Earl Hines
 Fotografia d'Earl Hines en un concert privat amb Charles Carpenter | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 de desembre de 1905 Pittsburg, Pennsilvània Fort Duquesne  |
| Mort | 22 d'abril de 1983(1983-04-22) (als 77 anys) Oakland, Califòrnia Oakland |
| Lloc d'enterrament | Evergreen Cemetery |
| Altres noms | Fatha |
| Grup ètnic | Afroamericà |
| Activitat | |
| Ocupació | Pianista |
| Gènere artístic | Jazz |
| Instrument | Piano |
| Discogràfica | Apollo Records, Columbia Records i Decca Records |
 | |
 | |
Earl Hines (Pittsburg, Pennsilvània, 28 de desembre de 1905 - Oakland, Califòrnia, 22 d'abril de 1983) fou un pianista de jazz estatunidenc. És considerat un dels millors pianistes de jazz.
Quan l'estil Nova Orleans emprengué la seva marxa vers el nord, Hines se sentí captivat per l'art d'Armstrong, en escoltar-lo a Chicago el 1922. Llavors, volgué realitzar al piano el que Satchmo realitzava amb la trompeta. Tocà amb Armstrong acompanyant la seva trompeta fins a identificar-se plenament amb aquell.
Les seves improvisacions eren escoltades amb frenètic entusiasme pels devots del jazz en aquella època d'expansió de la música de Nova Orleans. El 1928, junt amb Armstrong, enregistrà el famós Weather bird (duo de trompetes i piano), considerat una peça clàssica del jazz. Per l'extraordinari swing que imprimia al piano, crea un estil propi i característic que ha tingut molts imitadors.
Malgrat la seva admiració per Armstrong, va saber crear la seva pròpia personalitat, que figura entre els grans pianistes de jazz que han existit. Ningú ha assolit el vigor d'aquest intel·ligent intèrpret del jazz verdader. Va actuar amb l'orquestra d'Armstrong, amb la qual té gravades les peces més importants del gran trompeta, a les quals presta el seu original vigor interpretatiu.
També va tenir orquestra pròpia pels anys 1933 a 1937, en la qual s'hi formaren importants figures. La seva orquestra de Chicago fou l'única que va poder rivalitzar amb les de Nova York. Entre els noms que componien aquell gran conjunt, s'ha de recordar els saxòfons-alts, Ernie Wilkins, clarinets Omer Simeon i Darnell Howard, el trompeta Walter Fuller, el bateria Wallace Bishop, el cantant Earl Coleman, entre d'altres...
Les actuacions d'aquesta orquestra eren èxits clamorosos i el pianista contribuïa en gran manera a aquest èxit amb les seves audàcies i sols inimitables.
Entre les peces importants que enregistrà consten Boogie-woogie on Saint Louis Blues, Father steps in, Piano man, Grand Terrace shuffle, entre d'altres.
Bibliografia
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Earl Hines |
Enciclopèdia Espasa, Suplement dels anys 1959-60, pàg. 242, ISBN 84-239-4594-4.
