Ngtjyty

Ciutadella de Menorca
Port i Ajuntament de Ciutadella
Localització
40° 00′ 05″ N, 3° 50′ 11″ E / 40.001388888889°N,3.8363888888889°E / 40.001388888889; 3.8363888888889
Autonomia	Illes Balears
Illa	Menorca
Municipi	11
Població
Total	29.223 (2018)
• Densitat	157,07 hab/km²
Gentilici	ciutadellenc, ciutadellenca
Geografia
Superfície	186,05 km²
Banyat per	Mar Mediterrània
Altitud	24 m ..:24 m ..:24 m
Limita amb	Ferreries
Història
Patró	Sant Joan i Maria Auxiliadora
Organització política
• Alcalde	Joana Maria Gomila Lluch
Identificador descriptiu
Codi postal	07760 i 07769
Zona horària	UTC+01:00
Codi de municipi INE	07015
Altres
Agermanament amb	Alcúdia (Mallorca) Barcelona (Barcelonès) Córdoba (Argentina) Cursi (Itàlia) Oristany (Itàlia)
Lloc web	Lloc web oficial

Ciutadella és la ciutat més poblada de Menorca (29.223 habitants segons INE 2018), i seu del bisbat de l'illa; fins a 1714 va ser residència del governador britànic de l'illa així com de la Universitat General de Menorca. Actualment se la denomina Ciutadella de Menorca de manera oficial, per tal de no confondre-la amb altres topònims dels Països Catalans i afegint així certes connotacions històriques quant a l'antiga personalitat política d'aquesta població, abans de ser perduda pels catalans.

Al llarg dels segles els diferents pobladors li han donat diversos noms: Jamma, Iamo, Iamona, Medina Minurka. Però va ser a partir del 17 de gener de 1287, arran de la incorporació de Menorca a la cultura cristiana i europea, amb la conquesta d'Alfons III, que s'imposà el nom actual, topònim que, etimològicament, prové del llatí civitatella, diminutiu de civitas (ciutat). Tot i això, aquest nom ja prevalia entre la població romanitzada i els mossàrabs menorquins anteriors a la colonització catalana.

Entitats de població

Carrer de Ciutadella de Menorca

Història

Ciutadella és una de les ciutats més antigues de l'illa de Menorca. A prop del nucli actual s'hi troben assentaments amb els primers pobladors, de la cultura talaiòtica i també un probable assentament fenici. La història de Ciutadella, juntament amb la resta de Menorca ha estat impregnada per les diferents cultures que han anat governant la península Ibèrica. Des dels romans, que fundaren l'actual Ciutadella (anomenada Iamo) als vàndals, passant per l'imperi bizantí (534) fins a arribar a la dominació islàmica (durant la qual s'anomenà Medina Manurqa). Durant aquesta època (segles IX i XI) es va acabar de configurar gran part de l'actual traçat dels carrers de Ciutadella, al voltant de l'antiga Mesquita major. La ciutat va ser reconquerida pel rei Alfons III l'any 1287 i posteriorment repoblada per habitants del nord de Catalunya.^[1]

El matí del 30 de juny de 1558, l'armada otomana desembarcava entre 12.000 i 15.000 homes mentre que els habitants de l'illa eren 10.000, 4.000 d'ells a la Ciutadella, que el dia anterior van ser rebutjades des del Castell de Sant Felip de Maó, i assetjaren i destruïren la ciutat, amb la pèrdua d'uns 5.000 habitants entre morts i captius, que foren duts a Constantinoble i tractats d'esclaus, en el que és conegut com l'Any de sa Desgràcia.

El nucli antic de la ciutat va romandre protegit per una muralla fins a finals del segle XIX. L'origen d'aquesta cal buscar-lo a l'època romana i àrab, va ser reforçada després de la reconquesta, parcialment destruïda durant l'Any de sa Desgràcia i reconstruïda durant el segle XVII. Actualment només se'n conserven dos baluards: el bastió de sa Font i l'antic bastió del Governador, situat darrere de l'Ajuntament. Durant els segles XVII i XVIII es van construir nombrosos palaus i esglésies a l'interior de les muralles.^[1]

Gastronomia

El menjar més destacat és el cuscussó. El cuscussó són unes postres típiques de Menorca, fetes amb mantega de vaca, mel, sucre, pa picat o mòlt, ametlla picada, canyella i ratlladura de llimona. Els seus orígens són àrabs i és unes postres tradicionals nadalenc. Es tracta d'una recepta molt antiga. A part de com a postres s'empra també com a farcit per a qualsevol tipus de carn, per exemple, el Gall dindi farcit de cuscussó, un altre plat de Nadal. Xocolata i ensaïmada és un berenar típic de Sant Joan.

