Roger de Llúria
 | Caldria contextualitzar les obres citades al cos de l'article. |
 Estàtua de Roger de Llúria a Barcelona, davant del Parc de la Ciutadella | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 de gener de 1250[1] Lauria-Basilicata (regne de Sicília) |
| Mort | 19 de gener de 1305(1305-01-19) (als 55 anys) València (regne de València) |
| Lloc d'enterrament | Reial Monestir de Santes Creus |
| Activitat | |
| Ocupació | Oficial naval |
| Lleialtat |  Rei d'Aragó |
| Branca militar | Armada |
| Rang militar | Almirall |
| Unitat militar | Armada Reial |
| Conflicte | Expedició a Tunis (1282-1286) Guerra de Sicília (1282-1289) Croada d'Aragó (1283–1285) |
| Victòria | Combat de Malta Batalla de les Illes Formigues Batalla del golf de Nàpols Batalla del cap Orlando Batalla dels Comtes |
| Premis | |
| Monument | Barcelona i Tarragona |
 | |
 | |
Ruggero di Lauria i d'Amichi (més conegut per Roger de Llúria, Roger de Lòria o Roger de Luria)[2] (Lauria-Basilicata o Scalea-Calàbria, 17 de gener del 1250 - València, 19 de gener del 1305) fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona on va arribar en el seguici de la reina Constança de Sicília, la muller de Pere III d'Aragó «el Gran». Fou el més famós i victoriós almirall de l'Armada Reial durant el regnat de Pere el Gran. Està enterrat als peus del sepulcre d'aquest sobirà al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus.
Contingut
1 Orígens familiars
2 Matrimoni i descendents
3 Biografia
3.1 Expedició a Tunis
3.2 Almirall de la flota
3.3 Guerra de Sicília
3.4 Croada contra la Corona d'Aragó
4 Sepulcre
5 Referències
6 Bibliografia
Orígens familiars
Els seus orígens familiars tenen ascendència normanda.[3] El seu pare fou el cavaller lucanès Ricardo di Lauria, senyor de Loria i gran privat de Manfred I de Sicília, i la seva mare fou Na Isabella d'Amichi, coneguda per Bella d'Amichi, dama de companyia de la reina Constança de Sicília.
Roger de Llúria, de Joaquim Ros i Sabaté, al carrer homònim que té dedicat a Barcelona
El seu germà fou Joan de Lloria i d'Amichi.
Matrimoni i descendents
Roger de Llúria es va casar dos cops, primer amb Margherita Lancia, i després amb Saurina d'Entença:[4][5]
1273. ∞ Margherita Lancia, germana de Corrado Lancia, dit Conrad Llança. Fills:
1. Beatriu de Lloria i Lancia, casada amb Jaume II de Xèrica i mare d'Alfons, que adoptà el nom d'Alfons Roger de Lloria
2. Jofredina de Lloria i Lancia (+ 1331), casada amb Ot I de Montcada i de Pinós, 4t baró d'Aitona
3. Rogeró de Lloria i Lancia, Senyor de Tortora i Aieta; mort prematúrament als 22 anys
4. Hilària de Lloria i Lancia (c.1285- c.1343), Senyora de Lloria, Maratea, Ravello, Nicotera i Scalea; muller d'Enrico Sanseverino i mare de Ruggero Sanseverino i Lauria
1285 ∞ Saurina d'Entença i de Montcada, germana de Berenguer d'Entença i de Montcada (aquell qui es va unir a la Companyia Catalana d'Orient de Roger de Flor). Fills:
5. Joan de Lloria i d'Entença, magistrat
6. Carles de Lloria i d'Entença (c.1292-1310), Senyor de Lloria del 1308 al 1310
7. Margarida de Lloria i d'Entença (c.1294-c.1343), casada amb Bernat de Vilaragut i Sarrià.
8. Nicolau de Lloria i d'Entença, Senyor de Taormina
9. Constança de Lloria i d'Entença, Senyor de Taormina
10. Roger Berenguer de Lloria i d'Entença (? - c.1328), Senyor de Lloria, Lagonegro, Ravello, Maratea, Castelluccio, Rotonda, Papasidero e Laveno el 1305; Senyor de Scalea i Mileto el 1310
11. Robert de Lloria i d'Entença (mort abans que el pare)
Biografia
Batalla del golf de Nàpols. Obra de Ramon Tusquets i Maignon, 1885.
"Roger de Llúria: cap peix gosarà alçar-se sobre el mar, si no porta un escut o un senyal del rei d'Aragó en la cua"
Estàtua de Roger de Llúria situada a Tarragona.
Estàtua de Roger de Llúria situada a Lauria (Basilicata).
