s'estudiava com a segona llengua, però ha estat reemplaçat per l'anglès.

Religió

Església a Binarowa

A causa de l'Holocaust i de la fugida i expulsió de les poblacions alemanyes i ucraïneses després de la Segona Guerra mundial, Polònia ha esdevingut un país gairebé homogeni religiosament. La majoria de la població és catòlica romana, al voltant del 89%.^[5][6] Tot i que el percentatge dels catòlics practicants és molt menor que en el passat, Polònia encara és un dels estats més religiosos d'Europa.^[7] Les minories religioses són els ortodoxos polonesos (506.800), els protestants (150.000), els testimonis de Jehovà (126.827), els catòlics orientals, els mariavites, els catòlics polonesos, els jueus, els musulmans (incloent-hi els tàtars de Białystok). Les esglésies protestants inclouen al voltant de 77.500 membres només en l'Església evangèlica-Augsburg de Polònia, a més de moltes altres esglésies pentecostals i evangèliques. La llibertat religiosa és garantida en la constitució des de 1989. Segons una enquesta del 2007, el 72% dels enquestats no estaven en contra de la presència del catolicisme en les escoles públiques; tanmateix, hi ha cursos alternatius d'ètica només en l'1% del sistema educatiu públic.^[8]

Cultura i oci

Palau de la Cultura de Varsòvia

Museu Marítim i Teatre Szczecin

La cultura polonesa s'ha vist influenciada tant per la cultura oriental com per l'occidental. Actualment, això és evident en la seva arquitectura, folklore i art. Polònia és el lloc de naixement de diversos personatges coneguts com ara Marie Curie, Frédéric Chopin, i Nicolau Copèrnic, entre d'altres.

L'art polonès ha reflectit les tendències mundials. El famós pintor Jan Matejko va incloure nombrosos esdeveniments històrics significatius en les seves pintures. Un altre artista polonès important va ser Stanisław Ignacy Witkiewicz. Fou un exemple de l'home renaixentista, així com un destacat dramaturg, pintor i poeta.

Els inicis de la literatura polonesa daten dels anys 1100, i inclou poetes i escriptors com Jan Kochanowski, Adam Mickiewicz, Bolesław Prus, Juliusz Słowacki, Witold Gombrowicz, Stanisław Lem, Ryszard Kapuściński, Henryk Sienkiewicz, Władysław Reymont, Czesław Miłosz, Wisława Szymborska (els últims quatre han guanyat el Premi Nobel de Literatura), i el novel·lista anglès d'origen polonès Joseph Conrad.

Molts directors de cinema polonesos són mundialment coneguts, incloent-hi els guanyadors de l'Oscar Roman Polański, Andrzej Wajda, Zbigniew Rybczyński, Janusz Kamiński i Krzysztof Kieślowski. També són mundialment conegudes les actrius Helena Modjeska i Pola Negri. Entre els compositors, el més conegut mundialment és Frédéric Chopin, però altres compositors polonesos han obtingut un gran renom mundial: Krzysztof Penderecki, Henryk Mikołaj Górecki, Karol Szymanowski i Grazyna Bacewicz, entre d'altres.

Pel que fa a la cuina polonesa, els plats més famosos són la kiełbasa, barszcz, pierogi, flaczki (sopa), gołąbki, oscypek, kotlet schabowy (costelles de porc poloneses), bigos, diversos plats de patata, i sandvitx de zapiekanka, entre d'altres. Les postres tradicionals poloneses inclouen el pączki, i el pa de gingebre, entre d'altres. De la tradició comunista de l'antiga República Popular de Polònia encara resten els menús econòmics oferts als anomenats Bar mleczny.^[9][10]

Esports

Molts esports són populars a Polònia. El futbol és el més popular al país, amb una rica història de competència internacional. També tenen força afició l'atletisme, el bàsquet, la boxa, l'esgrima, l'handbol, l'hoquei sobre gel, la natació i l'halterofília, entre d'altres.

El primer pilot polonès de Fórmula 1 va ser Robert Kubica, que també va ser el primer a guanyar una cursa. Polònia ha destacat en el món de les motos gràcies a Tomasz Gollob, pilot amb un gran èxit. Les muntanyes poloneses són un lloc ideal per a realitzar la pràctica del senderisme, l'esquí i el ciclisme de muntanya. Aquests esports atrauen cada any milions de turistes, procedents de tot el món. Les platges i els complexos turístics del mar Bàltic són llocs populars per a practicar la pesca, la canoa, el caiac, entre altres esports aquàtics.