Àrees del nucli principal o adjacents amb denominació pròpia

Castell de Sant Nicolau.

• 'el Ranxo' ('Grande') (barriada Joan Gelabert)


• Sa Coma (Ciutadella)


• Dalt sa Quintana


• Dalt els Penyals


• sa Farola


• 
  Son Olèo (o So n'Olèo) (aplicable a tots els topònims Son)


• Es cavallitos


• Es nucli antic


• Baixamar


• Sant Nicolau (Ciutadella)

Nuclis nous

El port de Ciutadella amb la catedral al fons

Ciutadella des de l'aire

• Cala Blanca


• Cala en Blanes


• Cala en Bosc


• Cala en Brut


• 
  Cala en Forcat [no Los Delfines]


• 
  Cala Galdana [en lloc de Santa Galdana o Serpentona]


• Cala Morell


• Calespiques


• Caleta, sa/la


• Cap d'Artrutx


• Santandria


• Son Blanc


• Son Cabrisses


• Son Carrió


• Son Xoriguer


• Torre del Ram

Festa Major

Les festes patronals en honor a Sant Joan se celebren el 23 i 24 de Juny, conegut com "El dissabte del 24". Tracten de mantenir viu l'esperit medieval i hi participen els diferents estaments de la ciutat: la noblesa, el clergat, els menestrals i els pagesos, que són els grans protagonistes.

La festa comença el diumenge abans del dia 23 de juny. El bè, que està adornat amb flocs de colors, i "S'homo d'es be" (el porta damunt l'espatlla durant tot el dia). S'homo d'es bè i els caixers (fabioler, caixer fadrí (Porta la bandera de Sant Joan i pot ser pagès o menestral), caixer casat, caixer pagès de tramuntana, caixer pagès de migjorn, el caixer senyor i la capellana). Van visitant cases de Ciutadella al llarg dia. És tradició tocar al bè, ja que diuen que dóna bona sort.

El dia 23 de juny de bon matí comença l'arribada de cavalls dels llocs del voltant. De totes maneres no és fins passades les 14 hores, després de demanar el fabioler permís per començar el replec, quan comencen a prendre protagonisme els cavalls en les festes.

Persones il·lustres

• 
  Cris Juanico (1967)


• 
  José Roberto Torrent Prats (1904-1990)


• 
  Joan Pons Álvarez, baríton


• 
  Pau Faner Coll, escriptor


• 
  Sergi Enrich Ametller, futbolista

Llocs d'interès

Vegeu també: Llista de monuments de Ciutadella

• Naveta dels Tudons


• Catedral de Santa Maria


• Museu Diocesà de Menorca


• Museu Pintor Torrent col·lecció permanent


• Museu Arqueològic

Menorca, i concretament Ciutadella és famosa arreu del món per les seves meravelloses platges. Aquesta població situada al sud de l'illa posseeix les platges més paradisíaques de tota Menorca. Entre aquestes destaquen Cala'n Turqueta, Son Saura, Es Talair, Macarella, Macarelleta, etc. Totes aquestes es caracteritzen per la seva arena blanca i fina banyada per les aigües mediterrànies que envolten l'illa d'un color turquesa impecable que permet veure el fons marí gràcies a la seva transparència. Altres platges són:

• 
  Cala Parejals - Cova dels Pardals


• Son Vell


• Platja de Son Xoriguer


• Cala en Bosch


• Cala Blanca


• Cala Santandria


• Sa Caleta de Ciutadella


• Cala d'es Degollador


• Cala des Frares


• Cala en Blanes


• Cala en Brut


• Cala en Forcat


• Cales Piques


• Cala Pous


• Cala Es Morts


• Codolar de Torrenova


• Codolar d'en Bou


• Cala Morell


• Cala Fontanelles


• Algaiarens- La vall


• Platja des Bot


• Cala en Carbó


• Cala del Pilar


• Sa Falconera d'Alfurinet

Articles relacionats

• El Comilón


• Club Bàsquet Boscos Ciutadella

Referències

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons
	Viquidites

• Pàgina de l'Ajuntament


• Informació de l'Institut d'Estadística de les Illes Balears