Llum Ashen
Multi tool use
La llum Ashen, en anglès: Ashen light, derivat d'ash: 'cendra', que literalment significa llum cendrosa o pàl·lida, és un fenomen que s'ha observat per part d'astrònoms des de la Terra que consisteix en una brillantor groguenca emesa des del planeta Venus
Va ser observat per primera vegada per Giovanni Riccioli el 9 de gener de 1643. Molts astrònoms posen en dubte l'existència real del fenomen alguns el consideren només una il·lusió òptica i d'altres creuen que es tracta d'evidències de tempestes elèctriques en l'atmosfera de Venus.
L'equip soviètic rus que des de 1971 es va dedicar a analitzar les dades proporcionades per la sonda Venera 7 i les següents, hi van detectar una activitat elèctrica extrema en les capes baixes de l'atmosfera de Venus. Dades similars s'obtingueren de la sonda Galileu el febrer de 1990. També les dades de la sonda Venus Express, publicades a la revista Nature el 29 de novembre de 2007 incloïen la presència de llampecs elèctrics en el núvols d'àcid sulfúric de Venus.
En l'actualitat, tanmateix, es posa en dubte la relació efectiva entre el fenomen de l' activitat elèctrica atmosférica de venus i les observacions amb telescopis des de la Terra, per tant, les anomenades "llums Ashen" romanen com un possible efecte òptic.
Referències
- Baum, R. M. (2000) - The enigmatic ashen light of Venus: an overview, Journal of the British Astronomical Association, 110 325
- C. T. Russell y J. L. Phillips (1990) - The Ashen Light. Advances in Space Research, Vol. 10, No. 5, pp. (5)137-(5)141.
- M. Gingrich y E. Myers (2001) - The Paradoxical Ashen Light of Venus
Enllaços externs
The Ashen Light, C. T. Russell and J. L. Phillips, en inglés.
Encyclopedia of Astrobiology, Astronomy & Spaceflight; Venus, ashen light, en inglés.
- S'afebleix el Cas de les "Llums Ashen"
Venus
|
|---|
| Generalitats |
Atmosfera • Colonització • Geologia • Terraformació • Trànsit
|
| Cartografia |
| Escala 1/10.000.000 |
Ishtar Terra • Guinevere Planitia • Sedna Planitia • Niobe Planitia • Helen Planitia • Lavinia Planitia • Aphrodite Terra • Lada Terra
|
| Escala 1/5.000.000 |
Snegurochka Planitia V-1 • Fortuna Tessera V-2 • Meskhent Tessera (V-3) • Atalanta Planitia (V-4) • Pandrosos Dorsa (V-5) • Metis Mons (V-6) • Lakshmi Planum (V-7) • Bereghinya Planitia (V-8) • Bell Regio (V-9) • Tellus Tessera (V-10) • Shimti Tessera (V-11) • Vellamo Planitia (V-12) • Nemesis Tesserae (V-13) • Ganiki Planitia (V-14) • Bellona Fossae (V-15) • Kawelu Planitia (V-16) • Beta Regio (V-17) • Lachesis Tessera (V-18) • Sedna Planitia (V-19) • Sappho Patera (V-20) • Mead (V-21) • Hestia Rupes (V-22) • Niobe Planitia (V-23) • Greenaway (V-24) • Rusalka Planitia ( V-25) • Atla Regio (V-26) • Ulfrun Regio (V-27) • Hecate Chasma (V-28) • Devana Chasma (V-29) • Guinevere Planitia (V-30) • Sif Mons (V-31) • Alpha Regio (V-32) • Scarpellini (V-33) • Ix Chel Chasma (V-34) • Ovda Regio (V-35) • Thetis Regio (V-36) • Diana Chasma (V-37) • Stanton (V-38) • Taussig (V-39) • Galindo (V-40) • Phoebe Regio (V-41) • Navka Planitia (V-42) • Carson (V-43) • Kaiwan Fluctus (V-44) • Agnesi (V-45) • Aino Planitia (V-46) • Juno Chasma (V-47) • Artemis Chasma (V-48) • Mahuea Tholus (V-49) • Isabella (V-50) • Imdr Regio (V-51) • Helen Planitia (V-52) • Themis Regio (V-53) • Nepthys Mons (V-54) • Lavinia Planitia (V-55) • Lada Terra (V-56) • Fredegonde (V-57) • Henie (V-58) • Barrymore (V-59) • Godiva (V-60) • Mylitta Fluctus (V-61) • Hurston (V-62)
|
|
| Topografia |
Chasmata • Colles • Coronae • Cràters • Dorsa • Farra • Fluctūs • Fossae • Labyrinthi • Lineae • Montes • Paterae • Planitiae • Plana • Regiones • Rupēs • Terrae • Tesserae • Tholi • Undae • Valles
|
| Exploració |
| Missions |
Programa Venera (1VA · 2MV-1 No.1 · 2MV-1 No.2 · 2MV-2 No.1 · 1 · 2 · 3 · 3MV-4 No.6 · 4 · 4V-1 No.311 · 5 · 6 · 7 · Kosmos 359 · 8 · Kosmos 482 · 9 · 10 · 11 · 12 · 13 · 14 · 15 · 16) • Programa Mariner (1 · 2 · 5 · 10) • Programa Zond (3MV-1 No.2 · 3MV-1 No.3 · 1) • Pioneer Venus • Programa Vega (1 · 2) • Magellan • Venus Express • PLANET-C • IKAROS • Shin'en
|
| Proposat |
| Orbitadors i sondes |
DAVINCI • HAVOC • Indian Venusian orbiter mission • Venera-D • Venus Entry Probe • VICI • VISAGE • VOX • VERITAS
|
| Sobrevols planetaris |
Europa Clipper • Inspiration Mars • Laplace-P • Mercury-P • Uranus orbiter and probe •
|
|
|
| Altres temes |
Llum Ashen • Satèl·lit Neith • Objectes artificials sobre Venus
|
6Joc9rZkNl4vRXao,rwHoOt,ja3 vzVrgKW,H8XJAqdLOB6 QMjbm5945VyS3HFhj2gmn3kFDS 66s5
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
