Frederic II de Sicília


























































Infotaula de personaFrederic II de Sicília

Federico III.jpg
Frederic representat a un mosaic de la catedral de Messina.

Biografia
Naixement
13 desembre 1272 (Gregorià)
Barcelona
Mort
25 juny 1337 (64 anys)
Paternò
Lloc d'enterrament
catedral de Catània
Religió
Cristianisme
Activitat
Ocupació
Trobador, poeta i compositor
Família
Família
Casa reial d'Aragó
Cònjuge
Elionor d'Anjou
Parella
Sibilla Sormella Tradueix
Fills
Constance of Sicily, Queen of Cyprus Tradueix
Pere II de Sicília
Manfred of Athens Tradueix
Elisabet de Sicília
Guillem II d'Atenes
Joan de Sicília
Alfons Frederic d'Aragó
Roland of Sicily Tradueix
Sanciolo d'Aragona Tradueix
Margaret of Sicily Tradueix
Pares
Pere el Gran, Constança de Sicília
Germans
Elisabet de Portugal, Violant d'Aragó i de Sicília, Jaume el Just, Alfons el Franc, Pere d'Aragó i de Sicília i Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau)
Modifica les dades a Wikidata

Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337). Fou conegut també com a Frederic III d'Aragó o Frederic III de Trinàcria i coronat com a Frederic III de Sicília per remarcar la continuïtat amb Frederic II Hohenstaufen.[1]




Contingut






  • 1 Orígens familiars


  • 2 Regència de Sicília


  • 3 Ascens al tron de Sicília


  • 4 Conflicte amb els Anjou de Nàpols


  • 5 Treva amb els Anjou


  • 6 Descendents


  • 7 Mort


  • 8 Títols i successors


  • 9 Referències


  • 10 Enllaços externs


  • 11 Bibliografia





Orígens familiars


Frederic fou el tercer dels fills mascles de Pere el Gran, rei de la Corona d'Aragó i de Sicília, i Constança de Sicília, filla de Manfred. Volgué posar-se el títol de Frederic III per a donar continuïtat a la dinastia suàbia dels Hohenstaufen, per descendència per part de sa mare. Modificà l'escut d'armes del Regne de Sicília, afegint-hi l'ensenya de la dinastia suàbia sobre les armes de la Corona d'Aragó.



Regència de Sicília


Pere el Gran morí l'any 1285, deixant la Corona d'Aragó al seu fill gran Alfons el Franc, i deixà el seu germà Jaume com a regent del Regne de Sicília. Poc de temps després, Jaume el Just prengué el tron de la Corona d'Aragó quan morí Alfons l'any 1291, i deixà el seu germà Frederic com a regent de Sicília.


Aleshores encara hi durava la guerra entre la Casa d'Anjou i la Casa de Barcelona per la possessió de Sicília i, malgrat que Jaume el Just hi anava guanyant, els problemes de la conquesta del Regne de Múrcia i els atacs dels francs pel nord durant la fallida Croada contra Catalunya l'obligaren a iniciar unes negociacions de pau amb Carles II d'Anjou.



Ascens al tron de Sicília





Escut d'armes de Frederic com a rei de Sicília (1295-1337):
«Escut quarterat en sautor: 1r i 4t en camper d'or quatre pals de gules (Aragó); 2n i 3r en camper d'argent, dues àligues de sable coronades d'or (Sicília) »


Article principal: Vespres sicilianes

Després de diverses interrupcions a causa de la mort de dos papes seguits, sota els auspicis del Papa Bonifaci VIII, Jaume el Just hagué d'assumir la Pau d'Anagni, un tracte sense gaire avantatges, mitjançant el qual, a canvi de posseir les illes de Sardenya i Còrsega, hauria de cedir Sicília a l'Església qui, al seu torn, donarien el seu control als d'Anjou en l'any 1295. Els sicilians rebutjaren tornar al control dels francesos, a qui havien desterrat de l'illa el 1282, durant les Vespres sicilianes, i l'11 de desembre del mateix any el Parlament sicilià, reunit al Castell d'Ursino de Catània proclamà Frederic II rei de Sicília.



