Mercallita

Multi tool use
Mercallita |
|
Fórmula química |
KHSO4
|
Epònim |
Giuseppe Mercalli
|
Localitat tipus |
Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
|
Classificació |
Categoria |
sulfats
|
Nickel-Strunz 10a ed. |
7.AD.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. |
7.AD.10 |
Nickel-Strunz 8a ed. |
VI/A.06 |
Dana |
28.1.1.1 |
Heys |
25.1.5 |
Propietats |
Sistema cristal·lí |
ortoròmbic
|
Estructura cristal·lina |
a = 9,79Å; b = 18,96Å; c = 8,41Å; |
Simetria |
mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
Grup espacial |
grup espacial 61
|
Color |
incolor, blau cel |
Exfoliació |
no observada |
Lluïssor |
vítria |
Diafanitat |
transparent |
Densitat |
2,31 g/cm3 (mesurada); |
Propietats òptiques |
biaxial (+) |
Índex de refracció |
nα = 1,445 nβ = 1,460 nγ = 1,491 |
Birefringència |
δ = 0,046 |
Angle 2V |
mesurat: 56°, calculat: 72° |
Dispersió òptica |
relativament forta |
Més informació |
Estatus IMA |
mineral heretat (G)
|
Any d'aprovació |
1935 |
Referències |
[1]
|
 |
La mercallita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de Giuseppe Mercalli (1850-1914), ex-director de l'Observatori del Vesubi.
Característiques
La mercallita és un sulfat de fórmula química KHSO4. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma de cristalls tabulars, d'uns pocs mil·límetres, agregats en estalactites.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mercallita pertany a "07.AD - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, sense H2O, amb cations grans només" juntament amb els següents minerals: arcanita, mascagnita, misenita, letovicita, glauberita, anhidrita, anglesita, barita, celestina, olsacherita, kalistroncita i palmierita.
Formació i jaciments
Es troba en fumaroles volcàniques actives, on sol trobar-se associada a altres minerals com la misenita, la hieratita i la carobbiïta. Va ser descoberta l'any 1935 al mont Vesuvi, a la província de Nàpols (Campània, Itàlia), l'únic indret on ha estat trobada.
Referències
↑ «Mercallite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 juliol 2016].
↑ «Mercallite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 11 juliol 2016].
pLTsY,OMTfPVQ9HsD8 Qe
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...