Ciudad Vieja (θjuˈðað ˈβjexa, Ciutat Vella) és el nom que rep el nucli antic de la ciutat de Montevideo, capital de l'Uruguai. Actualment, és un dels barris principals de la ciutat. En els darrers anys ha experimentat una sèrie de canvis, essent una de les zones més actives de la vida nocturna. És en aquesta zona on es troben la majoria de les discoteques i pubs. També és la seu del Mercado del Puerto, un restaurant clàssic de la ciutat. El port més gran de l'Uruguai es troba a la Ciudad Vieja.
Part d'aquesta transformació es deu a la campanya de la Intendència Municipal, ja que la major part de la ciutat va estar abandonada durant dècades.
Contingut
1Història
2Galeria
3Referències
4Enllaços externs
Història
Fins al 1829, es trobava envoltada per un mur que la protegia de possibles invasions. Quan el mur va ser destruït, l'única part que es va conservar va ser la Porta de la Ciutadella, la qual és un emblema d'aquesta part de la ciutat. Alguns carrers recorden la presència del mur, com Ciudadela (ciutadella) o Brecha, que fa referència al lloc on van entrar els britànics durant la invasió anglesa de 1807. El carrer antic Sarandí es va transformar en un carrer de vianants el 1992, el qual va incrementar l'activitat turística i comercial. El 2005 es va estendre fins a la Plaça de la Constitució.
La Ciudad Vieja alberga edificis de l'època colonial. El Cabildo (construït entre 1804 i 1812), el Teatre Solís, la Catedral Metropolitana i diversos museus, com el Museu Torres García, el Museu Gurvich, el Museu d'Art Precolombí i Indígena o el Museu d'Arts Decoratives al Palacio Taranco[1] figuren entre els més destacats.
Galeria
Porta de la Ciutadella.
Carrer a la Ciudad Vieja.
Referències
↑Torres Garcia Museum
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciudad Vieja
Intendència Municipal de Montevideo / Història de la Ciudad Vieja (castellà)
Fotos de Ciudad Vieja
Barris de Montevideo
Ciudad Vieja · Centro · Barrio Sur · Aguada · Villa Muñoz · Cordón · Palermo · Parque Rodó · Tres Cruces · La Comercial · Larrañaga · La Blanqueada · Parque Batlle / Villa Dolores · Pocitos · Punta Carretas · Unión · Buceo · Malvín · Malvín Norte · Parque Guaraní / Las Canteras · Punta Gorda · Carrasco · Carrasco Norte · Bañados de Carrasco · Flor de Maroñas · Maroñas · Villa Española · Ituzaingó · Pérez Castellanos · Mercado Modelo / Bolívar · Brazo Oriental · Jacinto Vera / La Figurita · Reducto · Capurro / Bella Vista · Prado / Nueva Savona · Atahualpa · Paso de las Duranas · Belvedere · La Teja · Tres Ombúes / Pueblo Victoria · Villa del Cerro · Casabó / Pajas Blancas · Paso de la Arena / Los Bulevares / Rincón del Cerro / Santiago Vázquez / La Paloma · Nuevo París · Conciliación · Sayago · Peñarol / Lavalleja / Aires Puros · Colón · Lezica / Melilla · Colón Sudeste / Abayubá · Manga / Toledo Chico · Casavalle · Cerrito · Las Acacias · Jardines del Hipódromo · Piedras Blancas · Manga · Punta de Rieles / Bella Italia · Villa García / Manga Rural
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...