Conflicte amb els Anjou de Nàpols


El papa intentà, sense èxit, convèncer-los oferint-los privilegis i promeses, però Frederic es mantingué ferm en les seues pretensions, i fou coronat rei pels nobles a Palerm en 1296. Frederic II era una persona carismàtica per al seu poble, reformà l'administració i amplià les facultats del parlament sicilià, del qual formava part els barons, els prelats i els representants de cadascuna de les viles.


El seu rebuig a les pretensions del Papa provocà una altra guerra, de manera que Frederic II desembarcà en Calàbria, des d'on posà en setge diferents viles, incità a la revolta en el Regne de Nàpols, negocià amb el Partit Gibel·lí de Toscana i Llombardia, i assessorà a la Casa de Colonna contra el Papa Bonifaci. Mentrestant, aquest envià Carles I de Valois per a envair Sicília, i Jaume el Just, que rebé diferents favors de la Santa Seu, fa casar la seua germana Violant d'Aragó amb Robert I de Nàpols, el tercer fill de Carles II d'Anjou.


Quan Frederic se n'assabentà d'aquest fet, envià un missatger a Catalunya amb la finalitat d'induir barons, cavallers i ciutats a fer desistir el seu rei, Jaume el Just, de l'atac. El missatger era l'encarregat de difondre l'únic poema que es coneix del rei:







I


Ges per guerra no.m chal aver consir

ne non es dreiz de meus amis mi plagna,

c'a mon secors vei mos parens venir,

e de m'onor chascus se forza e.s lagna

perche.l meu nom major cors pel mon aia;

e, se neguns par che de mi estraia,

no l'en blasmi, ch'eu men tal faitz apert

ch'onor e prez mos lignages non pert.


II

Pero.l reson dels catelans auzir

e d'Aragon puig far part Alamagna,

e so ch'enpres mon paire gent fenir.

Del regn'aver crei che per dreiz me tagna,

e se per so de mal faire m'asaia

ninguns parens, car li cresch'onor gaia,

ben porra far dampnag'a deschubert,

ch'en altre vol no dormi ni.m despert.


III

N'Ebble, vai dir a cui ch'ausir s'o plaia

che dels latins lor signoriu m'apaia,

per qu'eu aurai lor, e il me per sert;

mas mei parens mi van un poc cubert


 I

No em cal neguitejar-me per guerra

i no és just que dels meus amics em queixi,

perquè en mon socors veig venir els meus parents

i del meu honor cadascun d'ells s'esforça i es capfica

perquè el meu nom més curs pel món tingui;

i, si sembla que algú de mi se separa,

no el blasmo, perquè jo porto obertament aquest afer

per tal que honor i mèrit mon llinatge no perdi.


II

Però el ressò dels catalans puc fer sentir,

i també dels d'Aragó, més enllà d'Alemanya,

i allò que el meu pare emprengué acabar dignament.

Crec que per dret em pertoca posseir el regne,

i per això, de fer-me mal intenta

algun parent, perquè li augmenti l'honor joiós,

bé podrà danyar-me obertament,

perquè no tinc altre desig ni dormint ni despert.


III

Ebble, ves a dir a qui això sentir vulgui

que dels llatins llur senyoria em plau

que jo els tindré a ells, i ells a mi certament;

però els meus parents es comporten amb mi un poc d'amagat.


Malauradament per a Frederic, una part dels nobles aragonesos[2] i sicilians donaren suport a Jaume el Just, i Joan de Pròcida i Roger de Llúria, els herois de les Vespres Sicilianes, anaren amb les tropes d'Anjou, i més tard venceren a la flota siciliana a la Batalla del cap Orlando. Els fills de Carles, Robert i Felip, desembarcaren a Sicília, però foren derrotats per Frederic abans de poder capturar Catània. Així, Felip fou fet presoner el 1299, i diverses viles calabreses foren capturades pels sicilians.



Treva amb els Anjou


La guerra continuà per dos anys més amb diversos èxits, fins que Carles I de Valois es veié obligat a demanar la pau atés que el seu exèrcit es reduí considerablement per malalties i, en agost del 1302 se signà el Tractat de Caltabellota, pel qual Frederic fou reconegut com a Rei de Trinàcria (tot prohibint-li l'ús oficial del títol de 'rei de Sicília) de forma vitalícia, a canvi de casar-se amb Elionor d'Anjou, filla de Carles II d'Anjou, de retornar Sicília als de la Casa d'Anjou després de la seua mort (encara que no s'aplicaria), i de compensar d'alguna manera als seus fills. Bonifaci pressionà al rei Carles perquè trencara el tracat, però aquest últim necessitava molt aquest pacte i, finalment, en maig del 1303 el Papa ho ratificà, amb la condició que Frederic el pagara un tribut.


