Rata
| Rattus | |
|---|---|
 R. rattus | |
| Període | |
Plistocè inferior – recent | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Rodentia |
| Família | Muridae |
| Subfamília | Murinae |
| Gènere | Rattus Fischer de Waldheim, 1803 |
 | |
Les rates o rats (Rattus) són un gènere de rosegadors de mida mitjana. Poden arribar als 500 g de pes, més grans que els seus parents propers, els ratolins. Hi ha tres espècies amb marcat caràcter hemeròfil: La rata negra -Rattus rattus-, la rata comuna o de claveguera -Rattus norvegicus- i la rata de Polinèsia -Rattus exulans—, cohabiten amb els éssers humans arreu del planeta, compartint el seu hàbitat.
Contingut
1 Mascotes
2 Llista d'espècies
3 Alimentació
4 Característiques
5 Cromosomes
6 Enllaços externs
Mascotes
Rata ensinistrada per a mantenir-se a l'espatlla de la seva propietària
Les rates es crien com a animals de companyia com a mínim des del segle XIX. Són animals sociables, intel·ligents i poden ser ensinistrades per usar una caixa de sorra, venir quan se les crida i realitzar trucs diversos. Les rates domèstiques són variants de l'espècie R. norvegicus o rata comuna, però les rates negres no són infreqüents. Les rates domèstiques es comporten de manera diferent que els seus parents salvatges segons el nombre de generacions que portin en captiveri i quan s'han adquirit de fonts solvents, no hi ha risc de zoonosi, al contrari que amb altres animals de companyia.
Llista d'espècies
A continuació s'esmenten les espècies assignades a aquest gènere ordenades alfabèticament pel seu nom binomial. En alguns casos s'inclou al costat el nom vernacular en català. Per a major informació i documentació de cada espècie llegiu-ne l'article corresponent.
- Rattus adustus
- Rattus andamanensis
- Rattus annandalei
- Rattus arfakiensis
- Rattus argentiventer
- Rattus arrogans
- Rattus baluensis
- Rattus blangorum
- Rattus bontanus
- Rattus burrus
- Rattus colletti
- Rattus detentus
- Rattus elaphinus
- Rattus enganus
- Rattus everetti
- Rattus exulans
- Rattus feliceus
- Rattus fuscipes
- Rattus giluwensis
- Rattus hainaldi
- Rattus hoffmani
- Rattus hoogerwerfi
- Rattus jobiensis
- Rattus koopmani
- Rattus korinchi
- Rattus leucopus
- Rattus losea
- Rattus lugens
- Rattus lutreolus
- Rattus macleari
- Rattus marmosurus
- Rattus mindorensis
- Rattus mollicomulus
- Rattus montanus
- Rattus mordax
- Rattus morotaiensis
- Rattus nativitatis
- Rattus nikenii
- Rattus niobe
- Rattus nitidus
Rattus norvegicus (rata comuna o rata de claveguera o rat dels fossats)- Rattus novaeguineae
- Rattus omichlodes
- Rattus osgoodi
- Rattus palmarum
- Rattus pelurus
- Rattus pococki
- Rattus praetor
- Rattus pyctoris
- Rattus ranjiniae
Rattus rattus (rata negra, rata de camp o rata traginera)- Rattus richardsoni
- Rattus salocco
Rattus sanila †
- Rattus satarae
- Rattus simalurensis
- Rattus sordidus
- Rattus steini
- Rattus stoicus
- Rattus tanezumi
- Rattus tawitawiensis
- Rattus timorensis
- Rattus tiomanicus
- Rattus tunneyi
- Rattus vandeuseni
- Rattus verecundus
- Rattus villosissimus
- Rattus xanthurus
Alimentació
Les rates mengen de tot, és a dir, són omnívores. A les zones urbanitzades s'alimenten del menjar emmagatzemat o dels residus. En zones no urbanitzades, s'alimenten de fruits, arrels, petits mamífers, insectes i altres materials. També poden enfilar-se sobre nius d'aus. No refusen la carn en putrefacció d'altres animals. No poques vegades provoquen la mort d'animals dormits, fins i tot els de considerable grandària. El canibalisme està molt estès en l'espècie, i algunes rates, sobretot les més joves, són devorades pels seus pares. La rata és una nedadora excepcional i atrapa peixos petits i crancs, també pot capturar cargols i insectes aquàtics. La rata té la necessitat imperiosa d'aigua, encara que sigui pestilent o salabrosa.
