Paleolític inferior
Multi tool use
Prehistòria
|
|---|
|
Paleolític
|
Paleolític inferior
|
Paleolític mitjà
|
Paleolític superior
|
Epipaleolític
|
Mesolític
|
Neolític
|
Neolític antic
|
Neolític mitjà
|
Neolític final
|
Edat del coure
|
Edat del bronze
|
Cultura dels túmuls
|
Cultura dels camps d'urnes
|
Edat del ferro
|
Cultura de Hallstatt
|
Cultura de La Tène
|
|
El paleolític inferior és una de les fases del paleolític o edat de pedra, i s'estén des d'uns 2,5 milions d'anys enrere fins fa uns 120.000 anys.
Les espècies del gènere Homo que van existir i fabricar estris de pedra i altres materials durant aquest període van ser principalment l'Homo habilis i l'Homo erectus, que reben diverses denominacions regionals (sinantrop, atlantrop i pitecantrop).
Els sinantrops es van extingir i potser van donar origen a humans posteriors en altres punts del planeta, igual que els atlantrops. Els pitecantrops van donar origen als Homo soloënsis o humà de Ngandong que, al seu torn, també es van extingir, i que eren propers a l'humà de Neandertal.
El paleolític inferior es correspon amb el Plistocè inferior i el Plistocè mitjà; hom estableix el límit entre els dos en el canvi de polaritat magnètica que hi va haver fa uns 780.000 anys, i s'acaba amb la transició del Plistocè mitjà al Plistocè superior, coincidint amb l'inici del període glacial Würm de fa uns 120.000 anys.
Les cultures humanes desenvolupades durant el paleolític inferior per ordre cronològic són les d'olduvaià i acheulià. En aquestes, s'aprecia un consum creixent de carn provinent de la caça.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paleolític inferior 
|
Alimen, Maria-Henriette; Marie-Joseph Steve, P. Prehistoria (en castellà). 1a ed., 1970, p. . ISBN 84-323-0034-9.
Paleolític
|
|---|
Paleolític inferior
(c. 3,3 Ma - 300 ka)
|
Olduvaià (2,6-1,7 Ma)
Cultura Madrasiana (1,5 Ma)
Soanià (0,5-0,13 Ma)
Acheulià (1,76-0,1 Ma)
Clactonià (0,3-0,2 Ma)
|
Paleolític mitjà
(300-45 ka)
|
Mosterià (160-40 ka)
Aterià (c. 145- c. 30 ka)
Micoquià (130-70 ka)
|
Paleolític superior
(50-10 ka)
|
Emirà (50-40 ka)
Ahmarià (46-42 ka)
Châtelperronià (~44,5-36 ka)
Lincombià-Ranisià-Jerzmanowicià (43 ka)
Aurinyacià (46/43- c. 26 ka)
Khormusà (42-18 ka)
Baradostià (36-18 ka)
Perigordià (35-20 ka)
Gravetià (33-24 ka)
Antelià (32-20 ka)
Mal'ta-Buret' (24-15 ka)
Solutrià (22-17 ka)
Halfà (22-14 ka)
Afontova Gora (21-12 ka}
Epigravettià (20-10 ka)
Zarzià (20-10 ka)
Iberomaurusià (~20-10 ka)
Kebarà (18-12,5 ka)
Magdalenià (17-12 ka)
Trialetià (16-8 ka)
Cultura Hamburg (15,5-13,1 ka)
Eburrà (15-5 ka)
Qada (15—11ka)
Sebilià (15-11 ka)
Natufià (14,5-11,5ka)
Federmesser (14-13 ka)
Ahrensburg (13-12 ka)
Swiderian (11-8 ka)
|
Prehistòria: Edat de pedra (Paleolític • Epipaleolític • Mesolític • Neolític) • Edat del coure • Edat del bronze • Edat del ferro
|
Vc0NcghEKs
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
