Governació

Multi tool use

|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 |
Aquest article tracta sobre la demarcació territorial regida per un governador. Si cerqueu la conselleria de la Generalitat de Catalunya, vegeu «Conselleria de Governació de la Generalitat de Catalunya».
|
Una governació és una circumscripció territorial de caràcter subestatal anomenada així perquè està regida per un governador. N'hi ha hagut de diversa mena al llarg de la història, i encara n'hi ha avui dia en uns quants estats, especialment els del món islàmic que abans estigueren sota sobirania otomana.
Governacions actuals
La governació és la unitat administrativa d'una bona part del món àrab, subdivisió heretada del sistema otomà dels vilayets turcs. El nom àrab originari és wilaya (ولاية, wilāya) i fa referència a les divisions administratives de primer ordre d'Algèria, Mauritània, el Sudan i Tunísia, tot i que a la major part d'estats aquesta circumscripció s'anomena muhàfadha (محافظة, muḥāfaẓa): és el cas de Bahrain, Egipte, el Iemen, l'Iraq, Jordània, Kuwait, el Líban, Oman i Síria i, fins a la dècada del 1980, Líbia.
Governacions històriques
- Als Països Catalans, del segle XIV al XVIII, fou el territori sota la jurisdicció d'un governador. Al Principat de Catalunya (on la divisió administrativa principal eren les vegueries) i al Regne de Mallorca (on les governacions coincidien amb les illes) no va tenir el valor de demarcació territorial que sí que tingué al Regne de València, on les dues governacions existents durant més temps, la Governació de València (Subdividida en les sots-governacions de Castelló i de Xàtiva) i la Governació d'Oriola exercien la funció de divisió administrativa bàsica.
- Al País Valencià és el nom amb què foren coneguts els corregiments borbònics, ja que al capdavant de gairebé tots hi havia un corregidor que era alhora governador militar de la guarnició del cap de corregiment.
- A les colònies americanes de l'imperi Espanyol, la governació (en espanyol gobernación) era la unitat territorial inferior al virregnat. N'hi va arribar a haver 34.
- A l'imperi Rus, la governació o gubèrnia (en rus губерния) era la subdivisió administrativa principal. Foren creades per Pere el Gran el 1708 i, amb diverses reformes, van subsistir fins a la revolució del 1917, en què foren substituïdes més endavant pels óblasts (províncies) i krais (territoris).
Vegeu també
- Governacions d'Egipte
- Governacions de Tunísia
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Governació 
|
YPP 64x ZSh4,00SJpXky EnbFVPHwvtfHVtb a T
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...