Misenita
 Misenita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | K8H6(SO4)7 |
| Localitat tipus | Grotta dello Zolfo, Miseno, Bacoli, Província de Nàpols, Campània, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.AD.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.AD.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/A.06 |
| Dana | 28.1.2.1 |
| Heys | 25.1.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Color | incolor (material artificial), blanc-grisenc |
| Lluïssor | sedosa, nacrada |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,475 nβ = 1,480 nγ = 1,487 |
| Birefringència | δ = 0,012 |
| Angle 2V | mesurat: 81°, calculat: 82° |
| Dispersió òptica | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1849 |
| Referències | [1] |
 | |
La misenita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, el cap Miseno, a prop de Nàpols, Itàlia.
Característiques
La misenita és un sulfat de fórmula química K8H6(SO4)7. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són aciculars o en forma de llistons, allargats al llarg de [100] i aplanats en {001}, de més de 3 mil·límetres, en masses fibroses i agregats.[2] És soluble en H2O, i la solució té un gust amarg i àcid.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la misenita pertany a "07.AD - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, sense H2O, amb cations grans només" juntament amb els següents minerals: arcanita, mascagnita, mercallita, letovicita, glauberita, anhidrita, anglesita, barita, celestina, olsacherita, kalistroncita i palmierita.
Formació i jaciments
Molt rarament es forma sota condicions fumaròliques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: alum-(K), alunogen, halotriquita, metavoltina, pickeringita, sofre, tamarugita i voltaïta.[2] Va ser descoberta l'any 1849 a la Grotta dello Zolfo, a Miseno, Bacoli (Província de Nàpols, Campània, Itàlia). També ha estat descrita a Cerros Pintados (Regió de Tarapacá, Xile) i a la mina Marcel (Alta Silèsia, Polònia).
Referències
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Misenita |
↑ «Misenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 juliol 2016].
↑ 2,02,1 «Misenite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 11 juliol 2016].
