Col·legi electoral

Multi tool use
El col·legi electoral és el cos encarregat de triar a un determinat representant polític mitjançant el sistema de sufragi indirecte.
En el sistema de sufragi indirecte, els votants no elegeixen directament al candidat sinó a electors, que al seu torn tenen la missió d'elegir el candidat. Un cop elegits els electors han de formar un Col·legi electoral per procedir a votar, i finalment negociar i deliberar, per tal de determinar quin serà en definitiva el candidat electe.
La forma d'elegir els electors pot variar des d'un sistema de majoria, en el qual tots els electors corresponen al partit guanyador, un sistema de majoria i minoria, en què els electors es divideixen entre la primera i segona minories, o un sistema de representació proporcional.
En algunes legislacions, eels electors estan obligats a votar el candidat del partit que representen, però en altres no. És possible fins i tot, com succeeix als Estats Units que en un mateix col·legi electoral convisquin ambdós tipus d'electors.
En general les majories que es formen al col·legi electoral no coincideixen exactament amb les majories formades pel vot dels ciutadans. Aquesta diferència obre la possibilitat que un col·legi electoral elegeixi un candidat diferent del que va resultar més votat en l'elecció popular.
Vegeu també
- Col·legi Electoral dels Estats Units
ilI,c65N2UGwpabeN8A6cCw,FLR8oa2 4Acaebs2Lr,c TdsuVTZB1 77f,iai,IYKTYi ShORNCuaPqZrz,wr,lbpCV8pD,Xn,3pZsq KA48
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...