Festes

Polonesos cèlebres

Categoria principal: polonesos

• 
  Copèrnic, astrònom i matemàtic.


• 
  Fryderyk Chopin, gran músic i compositor.


• 
  Maria Skłodowska Curie, científica, Premi Nobel de Física l'any 1903, Premi Nobel de Química el 1911.


• 
  Henryk Sienkiewicz, escriptor, Premi Nobel de Literatura el 1905.


• 
  Karol Wojtyła, papa Joan Pau II.


• 
  Lech Wałęsa, líder sindical revolucionari, president de la república entre 1990 i 1995.


• Pare Jerzy Popiełuszko, sacerdot, sindicalista i líder opositor, màrtir del règim comunista.


• 
  Adam Mickiewicz, escriptor.


• 
  Robert Lewandowski, davanter del Bayern München.


• 
  Tadeusz Kościuszko, enginyer, líder del moviment antiocupació russo-prussiana-austrohongaresa. El cim més alt d'Austràlia (Mount Kosciuszko) porta aquest nom en memòria seva.


• 
  Robert Kubica, pilot de Fórmula 1 en actiu en la màxima competició automobilística.


• 
  Witold Gombrowicz, escriptor i dramaturg del segle xx.


• 
  Ryszard Kapuściński, periodista i escriptor.


• 
  Karol Borsuk, destacat matemàtic, especialitzat en topologia.


• 
  Alfred Tarski, matemàtic i lògic i coautor juntament amb Banach d'una famosa paradoxa: Banach–Tarski paradox.


• 
  Ximon Peres, president de l'estat d'Israel.


• 
  Violetta Villas, polonesa i cantant internacional, molt famosa a Las Vegas i Europa.


• 
  Roman Polanski, director de cinema.


• 
  Waclaw Sieroszewski, escriptor, etnògraf, sindicalista i revolucionari.

Història

Article principal: Història de Polònia

Polònia va ser envaïda per tribus germàniques i eslaves, pels huns i pels àvars. En el segle X, el príncep Miecislau I, primer membre de la dinastia Piast, va assentar les bases del futur estat polonès, el Regne de Polònia: va ser batejat el 966, amb la qual cosa adoptà la religió cristiana com a nova religió oficial; això féu que el gruix de la població l'assimilés com a pròpia en el decurs del següent segle.

El 1384, l'oligarquia polonesa portà al poder la princesa Eduvigis, la qual es casà amb Ladislau II Jagelló, gran duc de Lituània (Gran Ducat de Lituània). Aquesta unió donà als polonesos força suficient per a enfrontar-se als teutons, formant un poderós estat, l'Imperi polonès, les fronteres del qual s'estenien del mar Bàltic al mar Negre, i va arribar a tenir Kíev entre les seves ciutats.

El segle xvi, amb els jagelló, va ser conegut com el "segle d'or" de l'estat polonesolituà. Un segle més tard, la rebel·lió dels cosacs a Ucraïna, el 1648, va assentar les condicions propícies perquè Rússia envaïra Polònia.

El 1772, la intervenció conjunta de Prússia, Àustria i Rússia va imposar el primer repartiment de Polònia, restant la Pomerània oriental per a Prússia, la Galítzia i part de la petita Polònia per a Àustria, i Lituània per a Rússia.

Aprofitant la guerra russoturca, el congrés polonès va votar una nova constitució monàrquica, però el 1793 novament van intervenir-hi Prússia i Rússia, i dugueren a terme el segon repartiment de Polònia, que annexionava Lituània, Ucraïna occidental, Volínia i Podòlia a Rússia i Posnània, Danzig (Gdańsk) i Toruń a Prússia. Després del fracàs de la rebel·lió del 1794, es produí el tercer repartiment de Polònia el 1795, que fou el darrer i la seva fi com a estat independent.