La pau de Caltabellota durà molt poc de temps, fins que en Frederic reivindicà el tron per al seu fill Pere l'any 1313. Així, vingueren més anys de guerra en què Robert I de Nàpols intentà reprendre la possessió de l'illa en 1313 sense èxit, i en 1317 signaren una treva. En 1335 Frederic fou excomunicat pel Papa Joan XXII per haver pres possessions de la Santa Seu amb objectius militars de suport als Gibelins en l'atac contra Gènova, i emeté en 1321 una interdicció contra ell que durà fins a 1335, que fou motiu de més guerres contra els Anjou. Finalment, quan es trià al Papa Benet XII en 1334, qui tenia relacions d'amistat amb Frederic II, aquest li prometé el respecte de la Santa Seu a la Trinàcria.



Descendents


Del seu matrimoni amb Elionor d'Anjou, filla de Carles II de Nàpols i Maria d'Hongria. D'aquest matrimoni tingueren:



  • el príncep Pere II de Sicília (1304-1342), rei de Sicília

  • el príncep Roger de Sicília (1305-?), mort jove

  • el príncep Manfred I de Sicília (1306-1317), duc d'Atenes i Neopàtria

  • la princesa Constança de Sicília, casada el 1317 amb Enric II de Xipre i el 1330 amb Lleó V d'Armènia

  • la princesa Elisabet de Sicília (1310-1349), casada el 1328 amb el duc Esteve II de Baviera

  • el príncep Guillem II d'Atenes (1312-1338), príncep de Tàrent, duc d'Atenes i Neopàtria

  • el príncep Joan de Sicília (1317-1348), duc d'Atenes i Neopàtria i regent de Sicília (1338-1348)

  • la princesa Caterina de Sicília (1320-v1342), abadesssa de Santa Clara de Messina

  • la princesa Margarida de Sicília (1331-v1360), casada el 1348 amb Rudolf II del Palatinat


Va tenir molts fills il·legítims amb la seva amistansada Sibil·la Sormella, entre ells:



  • Elisabet de Sicília (?-1341), casada el 1313 amb Ponç VI d'Empúries


Mort


En 1337 Frederic II morí prop de Catània i, malgrat el Tractat de Caltabellota, el seu fill Pere II de Sicília el succeí al tron de Trinàcria. El principal mèrit de Frederic II durant el seu el regnat, fou que la dinastia del Casal de Barcelona es considerara com a pròpia, i ajudà configurar als sicilians una identitat nacional pròpia com a poble unit.


La seua tomba es troba a la Catedral de Santa Àgata, a la ciutat siciliana de Catània, juntament amb tots els sobirans sicilians de la dinastia catalana fins Maria de Sicília.



Títols i successors












Frederic II de Sicília


Regne de Sicília
Casa de Sicília

(Branca menor de: Casa d'Aragó del Llinatge del Casal de Barcelona)

Naixement: 1272 Mort: 1337
Títols

— Territori conquerit: —
Guerra de Sicília (1296-1302)
Tractat de Caltabellota
(1302)
— Destronat —
Carles II de Nàpols
Armes d'Anjou i Jerusalem
Rei de Sicília Insular (Trinària)
(Llista de reis de Sicília)
(1302–1337)

Succeït per:
Pere II de Sicília
(fill)


Referències




  1. ↑ [enllaç sense format]http://www.ilportaledelsud.org/federicoIII.htm


  2. ↑ Aquest mateix text i la resposta del comte Ponç V d'Empúries es poden trobar a Riquer, Los trovadores, p. 1689-1691



Enllaços externs












En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquitexts
Viquitexts


  • Els trobadors catalans, amb la seua autorització.


Bibliografia




  • Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 3, p. 1685- [Comentari i publicació de l'intercanvi de cobles entre Ponç Hug i Frederic, amb traducció a l'espanyol]


  • Martí de Riquer / Antoni Comas, Història de la literatura catalana, Barcelona: Ariel, 1964 (5a ed. 1993), vol. 1, p. 182-183












-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more