Característiques
Les rates són rosegadors de cos allargat, musell puntegut i orelles llargues que arriben la vora de l'ull en estirar-se cap endavant. La cua és allargada, prima i gairebé nua, amb algunes petites escates i pèls curts; els ulls i les orelles són grans i el pelatge espès i de color variable, depenent de l'espècie. El ventre és sempre més clar; la línia de separació no està molt ben definida, però és visible. Les femelles posseeixen cinc parells de mames, dos pectorals i 3 inguinals. Les femelles són lleugerament més petites que els mascles. La seva dentadura consta de 16 peces, fórmula dentària: 2 (1/1, 0/0, 0/0, 3/3) = 16, presentant tant en la mandíbula superior com en la inferior, 2 incisius, de creixement continu, i 3 molars en cada semi arcada; no tenen canins i premolars. La cua és una excel·lent eina que serveix per controlar els seus salts, com a barra d'equilibri quan caminen sobre tubs, cables o cordes i per equilibrar mentre nada.7
La mida varia en les diferents espècies. La majoria d'espècies de Rattus pesen entre 95 i 240 grams i tenen una longitud de 17 a 21 cm, amb una cua tan llarga com el cos. Una de les espècies més petites és R. osgoodi, endèmica del sud de Vietnam, amb un cos de 12 a 17 cm. En la banda oposada es troba la rata de cua blanca de Cèlebes (R. xanthurus) que mesura de 19 a 27 cm amb una cua de fins a 34 cm de longitud.11
La majoria de les espècies del gènere tenen un pelatge curt, dens i suau. En algunes espècies, el pelatge pot ser més gruixut i llarg, una mica llanós o, per contra, aspre. En altres, com l'esmentada R. xanthurus, i la rata de Sikkim (Rattus remotus), presenten pèls llargs i prims similars a bigotis a la zona del llom i els malucs que s'estenen de 4 a 6 cm per sobre del pelatge.
El patró bàsic de coloració del gènere és el dors de color marró groguenc, esquitxat de color marró fosc a negre i clapejat d'ocre i el ventre de color gris platejat a gris fosc, de vegades tenyit de tons ocre. La cua, les orelles i les potes són de color marró fosc. De la mateixa manera que la textura del pelatge, el color també és variable. Rattus remotus té el llom de color marró i el ventre de color blanc pur. Rattus nitidus, un rat de camp de l'Himàlaia, té el llom marró, el ventre gris i les potes de color blanc. Altres espècies tenen pelatge fosc, com Rattus lugens nativa de les costes de Sumatra, que presenta un llom de color marró fosc a negre i un ventre grisenc. Tot i que la cua és de color gris a negre en la majoria de les espècies, algunes mostren un patró de dos colors. Així en R. nitidus i Rattus turkestanicus, la cua és marró a la part de dalt i d'un color més clar o blanc a la part de baix. El patró bicolor pot ser d'un altre tipus, el terç basal o la meitat de la cua de color marró i la resta uniformement blanc, com ocorre en la rata de cua blanca de Célebes (Rattus hoogerwerfi).
Cromosomes
La majoria de les espècies del gènere presenten 42 cromosomes en les seves cèl·lules somàtiques, amb un cariotip molt similar tot i que es troben petites diferències entre espècies. No obstant això, hi ha altres espècies o subespècies amb menor nombre de cromosomes (per exemple, R. fuscipes, R. conatus i R. rattus rattus) a causa de la fusió de parells de cromosomes acrocèntrics (amb un sol braç cromosòmic) en cromosomes metacéntricos individuals (amb dos braços cromosòmics), procés conegut com a translocacions robertsonianes. Altres reordenaments cromosòmics, com ara les inversions, també han contribuït a l'evolució cromosòmica dins del gènere. Així, R. sabanus presenta un cariotip marcadament diferent de la resta de les espècies (presenta solament dos petits cromosomes metacéntricos, quan en les altres espècies aquest nombre arriba a set) que es considera que ha sorgit per mitjà d'inversions cromosòmiques que involucren el centròmer (les que es denominen inversions pericèntriques).
Enllaços externs
- http://www.anim.med.kyoto-u.ac.jp/nbr/home.htm
- http://www.ratbehavior.org/rats.html
- http://rgd.mcw.edu
- http://brainmaps.org/index.php?p=speciesdata&species=rattus-norvegicus