Veritable artífex de la preeminència marítima a la mediterrània per part de la Corona d'Aragó. Almirall de l'estol català que comandà brillantment durant tot el regnat de Pere III d'Aragó "el Gran". Se li va concedir el comtat de Cocentaina (esdevenint-se així el primer comte de Cocentaina) com a premi per la seua trajectòria militar, i va obtenir la senyoria sobre l'illa de Gerba arran de l'Expedició a Tunis de 1282.
Expedició a Tunis
Almirall de la flota
Hauria estat nomenat almirall de la flota després que el rei en Pere III d'Aragó destituís l'anterior almirall, el seu fill bord Jaume Pere, perquè aquest desobeí les seves ordres en la incursió a Calàbria.
Guerra de Sicília
El 8 de juny de 1283 va enfrontar-se a l'armada angevina dels almiralls provençals Cornut i Bonví en el Combat de Malta, evitant el desembarcament angeví a Sicília.[6] El 5 de juny de 1284[7] va tenir lloc la batalla del golf de Nàpols, en la que el seu estol fou atacat prop de Nàpols per l'angeví sota el comandament de Carles II d'Anjou «el coix», i després d'un primer contacte Roger va fingir retirar-se cap a Castellamare però es va atutar en sec i iniciar el combat enmig de les aigües del golf de Nàpols per destruir a la flota angevina.
No és estrany, doncs, la seva prepotència quan rotundament pronuncià aquesta cèlebre frase: "Que a partir d'ara no hi haurà peix que s'atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres del nostre senyor rei d'Aragó".
| « | Ne sol hom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d'Arago; ne encara no solament galera, ne leny, mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar, si o porta hun escut o senyal del rey d'Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d'Arago e de Cecilia.[8] | » |
| — Frase de Roger de Llúria a la, Crònica de Bernat Desclot; cap CLXVI | ||
Croada contra la Corona d'Aragó
Cridat estant a Sicília per defensar Catalunya, va obtenir una victòria essencial sobre l'estol francès de Felip III l'Ardit, a la batalla naval de les Formigues,[9] els dies 3 i 4 de setembre de 1285 durant la Croada contra la Corona d'Aragó. Unes setmanes més tard va atacar el Llenguadoc amb dos mil almogàvers, atacant Serinhan, Valras i Agde tornant a Barcelona amb un impressionant botí.
Sepulcre
Tal com manifestà en la seva darrera voluntat fou enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus i la seva tomba està coberta per una senzilla llosa funerària situada als peus del sepulcre del seu senyor i amic personal, el rei en Pere el Gran. El text de la llosa funerària resa:
| « | ASI:IAU:LO:NOBLE:EN:R / DE:LURIA:ALMIRALL:GENE / RAL:DLS:REGNES:DARAGO / ED:CICILIA:P:LO:SENOR:REI / DARAGO:E:PASSA:DESTA / VIDA:EN:LAYN:DE:LA:EN / CARNACIO:DE:NOSTRE:SE / NOR:IHU:CRIST:MIL:T:CCC / T:IIII:XUI:KALENDES / DE:FEBRER. | » |
Així mateix se li va dedicar un monument al final de la Rambla Nova de Tarragona, tocant al Balcó del Mediterrani.
Referències
↑ Data de Naixement (en castellà)
↑ El topònim italià és Lauria, amb la tonicitat sobre la i. En català medieval es deia Lloria o Lluria, sovint escrit amb una sola L inicial que probablement es pronunciava palatal i així és com l'anomenen els seus contemporanis catalans a la Crònica de Bernat Desclot i la Crònica de Ramon Muntaner. La manca d'accent gràfic en català medieval va conduir al canvi en l'accentuació.
↑ «Neix Roger de Llúria, un “viking” a la cort de Barcelona». Elnacional.cat, 17-01-2018. [Consulta: 17 gener 2018].
↑ Enciclopèdia Catalana: Llinatge de Llòria
↑ Enciclopèdia Catalana: Saurina d'Entença i de Montcada
↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (s. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 163.
↑ Històries de Catalunya, Roger de Llúria
↑ Desclot, Bernat: cap. 166
↑ Crònica de Ramon Muntaner (Cap.CXXXV)
Bibliografia
- José Luis Infiesta, Roger de Llúria José Luis Infiesta, Editor - col·lecció Gent nostra. ISBN 978-84-931820-6-9
- Crònica de Ramon Muntaner
Qué visitar en Djerba, la isla de Ulises, Roger de Llúria, Felipe II y el pirata Barbarroja(castellà)
Roger de Llúria a la Classic Encyclopedia, basada a l'edició de 1911 de la Edition of the Encyclopaedia Britannica (anglès)
The Columbia Electronic Encyclopedia (2003) "Roger of Loria". Columbia University Press.(anglès)
(francès) Ernest Delamont: Histoire du roussillon [1]
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roger de Llúria |