En finalitzar la Primera Guerra mundial, període durant el qual el territori polonès va ser novament envaït per tropes alemanyes i austríaques, Polònia aconsegueix la independència després de més 120 anys sense haver disposat d'un estat. Això va ser possible gràcies al fet que els aliats van estar d'acord amb la voluntat del president dels Estats Units Woodrow Wilson, expressada al Congrés dels Estats Units. Abans que s'acabés la guerra (punt tretzè dels catorze punts del seu discurs), es proclamà la Segona República Polonesa (1918), que de seguida va patir una nova i greu amenaça: la guerra amb els soviets, iniciada el 1919 després de l'agressió de les tropes comunistes. Després d'unes línies de front fluctuants, Polònia va aconseguir retenir la seva independència.

L'any 1926, el general Józef Pilsudski va assumir la direcció de l'estat proclamant-se com a dictador.

L'1 de setembre de 1939, Hitler envaeix Polònia amb una guerra llampec (Blitzkrieg), i es desencadena la II Guerra mundial. En un atac sorpresa, l'aviació alemanya va destruir les principals ciutats poloneses i el país va ser envaït pel III Reich i la Unió Soviètica envaeix l'est de Polònia, de manera que en menys d'un mes estava totalment ocupat, segons el pacte Molotov-Ribbentrop. Durant la guerra, Polònia va perdre sis milions de persones, la meitat d'elles jueves, primer concentrades en els guetos de les ciutats i després en camps d'extermini tristament coneguts, com el d'Auschwitz, al sud del país.

El 1945, Polònia va ser ocupada per les tropes russes, que no van respectar el govern en l'exili ni van tornar la independència al país. Es va formar un govern provisional d'alliberament nacional, que va derivar en una democràcia popular, la qual cosa va conduir a les reformes inspirades en el model soviètic. A més, amb la Conferència de Ialta, les fronteres poloneses es van desplaçar cap a l'oest, perdent les regions de Galítzia oriental i Brest-Litovsk a favor d'Ucraïna i Bielorússia. Amb Alemanya, la frontera es va fixar a la línia Oder-Neise, per la qual cosa el territori polonès seria més reduït que el de 1939.

L'alçament popular de Poznan el 1956 va obrir una xicoteta esperança d'alliberament. La caiguda de Wladyslaw Gomulka i la seua substitució per Edward Gierek es va deure a les protestes per la falta de llibertats i per la carència dels productes bàsics de supervivència. Però, no va haver-hi transformacions radicals i Polònia va seguir davall l'òrbita russa durant les dècades següents.

El 1980, es va produir una gran onada de vagues, dirigides per la central sindical Solidaritat i pel seu líder Lech Walesa, que van aconseguir reformes profundes. Gierek va ser substituït per Stanislaw Kania i aquest pel general Wojciech Jaruzelski, el qual el 1981 va donar un colp d'estat amb ajuda de l'exèrcit polonès. El 1985, Jaruzelski cedeix el comandament a Zbigniew Messner i assumeix la secretaria general del Partit Unificat Obrer Polonès. Per les vagues de 1988, el govern va legalitzar Solidarność i va convocar eleccions per a l'any següent, que van guanyar àmpliament els sindicalistes. El 1990, va ser triat com a president de Polònia Lech Walesa.

Recuperada la independència i la democràcia, Polònia va dirigir els seus passos a la Unió Europea, amb què va signar una sèrie d'acords previs a la seua incorporació com a membre, cosa que es va produir el 2004. El 2005 va morir el Papa Joan Pau II, l'únic polonès de la història que ha aconseguit el pontificat.

• 
  

  

  
  

  
  

  Màxima extensió de la Confederació Lituano-Polonesa (1600)
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  El Primer Repartiment (1772)
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  El Segon Repartiment (1793)
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  El Tercer Repartiment (1795)
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Polònia, Guerra Bolxevic (juny 1920)
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Polònia, Guerra Bolxevic (agost 1920)
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Polònia, període 1922-1938
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Fronteres abans i després de la Segona Guerra mundial
  

  
  

  
  

Vegeu també

• 
  Edward Smigly-Rydz.


• 
  Końskowola.


• 
  Polonesos de l'Uruguai.


• 
  Verge de Częstochowa.


• 
  1920 Bitwa warszawska.


• 
  Llista de peixos de Polònia.


• Dzieci z Leningradzkiego

Referències

Enllaços externs

Polònia (Els Països de la UE) Portal del Centre de Documentació Europea de la Universitat Autònoma de Barcelona.

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons
	Viccionari

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nb» però no l'etiqueta <references group="nb"/> corresponent