Lapurdi

Multi tool use
Multi tool use















































Infotaula de geografia políticaLapurdi










Bandera de Lapurdi Escut de Lapurdi


Localització







Lapurdi Kokapena.gif

43° 24′ N, 1° 27′ O / 43.4°N,1.45°O / 43.4; -1.45



Estat França
Regió Nova Aquitània
Departament Pirineus Atlàntics
Regió cultural Iparralde
Població
Total
238.339 (2007)
• Densitat
277,46 hab/km²
Geografia
Superfície
859 km²
Modifica les dades a Wikidata

Lapurdi (Lapurdi en euskera, Labourd en francès, i Labord en gascó) és un dels set territoris del País Basc. Administrativament forma part del departament francès dels Pirineus Atlàntics, a la regió d'Aquitània. Alhora està situat vora el golf de Biscaia i limita al sud amb Guipúscoa i la Comunitat Foral de Navarra, a l'est amb la Baixa Navarra i al nord amb el departament de les Landes. Baiona se sol considerar la capital cultural del territori. El nom de Lapurdi ve del nom romà Lapurdum, ciutat que podria coincidir amb l'actual Baiona.




Contingut






  • 1 Demografia


  • 2 Llengua


  • 3 Vegeu també


  • 4 Referències





Demografia


Segons les dades de l'INSEE la població de Lapurdi era de 238.339 habitants el 2007. El paisatge poblacional del territori presenta una gran nucli urbà compost per les ciutats de Biarritz, Anglet i Baiona (que formen la BAB) amb una població de 110.000 habitants, i la resta del territori, de caràcter més rural, que té quasi 128.000 habitants. Com a ciutats més importants hi ha Baiona, Anglet i Biarritz (amb més de 25.000 cadascuna) així com Hendaia, Donibane Lohizune (amb més de 10.000).



Llengua


Al territori s'hi han parlat històricament l'euskara i en menor mesura l'occità (dialecte gascó), fet que es reflecteix clarament en la toponímia, per exemple. El dialecte labortà és el majoritari, tot i que també es parla baix navarrès a l'est de Lapurdi (a Lekuine). L’àrea de predomini lingüístic històric de l’euskara comprèn tot el territori menys una franja septentrional de transició amb el dialecte occità gascó que engloba els municipis d’Anglet, Bocau, Baiona, Ahurti, Bardoze i Gixune.
Segons un estudi estadístic de 2006 el 25,4% de la població de Lapurdi coneixia l’euskera (de forma diversa, des de parlant nadiu a bilingüe passiu). Tanmateix el seu coneixement varia molt de l’aglomeració urbana Biàrritz-Anglet-Baiona (on el 14% és basco-parlant) a la resta del territori interior (on els basco-parlants representen el 37% de la població).[1][2]




Casa d'Ezpeleta. A la façana hi ha penjats a assecar pebrots vermells d'Ezpeleta (en basc Ezpeletako Biperrak), que tenen denominació d'origen i es conreen en deu municipis de Lapurdi



Vegeu també



  • Vescomtat de Lapurdi.


Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lapurdi Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. ↑ «L'enquête sociolinguistique 2006 — Institut culturel basque». EKA (institut cultural basc)


  2. ↑ «Tabla: Competencia lingüística (> = 16 años), según edad (País Vasco)». EAS (Govern Basc)





Coord.: 43° 24′ N, 1° 27′ O / 43.400°N,1.450°O / 43.400; -1.450







PLCZJBLdQkoISnMvk9Zw,JB7
-
Y qX rHXlkEOkk4CNNnBTuviqhNy sZD6,CqDSeDbtt4dOoxCjhVS 4WO yef PoY TVnRz,FiOrJD73bTEJ2,ktA

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more