Guipúscoa
Guipúscoa | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Autonomia | Comunitat autònoma del País Basc | ||||
Capital | Sant Sebastià | ||||
Conté la localitat | Sant Sebastià Irun Errenteria Zarautz Arrasate Eibar Hondarribia Oñati Tolosa Beasain Pasaia | ||||
Població | |||||
Total | 719.282 (2017) | ||||
• Densitat | 363,27 hab/km² | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 1.980 km² | ||||
Banyat per | Mar Cantàbrica | ||||
Limita amb | Àlaba Biscaia Navarra | ||||
Organització política | |||||
• Cap de govern | Markel Olano (2015) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 20 | ||||
Zona horària | UTC+01:00 | ||||
ISO 3166-2 | ES-SS | ||||
Codi NUTS | ES212 | ||||
Codi de municipi INE | 20 | ||||
Altres | |||||
Lloc web | Lloc web oficial | ||||
Guipúscoa (en basc i únic topònim oficial Gipuzkoa[1] i en castellà Guipúzcoa) és una província de la Comunitat autònoma del País Basc i alhora un territori del País Basc, sent la seva capital Sant Sebastià. Limita al nord amb la mar Cantàbrica, a l'oest amb Biscaia, al sud amb Àlaba i a l'est amb Navarra i Lapurdi (al departament dels Pirineus Atlàntics), Guipúscoa és el més petita província de l'estat espanyol.
El seu òrgan de govern foral és la Diputació Foral de Guipúscoa.
Contingut
1 Orografia
2 Clima i precipitacions
3 Població
4 Economia
5 Referències
6 Vegeu també
Orografia
A la regió litoral les muntanyes arriben fins a la mar. Les ries són poc profundes (Deba, Orio, Pasaia), excepte la del Bidasoa, que fa de frontera amb l'estat francès. A la regió central hi ha una xarxa de rius a la vora dels quals se situen els principals centres industrials. La regió sud és la més muntanyenca i amb els cims més elevats (Aizgorri, 1.544 m).
Clima i precipitacions
El clima és atlàntic amb oscil·lacions de temperatura no gaire fortes i amb pluja abundant repartida durant tot l'any. A Sant Sebastià la temperatura mitjana del mes més fred és de 7,8 °C i la del més càlid de 15,1 °C. La mitjana de precipitacions annual és de 1.506 mm. La vegetació és atlàntica, amb faigs, roures i gran abundància de prats.
Població
Té una densitat de població i un potencial econòmic dels més importants de la península Ibèrica. La població s'ha triplicat des del començament del segle XX (195.000 h 1900), a causa del fort creixement vegetatiu i de la immigració. Avui, els residents d'origen estrangera són 6,2% de la població de Guipúscoa, la menor proporció del Páis Basc.[2]
Els bascoparlants representen 52,6% dels habitants de la província de Guipúscoa, el nível més alt de «euskalduns» al País Basc on 36,2% de la població parla el èuscar.[2]
Economia
Les indústries principals són la metal·lúrgica, la tèxtil, la de fabricació d'armes i la d'arts gràfiques. L'agricultura consisteix sobretot en l'obtenció de farratge per a la ramaderia bovina, que abasta importants indústries alimentàries. És molt important la pesca (Pasaia és el port pesquer més important de tot el litoral cantàbric), i també el turisme, localitzat sobretot a la regió litoral. La xarxa de carreteres i de ferrocarrils és molt important. Hi ha aeroport a Hondarribia. La província és dividida en 81 municipis i set comarques.
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guipúscoa |
↑ «Boletín terminológico núm. 49».
↑ 2,02,1 V Mapa Sociolingüístico, 2011.
Vegeu també
- Guipúzcoa Unida
Coord.: 43° 10′ N, 2° 10′ O / 43.167°N,2.167°O / 43.167; -2.167